Després de la Covid-19

El Pirineu de Lleida en autocaravana

El privilegi del viatge integrat al paisatge, sense prèvies reserves ni horaris

zentauroepp7246256 escales ruta pirineu200514192338

zentauroepp7246256 escales ruta pirineu200514192338 / IMMA COY

7
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

Motor en marxa i ens posem en ruta. Viatjar amb el dormitori, la dutxa i cuina amb nosaltres és el luxe de la veritable llibertat. Primer perquè desplaçar-se en autocaravana no requereix grans preparatius, tan sols el vehicle a punt mecànicament, que si és de lloguer ja ho estarà, i la nostra roba de recanvi. Fins i tot les provisions alimentàries les podrem adquirir sobre la marxa, de camí a qualsevol destinació. Aconseguir productes com verdures i fruites fresques de km 0, o formatges, pa i embotits elaborats artesanalment, vi, oli o mel, li sumarà un gran estímul a la nostra experiència en ruta. I sempre amb aquest plus que brinda el viatge en autocaravana, poder estirar-se veient la posta de sol i despertar enmig de la naturaen plena calma al peu de les muntanyes o al costat del mar. Per a qui s’iniciï en el món de l’autocaravana, a la web de fabricants i comerciants d’aquests vehicles, Aseicar, hi ha informació sobre compra i lloguer d’autocaravanes. I hi ha diverses webs i aplicacions mòbils, com Áreas AC, que informen sobre àrees d’estacionament amb serveis per a autocaravanes, molt útils per a aquest tipus de viatges, la gran aventura de moure’s amb una llar sobre rodes, per les vacances o en escapades d’un parell o tres de dies. I la nostra ruta elegida per practicar-ho en aquesta ocasió és el Pirineu de Lleida, una ruta entre muntanyes creuant diverses comarques. 

Km 0: La Pobla de Segur

Iniciem l’itinerari a la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Allà ja podrem aconseguir algunes provisions. Per exemple, carn ecològica de la firma Cal Tomás ratafia dels Raiers. Si volem recrear-nos una mica més que en comprar, dues bones opcions són fer un bon passeig pel camí que voreja el llac de Sant Antoni i la visita al Museu dels Raiers, un viatge a la història del transport de fusta des dels boscos pirinencs riu avall.

            Deixem la Pobla en direcció al Pont de Suert, a la veïna comarca de l’Alta Ribagorça. El primer tram sobre la N-260, l’eix pirinenc que va seguint el Pirineu (de Portbou a Irun) ens aproximarà a la Vall Fosca. Allà ja tenim una magnífica opció de disfrutar de l’entorn natural, fins i tot de quedar-nos a sopar en algun dels restaurants de la vall i pernoctar per la zona. Per localitzar un bon lloc, només per dormir, s’ha de tenir en compte no fer-ho en zones on sigui explícitament prohibit fer-ho, tenint en compte sempre que dormir significa aparcar en un lloc on no interferim la circulació ni de vehicles ni de transeünts i, simplement, parar el motor per passar la nit, sense deixar fora del vehicle cap element com podrien ser taules, cadires, portes obertes o tendals.

Si ens hem decidit per dormir a la Vall Fosca, podrem aprofitar bé el dia fent una caminada per algun dels seus senders o visitant el Museu de la Hidroelèctrica de Capdella. Som en territori de producció d’electricitat, amb la força de l’aigua de llacs i embassaments. Des de la vall podríem entrar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici pujant en telefèric.

La Vall de Boí

Continuant per la N-260 cap al Pont, passarem per dos ports de muntanya, Viu de Llevata i Perves. Increïbles revolts per prendre’s la conducció amb calma. El paisatge, a més, ens convidarà a fer alguna parada en alguna de les esplanades al costat de la carretera. Al Pont disposem de comerços per al que necessitem, abans d’endinsar-nos a la Vall de Boí, on podrem visitar les esglésies romàniques declarades Patrimoni de la Humanitat o relaxar-nos al balneari de Caldes de Boí. A Boí trobem una de les dues portes principals d’entrada al parc nacional, que ens ofereix moltes altres possibilitats d’excursió i observació de la natura. Al poble de Barruera tenim, a més, una àrea de servei i pernocta per a la nostra autocaravana. Si fem nit a la vall, s’han d’obrir bé els ulls al cel estrellat, perquè compta amb la qualificació de Reserva Starlight per la seva gran nitidesa. Podem, fins i tot, contractar algun guia especialista en astronomia per orientar-nos sobre tot el que allà podem veure al firmament.

L’ermita de Sant Climent de Taüll, Patrimoni de la Humanitat. / ACN

            Abans de deixar la vall per prosseguir cap a la Vall d’Aran, podem aconseguir algun pot de mel del Tastet de Mel de Durro, i el pa del Forn de Llesp, un establiment a peu de carretera amb molt carisma on enfornen un autèntic pa de pagès amb la brasa de llenya dels boscos de la vall.

Vall d’Aran i Pallars Sobirà

De nou en ruta, sortim en direcció a Viella, on tenim disponible una àrea per a autocaravanes i camper, a més de comerços per reposar provisions. Al poble de Salardú també trobarem un pàrquing amb serveis per al nostre vehicle i, si volem, pernoctar. La vall mereix almenys que hi passem una nit. La vall és plena de senders amb paisatges de pel·lícula, prades verdes i boscos on escoltar els sons de la natura, la flora i la fauna ens expliquen la vida del lloc. A Bossòst podem visitar l’Aran Park, perquè els ossos com els que campen al seu aire per tot el Pirineu allà els veurem amb tota seguretat en el seu estat de semillibertat.

Parada als prats de Montgarri, a la Vall d’Aran. / ANA MENESES

            I amb la nostra llibertat sobre rodes, prosseguirem la ruta per creuar el Port de la Bonaigua. Una parada en aquest port de muntanya, de dia o al capvespre, per despertar enmig de prats on pasturen cavalls i eugues ens regalarà altres bones fotografies del nostre viatge.

            De camí a Esterri d’Àneu, capital d’una regió de petites valls amb carreteres que ens porten a poblets, cada un amb el seu encant, podem fer una parada a Son del Pi. Allà podrem visitar l’església de Sant Just i Pastor, la seva impressionant torre llombarda del seu campanar i el seu cementiri. A Son, a més, hi ha ubicat el centre de natura MónNatura Pirineus, des d’on s’organitzen sortides d’observació de fauna i flora i també contemplació dels astres, perquè disposa d’un planetari i observatori astronòmic.

            Tornant a la Terra de nou, i després de menjar en algun dels restaurants de València d’Àneu o ja a Esterri, és molt recomanable, en aquesta última població, la visita a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Ens permetrà conèixer com era una casa típica del Pirineu de principis de segle, amb tot detall i participar d’activitats dins i fora de les seves instal·lacions.

            A les valls d’Àneu podem quedar-nos més d’un dia, si volem. Cada petita entrada a les capçaleres d’altres petites valls, com la d’Unarre o la d’Isil, ens ofereixen paisatges, poblets i visites com la de la Casa de l’Os Bru del Pirineu, a Isil. A la vall d’Unarre, ens espera una de les formatgeries artesanals de la comarca del Pallars Sobirà, Casa Roseta de Gavàs, elaborats amb llet de cabres que pasten als prats veïns.

Vall Ferrera i el Port del Cantó

            Quan reprenguem el nostre itinerari, en direcció ja a l’Alt Urgell, podem acabar de visitar racons especials del Pallars Sobirà, com l’entrada a Aigüestortes des del poble d’Espot; excursions pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, com les que es poden fer a la Vall Ferrera, presidida pel cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats (3.143 m).

Notícies relacionades

            Tot el nostre recorregut en autocaravana ens porta per valls i subvalls que petits rierols recorren. Els del Pallars Sobirà els deixem enrere per enfilar el Port del Cantó en direcció a l’Alt Urgell i el Solsonès. És una carretera de muntanya àmplia i molt ben senyalitzada. En el seu punt més alt hi ha espai per parar i disfrutar de la vista panoràmica. Val la pena prendre un temps de descans i contemplació.

Vista de la ciutat de Solsona des del seu castell. / RAMON GABRIEL / DEFOTO

            Una vegada salvat tot el pas de muntanya, escaparem al poble de Bassella per fer una visita al Museu de la Moto de Bassella. Amb aquesta excusa podrem prendre la carretera que s’endinsa al nord del Solsonès, passant la seva capital, Solsona i fins al municipi de la Pedra i la Coma, per reprendre ja l’eix pirinenc de nou, a la Seu d’Urgell, al final de l’itinerari. És un tram final espectacular per la gran calma de l’entorn i el seu paisatge, però tant a Solsona, com a la Seu d’Urgell, és interessant endinsar-nos en el nucli urbà i visitar, sobretot, el seu barri més històric. A la carretera que ens portarà a la Seu, la desviació cap al poble d’Ossera ens ofereix la sorprenent activitat artesanal en l’herboristeria, els obradors de formatge i melmelades i el taller d’un escultor. La majoria de veïns d’Ossera van arribar de la ciutat i van posar en dansa el seu saber fer en diferents artesanies. Es van enamorar del lloc en el qual nosaltres anirem posant fi al viatge en autocaravana pel Pirineu de Lleida.