La tempesta perfecta que explica la gran picor pels plàtans aquest Sant Jordi a Barcelona

Els 43.000 plàtans de la ciutat, uns 15.000 menys que fa un quart de segle, van protagonitzar aquell dia una literalment estèril orgia botànica, que és una manera de dir-ho que potser sorprengui i que serà justificada al final del text. Abans, no obstant això, convé contradir algunes falses impressions. No va ser mal dia per als al·lèrgics. No va ser una al·lèrgia multitudinària. Va ser una cosa diferent.

Des del final de la sequera, els arbres de la ciutat, sobretot els plàtans, que, quan succeeix, porten molt malament l’estrès hídric, viuen una etapa formidable. Han crescut notablement (el juny del 2023, els plàtans van perdre la seva escorça perquè no cabia en ella) i les espècies perennes han mantingut les seves copes atapeïdes de fulles més setmanes de l’habitual. També han digut anys esplèndids en la producció de fruits, que en el cas dels plàtans són aquestes boles immenjables per a qualsevol espècie animal que creixen en les branques protegides per una capa de borrissol altament irritant.

El comú en anys precedents és que aquests fruits es desprenguin d’aquesta capa exterior el entre febrer i el març al llarg de diversos dies. La diferència en aquesta ocasió, explica De Mas, és que van arribar intactes a l’abril i, a més, humides per les persistents pluges. Perquè la naturalesa segueixi el seu curs, necessiten que aquests fruits siguin secs. Això va començar a succeir en els dies previs a Sant Jordi, prou assolellats. L’inesperat, a més de la tardança, va ser un vent no gaire comú a Barcelona, amb ratxes persistents de fins a 50 quilòmetres per hora, les més fortes de Catalunya aquell dia.

Notícies relacionades

Els motoristes envaeixen la pacificació dels Jardinets del passeig de Gràcia

Barcelona porta a votació el trasllat del parc de bombers a l’avinguda de Sarrià amb 860 metres quadrats més de verd a l’entorn

Els plàtans van ser mil vegades maleïts al llarg de la jornada. Era, a més, un dia de carrers plens, potser el que més a tot el calendari. Les farmàcies van tornar a vendre mascaretes i, sobretot, gotes hidratants per als ulls. Una mala experiència, sens dubte, però De Mas insisteix a no demonitzar aquesta espècie, que proporciona una ombra com cap altra quan més es necessita i que, a més, carrega amb una mala fama que no li correspon. Quan els plàtans estan en flor, minúscula i gens vistosa, deixen anar pol·len, és veritat, però és una varietat que causa al·lèrgia a poca gent. És molt més al·lergènic el pol·len de les oliveres, els xiprers i els pins. El Dia del Llibre n’hi havia en l’aire, sí, però el que més abundava era aquesta pelussa dels plàtans, que no distingeixen entre al·lèrgics i immunes a aquesta patologia.

El xocant de tot això és el per a què. És un detall poc conegut. Els plàtans que es van sembrar a Barcelona són una hibridació, una barreja estèril de dues espècies diferents. Són les mules del regne vegetal. L’encreuament d’una euga i un burro (a la inversa) dona com a resultat una bèstia d’unes característiques molt interessants al món rural i fins i tot, durant un temps, en el militar, però els muls no poden procrear. Com els plàtans de Barcelona. No obstant això, què sabran ells, que porten més d’un segle intentant tenir prole sense èxit. L’orgia botànica del passat 23 d’abril va ser l’últim intent fallit. N’hi haurà més, encara que potser no tan cridaners.