Cita amb les urnes

Eleccions catalanes: Quatre mentides d’Ignacio Garriga (Vox) sobre la immigració

  • Verificat i EL PERIÓDICO revisen les falsedats del candidat ultra durant la campanya electoral

Eleccions catalanes: Quatre mentides d’Ignacio Garriga (Vox) sobre la immigració
4
Es llegeix en minuts
Verificat
Verificat

Verificat és una plataforma de fact-checking sense ànim de lucre a Catalunya. Ens dediquem a verificar el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes i a l'educació per al consum crític de la informació.

ver +

Un dels eixos de la campanya d’Ignacio Garriga, candidat de Vox a les eleccions catalanes del 14 de febrer, és la immigració. Garriga es presenta com la solució als «problemes reals» que afecten els catalans, la creixent «islamització» o la inseguretat. Però no tots els seus arguments es basen en dades reals. Aquestes són les quatre falsedats que més ha repetit en la primera setmana de campanya.

El 0,2% de la immigració a Mataró cometia el 93% dels delictes (Catalunya Ràdio, 3 de febrer)

Aquestes xifres circulen des del mes de juny, quan les va publicar a Twitter un altre membre de Vox, citant una notícia que afirmava que 9 menors estrangers no acompanyats (menes) havien comès 70 delictes en pocs mesos a Mataró.

Però Garriga utilitza les xifres per parlar del global de la població estrangera i dels delictes. Entre el gener i el setembre del 2020, a Mataró, hi va haver 4.716 delictes penals, i hi viuen 20.943 persones estrangeres, de les quals són 947 menors tutelats. Tenint en compte els 9 menors i els 70 delictes citats a la notícia, serien un 0,04% dels estrangers (0,95% dels menors tutelats) i un 1,4% dels delictes.

A Catalunya, hi ha una mica més de 7,7 milions d’habitants, entre els quals uns 235.000 són magribins. Aquesta proporció representa entorn d’un 3% del total, no el 0,2% que cita Vox. A més, el 2019, a Catalunya es van cometre 71.655 delictes, un 55,7% d’aquests per espanyols i un 13,5% per ciutadans de països africans (l’INE no separa les dades per nacionalitat).

Twitter va limitar algunes funcions del compte de VOX per incitació a l’odi per sota el hashtag #StopIslamización un missatge similar: «Suposen aproximadament un 0,2% i són responsables del 93% de les denúncies. «La majoria són procedents del Magrib. És la Catalunya que estan deixant la unànime indolència i complicitat amb la delinqüència importada. ¡Només queda VOX! #StopIslaminación».

«El fonamentalisme islàmic ha convertit França en un lloc en el qual, en algunes zones, no regeix la llei de França, sinó que regeix la xaria» (Catalunya Ràdio, 3 de febrer)

El primer article de la Constitució francesa deixa clar que «França és una República indivisible, laica, democràtica i social, que garanteix la igualtat dels seus ciutadans davant de la llei sense distinció d’origen, raça ni religió». La llei islàmica, coneguda com a ‘xaria’, no regeix a nivell jurídic a cap zona del país. Com explica la UNESCO, la xaria és una referència espiritual per a milions de musulmans que viuen en països amb sistemes jurídics occidentals.

A França no hi ha un cens oficial per religions i les estimacions diuen que hi ha entre els quatre i els vuit milions. Segons l’institut Pew Research Center, hi ha prop de 5,7 milions de musulmans. D’aquests, entre 3,3 i 5 milions són de nacionalitat francesa, en un país de gairebé 67 milions d’habitants, segons un informe presentat al Senat francès que estima que entorn de 40.000 són salafistes i 50.000, seguidors dels Germans Musulmans, branques que considera «radicals».

«Estem rebent menes als quals tots vostès han decidit donar-los una paga mensual mentre els catalans estan abandonats» (debat ‘La Vanguardia’, 29 de gener)

Enganyós. El 2019, el Parlament de Catalunya va reformar la prestació per a joves extutelats per rebaixar de tres anys a un el temps de tutela mínim per poder optar a l’ajuda i ampliar el límit de l’ajuda dels 21 als 23 anys. La proposta va ser aprovada per unanimitat per tots els partits.

Tot i que moltes de les persones que reben aquesta ajuda són estrangeres, dos terços dels beneficiaris tenen nacionalitat espanyola, segons les dades oficials. El 2018, una mitjana de 816 joves van cobrar la subvenció cada mes, dels quals 277 eren estrangers. En general, el 83% dels beneficiaris públics tenen nacionalitat espanyola, amb la qual cosa l’afirmació que «els catalans estan abandonats pels serveis públics és falsa».

«No estan plantejant els problemes reals que són la delinqüència, la inseguretat i la islamització de Catalunya» (‘La Vanguardia’, 29 de gener)

Notícies relacionades

Fals. Els principals problemes dels catalans són la sanitat (per a un 55,8%), la insatisfacció amb la política (33%) i les relacions entre Catalunya i Espanya (27,2%), segons l’última enquesta del CEO. Un 3,5% dels enquestats creu que la immigració és el principal problema i la «crisi de la identitat catalana» ho és per a un 0,3% (no hi ha dades que aquesta pregunta tingui a veure amb immigració o religió). L’últim CIS situava la independència, la situació econòmica i la salut com a principals preocupacions.

Al tancament d’aquesta edició, el departament de premsa de Vox no havia respost a les nostres sol·licituds sobre aquestes dades.