ERC arrabassa a Junts el lideratge del procés per la mínima

ERC va aconseguir aquest diumenge vèncer per primera vegada en escons i vots la postconvergència en unes eleccions al Parlament. En un context general, a més, que els situa empatats en escons amb el PSC, això sí, amb 50.000 vots menys. ERC, per la mínima, com pels pèls va ser la seva derrota contra JxCat fa quatre anys, és la nova referència independentista. Un secessionisme que supera el 50% del vot i augmenta en quatre els escons al Parlament.

Per aquelles coses de la llei d’Hondt i de la no llei electoral catalana, els 50.000 vots d’avantatge del PSC no es tradueixen en cap diferència en escons. I, de la mateixa manera, els 40.000 d’avantatge dels republicans cap als postconvergents determinen una sola acta de distància, quan, el 2017, JxCat en va aconseguir dos amb una superioritat de 12.000 vots.

Curiosament, els republicans es van quedar a només tres centèsimes de reproduir el 21,38% del vot obtingut el 2017, això sí, a causa de la caiguda de la participació, va comptar en aquesta jornada amb 344.000 vots menys.

Les crides a la mobilització d’ERC, i molt especialment del seu líder, Oriol Junqueras, van fer finalment efecte en un electorat endormiscat, segons reconeixien fonts del partit en plena campanya.

President després de 80 anys

«Per primera vegada els últims 80 anys, Catalunya tornarà a tenir un president d’ERC», va dir un molt satisfet Oriol Junqueras a l’inici de la seva breu intervenció, amb el 99% de vot escrutat. «Posem punt final a un trajecte que es va iniciar amb una guerra civil, una dictadura i, els últims 40 anys, un règim del 78 del qual ERC ha sigut sempre oposició», va seguir, teixint un fil de continuïtat històrica, abans d’assenyalar que el 50,1% de vot independentista envia un missatge a tothom.

La primera pista de la nit la va donar el vicesecretari Sergi Sabrià, que va receptar una guia per seguir els resultats. «Cal fixar-se quants diputats estaran a favor de l’amnistia i l’autodeterminació; en si l’independentisme supera el 50% del vot i en qui confia la ciutadania per liderar el procés, si en la dreta [JxCat, se suposa] o en l’esquerra [és a dir, ERC]».

Les respostes van ser totes favorables a ERC i contestades, després, per la número 2, Laura Vilagrà: 82 diputats per l’autodeterminació i l’amnistia, el 50,1% de vot independentista (sumant forces extraparlamentàries) i el fidel de la balança secessionista inclinada cap a l’esquerra, pel triomf d’ERC i els nou diputats de la CUP.

El bloc dels 82

I a aquesta gran majoria dels 82 diputats és a la que va voler dirigir-se el mateix Aragonès. «L’independentisme ha guanyat. I ha fet història superant el 50%. S’ha creat una força immensa a favor de l’amnistia i l’autodeterminació. I jo insto totes aquelles forces, especialment la progressistes, a posar-nos d’acord amb un programa que permeti» desencallar el procés i «basar la reconstrucció postpandèmica de Catalunya en la justícia social i no deixar ningú fora, va afirmar el president substitut en funcions en les seves primeres paraules.

Perquè la intenció expressada pel coordinador d’ERC va ser la de presentar-se a una investidura, exactament igual que Salvador Illa.

Aragonès també va dedicar missatges, en castellà i en anglès, a Pedro Sánchez i a la Unió Europea. Al president del Govern espanyol li va dir que «és hora d’asseure’s a negociar com solucionem el conflicte mitjançant un referèndum. ‘Sit and talk’». I a Brussel·les va recordar la majoria de vot popular secessionista i la voluntat de promoure un referèndum pactat amb l’Estat per acabar amb una exigència: «Impliquin-se».

Notícies relacionades

Horaris per votar a les eleccions municipals 2023

¿A qui beneficia el vot nul, el vot en blanc i l'abstenció?

El vicepresident del Govern en funcions també va presumir d’haver derrotat de nou el bloc «del 155» en unes eleccions «imposades» precisament per impedir un nou Executiu secessionista i que han donat peu «a una gran abstenció». Contra això, Aragonès va oposar la seva voluntat de sumar JxCat, CUP i comuns en la reconstrucció social per construir «una república catalana, no només independent, sinó justa, i prospera» des del «catalanisme popular»

Al capítol de males notícies, el presidenciable d’ERC va assenyalar l’entrada de l’extrema dreta al Parlament i va prometre desmentir, sense parar, una a una, totes les seves mentides. I presentar la batalla democràtica fins a aconseguir que deixin de ser presents a les institucions catalanes.