Fermín reanima el Barcelona

La passió és necessària perquè tot adquireixi sentit. Per això són apreciats nois com Fermín, que posen la seva ànima per davant perquè la resta sobrevisqui. I per això són també admirats periodistes com Ramon Besa, que la tarda en què va tenir el reconeixement de l’ofici, va traduir en un grapat de paraules de què va tot això: "Una cosa és ser ràpid i una altra de molt diferent és anar de pressa". Serveix per al periodisme, per al futbol i per a una vida que, quan te n’adones, quan parpelleges, ja ha passat.

Fermín no corre perquè sí, com un pollastre sense cap. Ho fa quan té sentit i això li permet prendre decisions abans que ningú, quan els seus rivals encara pensen què dimonis farà. No li fa falta ser barroc ni poètic perquè no necessita els elogis per sentir-se important. La passió i la intel·ligència tenen tant o més art que el driblatge més preuat.

Aquest Barça del segon cicle de Flick, tan minimitzat per les baixes, va agrair com mai que Fermín, amb tres gols, el tragués de l’encallador quan pitjor ho passava davant el valent Olympiacos tramat per Mendilibar. I amb els dimonis esperant el tècnic alemany després del seu ensorrament a Sevilla, la victòria davant el Girona celebrada a cop de botifarra i amb el clàssic del Bernabéu ben a prop.

En l’1-0, el mateix Fermín va engendrar l’acció amb un revers i la va culminar quan Lamine, encara intentant posar-se a to en temps de roses i pubàlgia, semblava haver-se perdut en la retallada.

En el 2-0, la raó va caldre buscar-la en l’orgull de Pedri, capital en el robatori de pilota i fart que els jornalers de Mendilibar li fessin la vida impossible; en la paciència del jovenet Dro en la transició i la percepció de l’espai disponible, i, per descomptat, en la celeritat amb què Fermín va emprar l’astúcia per fer ensopegar el defensor i dur la pilota al seu peu esquerre, una altra vegada punxó.

Hi ha qui té molt de guanyat ja amb el sobrenom. Si en el Registre Civil de Nigrán (Pontevedra) posen que et dius Pedro González, però acaben per dir-te Dro, tens almenys guanyat el premi de la curiositat. Que no és poc si es tracta d’un adolescent amb maneres de futbolista gran. Als més vells del lloc fins i tot els dona per recordar –o, què coi, que ho faci la IA– que hi va haver un grup tecno espanyol dels vuitanta que, sota el nom d’El Aviador Dro y Sus Obreros Especializados, cantava amb conya: "Nuclear sí, por supuesto; nuclear sí, cómo no". El Dro d’aquesta història, el del Barça, potser no té ni idea d’això. Ell no és un nen mutant. N’hi ha prou que la gent emparenti el seu sobrenom amb un futbol sorprenent, però que encara requereix alliberar-se de la prudència.

La calorosa i agradable tarda de Montjuïc, no obstant, va ser un mal de queixal per a uns quants. Per al Barça, que va arribar a ser sotmès durant mitja hora llarga del primer acte –precisament, entre els dos gols de Fermín– mentre Szczesny insistia a passar la pilota als rivals. I, sobretot, va ser un turment per a Mendilibar, que, a la seva edat (64 anys) i després de tres dècades entrenant, es va quedar amb les ganes de guanyar el Barça a domicili. I amb motius per quedar-se a gust amb l’àrbitre suís Urs Schnyder.

L’Olympiacos acabava de retallar distàncies en l’inici del segon temps quan El Kaabi va haver de marcar dues vegades –ho va fer amb el cap malgrat el fora de joc de Podence, però ho va haver de fer de penal després de detectar el VAR una mà d’Eric–. Però, tres minuts després d’aquest 2-1, l’àrbitre va expulsar l’argentí Hezze. L’argentí tenia una targeta quan va deixar anar la mà cap enrere en un acte reflex. Casadó va aprofitar l’episodi per llançar-se a terra i el col·legiat no va dubtar a treure-li la segona groga. Mendilibar va entrar en còlera mentre reclamava la intervenció del VAR. De Jong, que en aquell moment sortiria al camp després de partir des de la banqueta, va mirar d’explicar al tècnic basc el reglament: el videoarbitratge no pot entrar en grogues. Ho siguin o no.

Notícies relacionades

Una Juventus en hores baixes posa a prova el Madrid abans del clàssic

Els Thunder apugen el teló de l’NBA amb el repte de revalidar el campionat

Quan encara quedava mitja hora, el Barça es va activar i l’Olympiacos es va rendir. No podia ser de cap altra manera. Lamine Yamal va poder dedicar un gol a Nicki Nicole tirant un penal amb la mateixa gansoneria amb què ho fa en la Kings League –l’àrbitre va castigar amb la pena màxima un lleu contacte del porter amb Rashford detectat pel VAR–. El davanter anglès va mostrar les seves qualitats rematadores amb un parell de gols –apreciable l’assistència de Pedri–.

I Fermín va concloure el seu gran dia amb el primer hat-trick de la seva carrera professional. Roony havia tirat una elàstica d’aquelles que es recorden per sempre... fins que va caure. Fermín el va redimir. Perquè ell està en tot. Quan la resta mira, ell ja ha acabat.