Junqueras, desafiador: «Ens silencien perquè ens tenen por»

Raül Romeva, Pere Aragonès, Marta Rovira (a la pantalla), Gabriel Rufián (bevent aigua després d’intervenir-hi). I Oriol Junqueras. ERC va tardar el just a posar tota la seva artilleria a sobre d’un escenari. Davant 120 persones abillades amb mascareta, a Badalona, el líder del partit, que no ‘mitinejava’ en una campanya dels republicans des del 2016, va traçar un discurs de to mesurat, però punxant, al principi i encès com no se’l recordava just per tancar-lo.

«De la mateixa manera que ens han silenciat, soc conscient que ara mateix estan fent tot el possible per tornar a tancar-nos. Perquè ens tenen por», va asseverar el líder republicà en l’inici de la seva intervenció.

I com per demostrar que malgrat els anys transcorreguts lluny dels micròfons públics ell no ha perdut els seus dots vaticanistes, Junqueras va llançar diverses invectives que bé podrien dirigir-se a la postconvergència. Sempre a discreció del lector.

«És molt més útil ser més que ser menys, però més purs», va dir, abans d’afirmar que aquestes eleccions poden vèncer «els de sempre per fer allò de sempre, i ja sabeu de qui parlo», o bé la seva força, que va presentar, per resumir, com el partit de la gent comuna o normal.

90è aniversari republicà

També va presumir que el seu partit estigui a punt de complir 90 anys, al març, «sense un sol cas de corrupció». «Ho saben, i per això ens represalien», va afegir, tot seguit. Som el partit més perseguit de la història de Catalunya, ja des dels anys 30. I no és casualitat».

I el final, que va aixecar els assistents del seu seient. Després d’haver assenyalat que «el país» necessita que guanyi ERC, va afegir, a plens pulmons, que els republicans «estan disposats a donar-ho tot», fins i tot la seva llibertat

La via definitiva

Notícies relacionades

Aliança Catalana aconsegueix 118.000 vots i obté dos escons

Feijóo recupera terreny a Catalunya i pren impuls per a les europees

Abans, Pere Aragonès havia, ell sí, anomenat el seu adversari, en aquest cas, el socialista Salvador Illa, a qui va definir com «el candidat de Vox, del 155, de Ciutadans, de la fiscalia i del TSJC [pel no-ajornament de les eleccions]».

El presidenciable també va asseverar, sobre la seva via pragmàtica a la independència, que «no és la via més fàcil, però, això sí, és la definitiva»