Carta destacada del dia: El bust de Joan Maragall mira a la Sagrada Família

Acaben d'instal·lar el bust del meu avi, el poeta Joan Maragall, a la plaça Molina de Barcelona. Jo, particularment (i segur que tota la família), agraeixo el gest de l'ajuntament. Penso que ja era hora que la plaça Molina, on el poeta va viure una gran part de la seva vida, tingués un record per a ell. Gràcies, doncs, a l'ajuntament. S'ha col·locat el bust mirant cap a la Sagrada Família. ¿Per atzar? Potser sí, però, a vegades, l'atzar ens diu coses que hem de procurar entendre. En aquest cas, penso que Maragall, gran enamorat i promotor del temple de la Sagrada Família, ens vol dir alguna cosa a través dels seus escrits.

Notícies relacionades

Cartes dels lectors

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

Fa més de 100 anys, ens deia a l'Oda nova a Barcelona: «A la part de llevant, místic exemple / com una flor gegant floreix un temple / meravellat d'haver nascut aquí / entremig d'una gent tan sorruda i dolenta, / que se'n riu i flastoma i es baralla i s'esventa / contra tot lo humà i lo diví. / Mes, enmig la misèria i la ràbia i fumera, / el temple (tant se val!) s'alça i prospera / esperant uns fidels que han de venir».

A vegades, els poetes són profetes; en aquest cas, s'ha complert la profecia. El temple ha anat pujant en contra del voler d'alguns i vencent moltes dificultats, i ara lluita per defensar-se del gran perill de la tuneladora que, dia a dia, va avançant vers els seus peus. Per altra banda, la gran obra de Gaudí d'aquí pocs mesos serà consagrada com a temple pel Papa. Maragall diu: «Però el temple, tant se val, s'alça i prospera esperant uns fidels que han de venir». ¿Què ens diria ara Maragall?: «Catalans, jo no us entenc. ¿Heu estat capaços d'aixecar un temple tan meravellós i ara no el sabeu defensar? Gaudí us ha ajudat des de dalt perquè esteu aixecant el temple com si ell l'hagués dirigit des de baix. És una obra que causa l'admiració de propis i estranys. Ve gent d'arreu del món a admirar-lo, i forma part del Patrimoni de la Humanitat, i ara, per motius inexplicables, l'esteu posant en un perill que pot ser de mort. Catalans, barcelonins, ¿no veieu que el vostre temple està en perill?». I afegiria: «¿On sou, catalans? No us veig enlloc. / No sentiu la meva veu atronadora? / No ¿sentiu la veu d'un temple que us parla entre perills? / ¿Heu desaprès d'atendre el que és tan vostre? / Adéu, Catalunya!». Roser Maragall. Patronat de la Sagrada Família. Barcelona