Els catalans decideixen entre continuïtat, relleu o canvi | Eleccions catalanes 2021

En el que cap enquesta fallarà és que no hi haurà majories absolutes i s’obrirà pas al Parlament més fragmentat de la història, cosa que obligarà el candidat o candidata que vulgui ser investit a començar una titànica cursa d’obstacles per mirar de destenyir les línies vermelles fixades pels partit durant la campanya. Els vetos creuats fan témer fins i tot una hipotètica repetició dels comicis, que per terminis podria produir-se en ple estiu.

La més vermella d’aquestes línies, l’inèdit cordó sanitari independentista contra el PSC, perjudica les opcions de ser president del candidat socialista, Salvador Illa, que va abandonar el Ministeri de Sanitat en plena pandèmia a la recerca del tomb electoral que desallotgés els sobiranistes de la Generalitat. La seva eventual victòria pot ser-li tan amarga com la d’Inés Arrimadas el 2017 si les forces independentistes continuen sumant majoria absoluta.

Davant com d’igualades que estan les enquestes, l’exministre ha sigut el blanc dels dards més enverinats de la campanya, però es va enredar en la recta final amb una negativa a sotmetre’s a una PCR que els seus oponents van aprofitar per deixar anar la sospita que s’havia colat en la vacunació. Illa ha deixat clar que, si guanya aquest diumenge, es presentarà a la investidura tot i que no tingui prou recolzaments, a fi d’assenyalar ERC com a responsable de perpetuar els blocs que divideixen Catalunya des de fa un lustre.

Els republicans s’han vist arrossegats a deixar per escrit un veto al PSC que havien promès de paraula per no perdre pistonada en la lluita amb JxCat per l’hegemonia independentista. L’hipotètic triomf de Pere Aragonès o el de Laura Borràs suposarà la pervivència de la flama processista, però qui empunyi el timó del Govern serà més decisiu que mai, ja que els ritmes i les estratègies de tots dos són com la nit i el dia, un ancorat a la taula de diàleg amb el Govern central i l’altre, a la inconcreta promesa d’activar la nonada DUI del 2017.

Per diluir el pes de Junts i excloure el PSC, ERC encapçala la proposta d’un Govern multipartit de totes les forces favorables a un referèndum i a l’amnistia dels presos de l’1-O, però allà s’acaben les coincidències entre En Comú Podem, la CUP i el PDECat, les tres formacions que es disputen la clau de la governabilitat. Entre elles semblen incompatibles, i per això la majoria han rebutjat la idea, cosa que pot afegir esculls a les negociacions.

Aragonès i Borràs han obert la porta a governar en solitari amb recolzaments externs si la convivència en el Consell Executiu s’intueix encara més inhòspita. Un factor clau per encarar aquestes negociacions serà la distància que separi aquest diumenge la primera força independentista de la segona.

Si venç ERC, però la diferència amb JxCat és molt estreta, els republicans temen que les condicions de Borràs els empenyin una altra vegada cap al xoc amb un Govern al qual acaben de donar l’oxigen pressupostari que necessitava. I el mateix risc corre Esquerra si el partit de Carles Puigdemont el sobrepassa una altra vegada i reté la presidència de la Generalitat. Amb raó Aragonès ha repetit en els debats de campanya que «no és el mateix estar en un govern que presidir-lo».

Una victòria de Borràs faria presagiar una altra legislatura de convulsions, tant per la continuïtat de l’envit independentista com per l’horitzó judicial de la presidenciable de Junts, que, imputada per quatre delictes de corrupció, podria acabar al banc dels acusats i, hipotèticament, inhabilitada com l’últim president, Quim Torra.

Notícies relacionades

Enquesta prohibida de les eleccions catalanes 2021: últim sondeig

Manual per votar en les eleccions a Catalunya davant el coronavirus

En aquesta pugna dins del bloc secessionista també serà determinant el percentatge de vot que sumin els seus integrants. El 2017, amb la polarització encesa i la participació en rècord (79%), es van quedar en el 47,5%. Es dona per fet una caiguda de la mobilització que podria tornar-la a cotes anteriors al procés, un escenari que, a priori, beneficia l’independentisme, que sol estar bastant més mobilitzat que l’electorat no sobiranista.

Una tercera terna conclou aquest diumenge la seva batalla particular. El vencedor de les eleccions del 2017 pot patir la caiguda més gran en unes autonòmiques. Ciutadans es juga el pot de les essències constitucionalistes amb el PP i la ultradreta de Vox, que també truca a la porta del Parlament.