Yolanda Díaz obrirà Sumar a militàncies d’altres formacions en la seva assemblea fundacional

«Afrontem el pròxim cicle amb l’ambició de revalidar el Govern de coalició i desplegar organitzativament Sumar com una formació política que serà clau». Només un dia després de les eleccions generals, Ernest Urtasun va apuntar ja a la pròxima fita de Sumar, que consistirà a assentar les seves bases com a partit per adquirir pes polític i reforçar-se en el tauler de l’esquerra. Un procés que es preveu per a la tardor i que fixarà les coordenades i els òrgans de poder d’aquest nou actor, que aspira a ser clau en la pròxima legislatura com a líder de la part minoritària de la coalició.

Les incògnites són moltes sobre el partit denominat formalment Moviment Sumar. Yolanda Díaz va assegurar aquesta setmana en una entrevista a TVE que l’assemblea fundacional tindria lloc ja iniciat el curs i després d’una investidura eventual. El plantejament sobre com dissenyar l’organització està encara en estat embrionari, però una de les coses que tenen clares en Sumar ara és que el nou partit forçosament haurà d’estar obert a incloure en les seves files afiliats d’altres formacions ja existents i permetre un sistema de doble militància perquè s’hi puguin integrar militants o afiliats de forces com Podem, Esquerra Unida, En Comú Podem o fins i tot el PSOE.

La nova organització haurà de nodrir el seu organigrama i les seves bases de perfils ja polititzats i inscrits prèviament en altres formacions. Altrament, en cas de limitar l’accés a l’organització només als que no tinguin carnet d’altres partits o renunciïn a les seves afiliacions prèvies, la seva capacitat d’implantació quedaria seriosament compromesa.

Risc de xoc

Aquest pas no està exempt de riscos, ja que amenaça d’obrir conflictes amb algunes de les organitzacions integrades en Sumar. La majoria de forces no permeten la doble militància per als seus responsables polítics i hauran de debatre com abordar el nou escenari, entre l’obertura de la seva militància al nou partit o el tancament de files. Algunes de les formacions integrants de la coalició electoral també tenen previst celebrar en els pròxims mesos una assemblea per debatre el rumb que s’ha de prendre.

En el cas de Podem, les posicions semblen ja fixades per part de la cúpula, que s’ha esforçat a desmarcar-se de Yolanda Díaz, ha definit la seva aliança com a «electoralment convenient» i ha rebutjat una «unitat estratègica» amb Sumar. No obstant, no hi ha hagut un debat formal dins de l’organització, malgrat que ja ha sigut reclamat per alguns quadros del partit internament.

També ho ha fet públicament un dels fundadors de Podem, Juan Carlos Monedero, que el cap de setmana passat en un article instava a obrir un «procés intern» per «decidir el seu rumb» i «aclarir si vol integrar-se en un front ampli i en quines condicions». La posició que prengui en el futur serà determinant, entre altres coses, per veure l’encaix dels quadros morats en Sumar, i si el partit de Ione Belarra renuncia a quadros de pes si aquests s’integren formalment en el partit Sumar, o si accepten aquesta nova força com un actor amb el qual han de conviure.

Doble militància

La via de Yolanda Díaz per obrir el seu partit a la resta de forces ja va ser posada en pràctica per Podem en els seus inicis, quan va permetre la doble militància en els seus primers estatuts, amb l’objectiu d’atraure els quadros d’altres formacions com Esquerra Unida. Va ser el 2017, després de Vistalegre 2, quan el partit llavors liderat per Pablo Iglesias va tancar posicions i va crear un reglament d’incompatibilitats en el qual regulava la doble militància i prohibia als afiliats d’altres organitzacions representar Podem, tant si era internament com sent càrrec públic.

Avui dia, els reglaments de la formació estableixen que «existirà incompatibilitat per a sufragi passiu per als membres o persones afiliades, o els que ho hagin sigut en un passat immediat, d’altres organitzacions polítiques amb una acció pública que sigui divergent dels objectius polítics de Podem segons declaració expressa dels òrgans polítics competents». Un detall no menor, ja que Podem haurà d’elegir quina posició adopta respecte a dirigents de pes que ja han pres partit per Yolanda Díaz, en cas que s’integrin formalment a la nova organització.

S’ha de recordar que Sumar va fitxar com a portaveus de campanya els dirigents morats Nacho Álvarez, secretari d’Estat de Drets Socials i membre de l’executiva de Podem, i Alejandra Jacinto, també membre de la cúpula. La diferència és que fins ara no han ocupat cap càrrec oficial, més enllà de la representació temporal. Però, en cas d’ostentar un nou càrrec en el nou partit de Díaz, la direcció de Belarra es podria reservar la possibilitat d’expulsar-los de facto i impedir-los presentar-se a processos interns de la formació.

Funcionament

En l’assemblea fundacional de Sumar s’hauran d’aprovar els nous estatuts de l’organització. En els actuals, registrats a contrarellotge davant el Ministeri de l’Interior com a requisit necessari per presentar-se a les generals, s’estableix que l’assemblea general, formada per totes les persones afiliades –amb pagament de quota–, és l’encarregada de l’elecció de la futura executiva de Sumar, que es defineix com a Taula de Coordinació, i serà també la que aprovi els documents normatius i les ponències polítiques de la formació.

Notícies relacionades

Investidura, en directe: Felip VI tanca avui la ronda de consultes per proposar candidat a la presidència del Govern

El PP veu en la «descomposició» de Vox una oportunitat per reunificar la dreta

El text recull també que l’executiva estarà formada per entre tres i deu persones, segons estimi l’assemblea general. Les decisions de l’assemblea es prendran, diu el text, mitjançant el «vot de la majoria simple de les persones afiliades presents en sessió convocada a l’efecte», i així es dona a entendre el seu caràcter presencial, que atorgaria més control sobre les decisions que s’hi adoptin.

Entre les normes també destaca la celebració d’assemblees presencials entre els afiliats per a la presa de decisions. El model és diferent del de Podem, que les fa ‘online’ i permet el vot, en funció de cada consulta, als milers d’inscrits o als militants de quota. La de Sumar és una fórmula més pròxima a Més Madrid, que també les convoca presencialment i que requereix l’assistència a les assemblees per adquirir la condició d’afiliat.