El Rufián del Palace

Som en un dels salons de l’hotel Palace de Barcelona, abans conegut com a Ritz. El cap de llista d’Esquerra participa en un esmorzar informatiu convocat per la plataforma de debat Nova Economia Fòrum. L’exconsellera Teresa Jordà, número dos de la candidatura, s’ha encarregat de presentar l’acte i, en el seu breu parlament, s’ha referit al seu company de llista com a «Grabiel» en no menys de cinc ocasions. «L’altre dia fins i tot em va anomenar ‘Rafel’, suposo que perquè li resultava més fàcil», explica Rufián entre rialles.

Un republicà formal

El candidat ha canviat els polos i samarretes d’anteriors actes de campanya per un vestit blau fosc i una camisa blanca. El Palace és el Palace i els dies en què va ser col·lectivitzat i convertit en menjador social queden ja molt enrere. La formalitat de l’escenari no només es trasllada a la rosa, sinó també al to del seu discurs, molt més institucional que el dels mítings. No s’ha de perdre de vista que darrere de Nova Economia Fòrum es troba un esotèric ‘cercle de confiança’ format per primers executius d’un centenar d’empreses i organismes diversos. Rufián sap que no juga a casa, però tampoc se’l veu especialment incòmode.

D’altra banda, compta amb una claca nombrosa. Des d’una taula central ben assortida amb cafès, sucs de taronja, croissants i pastes, acompanyen el candidat membres de la cúpula d’Esquerra i del Govern de la Generalitat, com Oriol Junqueras, Ester Capella, Ernest Maragall, Marta Vilalta, Alba Vergés, Carles Campuzano i Joan Ignasi Elena, a qui Rufián dedica un enigmàtic elogi: «La seguretat és una assignatura que tradicionalment incomoda l’esquerra, però a nosaltres no. El conseller Elena ho està fent tan bé que... quedin-se amb el seu nom».

Partit «d’ordre»

Notícies relacionades

Trilerisme fiscal en època electoral

Històries de boxa

Aquest èmfasi en la seguretat no és accidental. Una part important de la intervenció de ‘Grabiel’ se centra a presentar ERC com «un partit d’ordre». «Republicà, sí, però d’ordre –insisteix–. Un partit de negociació, de diàleg, disposat a assumir contradiccions per aconseguir avanços». En la seva aposta per la fermesa i la moderació, el Rufián del Palace s’absté de criticar Junts i fins i tot es mostra conciliador amb Yolanda Díaz, a qui, per alguna raó, semblava haver escollit com la seva Nèmesi de campanya. I, per marcar distàncies amb la imatge de bocamoll i provocador que, segons ell, li han penjat els mitjans, cita amb certa falta de modèstia les paraules d’un amic politòleg: «M’agrada molt més el Rufián que escolto que el Rufián que imagino».

Vindria a ser just el contrari del que Mark Twain deia sobre la música de Wagner: «És millor del que sona».