La nova Cambra catalana

El PSC dobla el nombre de diputats amb el seu millor resultat des del 2006 a l’obtenir 33 escons

  • Les forces independentistes tenen la majoria al Parlament gràcies als 33 diputats d’ERC, els 32 de JxCat i els 9 de la CUP

  • La irrupció rotunda de l’extrema dreta de Vox, amb els seus 11 representants, contrasta amb el declivi de Cs i el PP en una cambra amb vuit grups polítics

Es llegeix en minuts
José Carlos Sorribes
José Carlos Sorribes

Periodista

ver +

La fotografia del Parlament de Catalunya, amb els seus 135 escons, sorgit de les eleccions del 14 de febrer del 2021, s’assembla a la que es va formar després de la cita del 21 de desembre del 2017 quant a la formació d’un futur Govern. Per dir-ho de forma ràpida: la nova aritmètica parlamentària no facilitarà els pactes, si ens atenim al que van expressar els diferents líders durant la campanya. Queda un escenari ple d’incerteses. Si fa quatre anys Ciutadans va ser el partit guanyador, amb Inés Arrimadas com a candidata i els seus 36 diputats, ara ha sigut el PSC amb Salvador Illa el vencedor amb 33 –els mateixos escons que ERC– tot i que amb més nombre de vots per als socialistes. Un èxit que no li assegura a l’exministre de Sanitat ser el nou president de la Generalitat. Inés Arrimadas ni tan sols va intentar una investidura per falta de recolzament.

El que sí que s’ha mantingut aquest diumenge, fins i tot en un context diferent com ha suposat una participació inferior del 25% a la produïda el 2017, és la correlació de forces al voltant de la qüestió identitària. Les independentistes continuen sent majoria al Parlament de Catalunya, i fins i tot han sumat tres diputats més als 70 que van aconseguir fa quatre anys. En això ha jugat un paper determinant l’ascens de la CUP, que ha sumat cinc representants més i ha passat de tenir-ne quatre a nou.

Enlairament amb Salvador Illa

La primera lectura dels resultats ratifica sense cap ombra a la fita dels socialistes catalans. Han doblat pràcticament el seu nombre de diputats –en tenien 17 i ara 33–, el que suposa un èxit incontestable després del seu declivi de l’última dècada. Cal remuntar-se a les autonòmiques del 2006, amb José Montilla com a candidat, per trobar unes eleccions autonòmiques en què el PSC hagués superat la barrera de la trentena de diputats. La presència d’Illa, com apuntaven les enquestes, ha propiciat l’enlairament, aprofitant també el calador de vots de Ciutadans, un partit en caiguda lliure a les últimes convocatòries electorals. S’ha tornat a confirmar al perdre 30 diputats a la Cambra catalana, gairebé un milió de vots i 20 punts percentuals respecte al 2017. 

L’equilibri entre les principals forces independentistes ha caigut aquesta vegada de la banda d’ERC, per només un diputat, un marge pràcticament igual d’estret al que va aconseguir JxCat a les anteriors eleccions. El resultat col·locaria Pere Aragonès al capdavant a l’hora de formar un possible Govern de caire independentista. Una circumstància pendent de les complicades negociacions que seguiran el veredicte dictat per les urnes. Queda per veure, per exemple, si es mantindrà el veto que van subscriure per escrit els grups sobiranistes a una coalició de govern de què formés part el PSC. Aquest pacte de campanya deixa, per ara, fora de lloc la possibilitat d’un tripartit d’esquerres, que sí que permetria la suma del PSC (33), ERC (33) i En Comú Podem (8). Aquest últim grup, amb Jéssica Albiach de candidata, manté la xifra que va aconseguir amb Xavier Domènech com a cap de llista a l’anterior convocatòria.

Vox, la quarta força

A la foto del Parlament hi ha un nou rostre, més ben dit 11 noves cares, les dels diputats de Vox. L’entrada rotunda de l’extrema dreta espanyola augmenta a vuit la xifra de partits representats a la cambra. Catalunya ha deixat de ser un oasi pel que fa a la ultradreta. Si el 3 d’agost passat el partit que dirigeix Santiago Abascal va entrar per primera vegada al Parlament basc, amb només un diputat, ara ho ha fet al català amb deu més.

Notícies relacionades

L’onada a què ha pujat la ultradreta a Espanya continua galopant a costa dels resultats del PP i de Cs. A Catalunya, per exemple, pot sorprendre la seva irrupció al Parlament amb una xifra tan considerable com aquests 11 diputats. Però si ens atenim al percentatge de vots l’augment no resulta excessiu respecte a l’anterior convocatòria electoral, en aquest cas les espanyoles del 10 de novembre del 2019. Vox va obtenir el 6,33% de recolzament a les últimes generals a Catalunya, amb dos diputats al Congrés, i aquest diumenge el suport ha sigut del 7,67%.

Els populars, mentrestant, continuen sense remuntar el vol i han tornat a perdre un diputat. Amb Alejandro Fernández com a cap de llista s’han quedat amb només tres, convertint-se així en el grup amb menys representació al Parlament. Al PDECat de l’exconsellera d’Empresa Àngels Chacón, mentrestant, li ha anat molt pitjor. El partit amb què fa tot just cinc anys Artur Mas va refundar Convergència Democràtica de Catalunya no tindrà representació parlamentària.