«Em bull la sang»

«Només una pregunta -escriu, succint, en un correu electrònic Francisco Cabeza Carmona, de Granollers-. I el nostre Fuenteovejuna, ¿quan?». Amb la seva pregunta, aquest lector li posa uns simbòlics signes d'interrogació a l'afartament de Francisco Tabernero, de Sant Feliu de Llobregat («La corrupció seguirà corcant Espanya fins que els ciutadans diguem 'prou'»); al lament de Fernando Arce, de Santander («La corrupció mata la democràcia»); al desencant de Luis de Miguel («Aquí el que no fa res és que és tonto»); al pessimisme de Ricardo Servat, de Barcelona («Això, sense una catarsi profunda i auspiciada des de la ciutadania, té mal remei»); i al diagnòstic, a la força preocupant i descoratjador, de José Joaquín Sanz, de lLa Pineda: «Càncer en fase de metàstasi».

Corrupció. La paraula del moment després que es desvelés que l'extresorer i exsenador del PP Luis Bárcenas tenia diversos milions d'euros en comptes a Suïssa i que el diariEl Mundopubliqués ahir que durant anys va pagar sobresous en diner negre a la cúpula del partit conservador, ara al Govern. No només és que plogui sobre mullat («Cas Gürtel, l'únic condemnat el jutge que l' investigava; Millet, encara al carrer; Fabra, amb la seva estàtua; Camps, denigrant», escriu Josep M. Blanch, de l'Hospitalet), sinó que el fang esquitxa a (gairebé) tothom: «El problema no és només dels polítics. Estem davant un sistema de corrupció generalitzada» (Santiago Díaz. L'Hospitalet).

UNA CASTA IMPUNE Aquesta, que la corrupció és generalitzada i que els polítics formen una casta impune, és la primera (i demolidora) idea que deixa entre els ciutadans la cascada de casos de corrupció que gairebé diàriament salten a la palestra. La segona, que ha arribat el moment de dir prou. No només als polítics, sinó al que molts lectors del diari consideren una cultura social que es mostra tolerant amb la corrupció, l'acull i fins i tot la incentiva. «És urgent una regeneració de tota la societat, tant de la classe política (la que rep) com de la societat civil (la que entrega)», escriu un lector que firma com «un ciutadà fart que paga cada anys els seus impostos».

No només l'acumulació de casos de corrupció explica aquest ja n'hi ha prou, aquesta indignació ciutadana. La crisi, és clar, és el motor que tot ho mou en aquesta Espanya (i Catalunya) del 2013. «En aquests sobres hi havia la nostra paga extra», van cridar ahir uns manifestants davant la seu del PP a Madrid. «Com a ciutadana, em bull la sang. La majoria dels privilegiats que ens llevem cada dia a les sis del matí i viatgem en un transport públic car i que deixa molt a desitjar estem tot el dia fora de casa per sobreviure i quan mires les notícies descobreixes cada dia un lladre, com si això fos un campionat per veure qui roba més», acusa Lucía Isaza, de Barcelona. «¿Per què sempre hem de fer sacrificis les classes humils i tots els implicats en surten sempre immunes?», escriu Pedro Puertas, de Barcelona.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

MÉS ENLLÀ DE LA INDIGNACIÓ ¿Què s'ha de fer, a més a més d'indignar-se? En aquests debats sempre se solen fer les mateixes reivindicacions: llistes obertes, transparència, duresa de la llei (i dels jutges que la imparteixen), transparència, rigor i imparcialitat dels mitjans de comunicació en la denúncia dels abusos... Les receptes són conegudes; tant com estès està l'escepticisme que siguin els partits polítics els que les implantin. La faula de la guineu i les gallines, o, en (resignades) paraules d'Alegría Calderón, de Barcelona: «La corrupció no acabarà mai amb aquest sistema. Els polítics es tapen els uns als altres i no tiren pedres sobre la seva pròpia teulada. Per més que ens indignem, no aconseguirem res».

Tot i així... «¿Quan reaccionarem en aquest món tan trastocat en el qual uns quants s'aprofiten i tots els altres patim?», es pregunta Roser Bermudo, de Vic. I en un correu enviat des de Girona, Anna Reverter li dóna contesta: «Serà millor que ens mobilitzem aviat, perquè si no correm el risc que algú que no ens agradi, tipus Berlusconi, ho faci per nosaltres». Queda dit.