Segon sondeig del CIS sobre el 14-F

Illa guanyaria les eleccions amb gairebé 4 punts d’avantatge sobre ERC

  • El CIS reafirma la victòria del PSC davant un Aragonès que baixa i JxCat, que creix

  • El candidat socialista és el preferit com a president per un 23,5% d’electors

  • Com demanar el vot per correu per a les eleccions catalanes

  • Els principals partits i candidats de les eleccions a Catalunya, un per un

11 02 2020 Hemiciclo del Parlament de Catalunya durante una sesion plenaria  en Barcelona  Catalunya (Espana)  a 11 de febrero de 2020   POLITICA   David Zorrakino - Europa Press

11 02 2020 Hemiciclo del Parlament de Catalunya durante una sesion plenaria en Barcelona Catalunya (Espana) a 11 de febrero de 2020 POLITICA David Zorrakino - Europa Press / David Zorrakino - Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre
Daniel G. Sastre

Periodista

Especialista en política catalana i espanyola

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’enquesta flaix que ha presentat el CIS aquest dijous augura una victòria de Salvador Illa en les eleccions catalanes del 14 de febrer. El candidat del PSC obtindria un 23,7% dels vots, gairebé quatre punts per sobre d’ERC, que es quedaria en un 19,9%. Per darrere se situen JxCat (14,6%), En Comú Podem (8,9%), Ciutadans (7,9%), Vox (6,9%), la CUP (6,8%), el PP (5,8%) i el PDECat (1,5%).

En aquesta ocasió, el CIS no realitza una projecció d’escons, però en el cas del PSC li dona gairebé la mateixa estimació de vot (cau en dues dècimes) que en el seu estudi de fa dues setmanes, que sí que la feia. En aquella ocasió, l’organisme va augurar que la candidatura d’Illa tindria entre 30 i 35 diputats.

ERC obtenia a l’enquesta presentada el 21 de gener una intenció de vot del 20,6%, set dècimes per sobre de l’actual. De les dades es desprèn que la tendència entre els dos principals partits independentistes és contraposada, perquè mentre els republicans baixen JxCat puja més de dos punts: fa dues setmanes el CIS li pronosticava un 12,5% de suport.

D’entre els tres aspirants, el candidat socialista és preferit àmpliament entre els electors per liderar el Govern. Illa és el president preferit pel 23,5% dels electors, mentre que Pere Aragonès (10,6%) i Laura Borràs (10,4%) queden molt per darrere.

Enfonsament de Cs

L’enquesta flaix confirma també altres tendències que el CIS va apuntar en el seu anterior sondeig. Com el ‘sorpasso’ de Vox tant a la CUP com al PP, i l’enfonsament de Ciutadans. El partit taronja, que va guanyar les eleccions del 2017 al Parlament, tenia fa dues setmanes un 9,6% de recolzament i l’expectativa d’obtenir entre 13 i 15 escons, davant els 36 que va obtenir en les últimes autonòmiques. En aquesta ocasió, amb un 7,9% d’estimació de vot, es queda fins i tot per sota, i seria la principal víctima de l’‘efecte Illa’. El nou estudi dona als comuns de Jéssica Albiach la quarta plaça, per darrere dels tres favorits.

L’organisme que presideix el sociòleg socialista José Félix Tezanos ja va donar a conèixer la seva tradicional enquesta preelectoral de les catalanes una setmana abans d’iniciar-se la campanya, però ha realitzat aquest segon sondeig, més a prop de la votació, per afinar més l’anàlisi. En aquesta ocasió, l’estudi es basa en 1.838 entrevistes.

Segons assegura el CIS, «aquest tipus de sondejos flaix permeten conèixer i valorar millor la realitat en contextos en els quals cada vegada és més gran el nombre d’indecisos, persistint una alta volatilitat en el vot fins a l’últim moment».

Lluita ERC-PSC

Aquesta nova enquesta es presenta enmig de la campanya electoral del 14-F, però dins del marge legal, ja que la prohibició de publicar sondejos electorals no entra en vigor fins al següent dimarts de la mateixa setmana de la jornada electoral.

Notícies relacionades

En la seva enquesta preelectoral feta pública el gener passat, el CIS recollia l’anomenat ‘efecte Illa’ i situava el PSC i ERC igualats: entre 31 i 33 escons els republicans, i entre 30 i 35 els socialistes. La tercera plaça era per a Junts, amb una forquilla de 20 a 27 diputats.

Al darrere hi apareixien Ciutadans (entre 13 i 15 escons), En Comú (9-12), la CUP (de 8 a 11), el PP (set) i Vox (de sis a deu). El PDeCat quedava fora del Parlament.