21 d’oct 2020

Anar al contingut

EL 'GENTLEMAN' DE LES ISÒBARES

El Raval d'Albert Barniol, 'l'home del temps'

El meteoròleg de TVE va créixer als voltants del Paral·lel i sempre que pot fa un volt pels escenaris de la seva infància

El seu pla perfecte consisteix a perdre's pels carrers del barri del Raval i passar el matí o la tarda fullejant llibres a La Central

Juan Fernández

Han passat 15 anys des que Albert Barniol (Barcelona, 1972) va fitxar per Televisió Espanyola com a meteoròleg del canal 24 horas i va anar a viure Madrid. Des d’aleshores, l’aire que respira i els núvols que veu passar des de la seva finestra del barri de Malasaña tenen el percentatge d’humitat i la textura propis de la Meseta, però rar és que en aquest temps hagin passat més de tres mesos seguits sense que tornés a amarar-se del clima mediterrani que transpira la seva ciutat natal. Tiren la família, els amics i els records.

I tira també, segons confessa, un dels seus plaers privats favorits, al qual acostuma a donar-se amb delectació cada vegada que torna a Barcelona. És gratis, senzill i tan a l’abast de la mà com baixar del metro a l’estació del Paral·lel i perdre’s per la trama de vies estretes, placetes i carrerons que conformen l’entramat urbà del Raval. «El carrer del Parlament; la plaça de Padró; el carrer dels Àngels, amb el seu MACBA; el carrer d’Elisabets, que m’encanta...», enumera traçant rutes imaginàries per la llista de carrers del barri més popular de la ciutat.

Viatge en el temps

El Raval té per al foraster l’atractiu del seu urbanisme laberíntic i ancestral i el paisatge humà cosmopolita que el pobla. En el cas de Barniol, a més, s’hi afegeix una permanent invitació a viatjar en el temps –el de la seva memòria, no el meteorològic–, ja que aquesta zona de Barcelona va ser l’escenari del seu passat. «A tots ens agrada tornar al lloc de la nostra infància. Vaig estudiar als Escolapis de Sant Antoni, entre l’Eixample i el Raval, i la casa dels meus pares era al Paral·lel. És per aquests carrers per on em movia», revela.

Sent el seu hàbitat un territori fronterer, a mig camí entre dos barris molt diferents, l’esperit canalla que habita sota la seva presència de ‘gentleman’ de les isòbares va fer que se sentís més atret pel sud que pel nord. «M’agrada més el Raval que l’Eixample. Quan era petit, era allà on hi havia el misteri i les aventures. Després, quan em vaig convertir en adolescent, els llocs per on es movien els meus amics també estaven aquí», aclareix.

Barri hipster

El Raval ha canviat molt des d’aleshores, una transformació de què Barniol ha sigut testimoni. «Abans era un barri deprimit, després es va convertir en un barri hipster ple de moderns. Alguns carrers es van fer més amples, com la rambla del Raval, i tot va canviar. Baixar pel Nou de la Rambla va deixar de ser tan complicat com quan jo era jove, que de vegades feia una mica de por», recorda.

Desafiant el consell de no tornar mai al lloc on vas ser feliç, el meteoròleg sempre acaba perdent-se per aquests carrers. Si és possible, en solitari. «Quan torno a Barcelona, m’agrada passejar entre els comerços del barri i prendre una cervesa en alguna terrassa», assegura.

En la seva ruta no hi sol faltar l’obligada visita a la llibreria La Central (carrer d’Elisabets, 6). Inaugurada el 2003 sobre l’espina de l’antiga capella de la Misericòrdia del segle XVIII, la botiga és, per contingut i continent, un autèntic temple per a bibliòfils. I si d’alguna cosa li agrada presumir a l’home del temps de TVE és, precisament, d’això.

Friqui de les llibreries

«En els últims anys m’he convertit en un friqui de les llibreries. M’encanta passar-hi estones sense conversar amb ningú, simplement llegint, mirant o comprant llibres en silenci. La Central m’agrada pel seu terra de fusta, el seu edifici, l’entorn... Em genera tranquil·litat. Aquí acostumo a comprar literatura en català. De vegades hi ha molta gent, però, si trobes el moment adequat, és un lloc per passar-hi molta, moltíssima estona llegint llibres i relaxant-te», assenyala.

Des de Nadal no l’han vist per aquí. El confinament el va retenir a Madrid i després, a finals de maig, el van nomenar director de l’Àrea del Temps de Televisió Espanyola. Encara té pendent agafar les vacances, així que algun dia de les pròximes setmanes tornarà a deixar-se caure per la seva ciutat. «Els que hem nascut al costat del Mediterrani trobem molt a faltar el mar», confirma.