El Mercat de la Sagrada Família reobre després d’una contrarellotge d’obres crucials

Sense retards sobre el calendari d’obres previst, la qual cosa ja és tota una notícia, han pogut reobrir la trentena de parades del Mercat de la Sagrada Família, un centre comercial de producte fresc que paga encara els plats trencats de ser el primer de la ciutat que es va modernitzar, en el seu cas coincidint amb els Jocs Olímpics. Porta 30 anys pagant aquella novatada, però, almenys, en aquesta ocasió, les tres setmanes que es va anunciar que estaria tancat per executar la part més complexa dels treballs, han sigut fins i tot una mica menys del temps previst. Els paradistes, que junts ofereixen una varietat de productes molt més que completa (fins i tot hi ha una botiga de menuts, una cosa que no sempre tenen a mà els aficionats a cuinar cap i pota), han reobert sota un nou sostre, provisional, però que permetrà que la resta de les obres prossegueixin sense que els establiments hagin de deixar d’atendre els clients.

Juli Lucas és l’actual representant dels comerciants del mercat i, tot i que satisfet per poder reobrir, recorda no només queda més d’un any d’obres al davant en l’entorn (l’antic accés pel carrer de Mallorca està tancat perquè s’hi ampliarà el centre cívic del barri), sinó que a més hi ha incomprensibles hàndicaps per resoldre. «Hi ha mesos en què algunes parades paguem més de 1.000 euros de factura de llum», explica. Això és fins i tot una xifra superior a la quota mensual que es paga per negoci a l’ajuntament per la concessió. És un cas inaudit dins de la xarxa de mercats de la ciutat. Les obres haurien de posar fi també a aquesta anomalia.

Pròximes fases

Així ho promet Pere Sirvent, director dels mercats municipals. Quan el 1993 es va inaugurar la gran reforma empresa llavors, el recinte es va obrir al públic amb quatre escales mecàniques, diversos ascensors i un sistema de climatització que no reparava en despeses. El projecte ara en execució agrupa tots els paradistes en un mateix nivell (fora escales mecàniques, doncs) i, sobretot, preveu coronar l’obra amb una coberta de plaques fotovoltaiques que, a més d’aïllar tèrmicament millor l’interior, produirà al voltant d’un 25% de l’energia que actualment es consumeix. L’únic però que se li pot posar aquests optimistes pronòstics, admet Sirvent, és que la nova meteorologia no ajuda. A partir de maig pot ser que calgui climatitzar a màxima potència el recinte i, a més, afrontar episòdiques onades de calor.

La qüestió és que el mercat ha reobert sense retards sobre el calendari previst i que tot el que està per venir es dona per fet que són millores, però ni tan sols així els comerciants estan del tot satisfets, explica Lucas. A només dos carrers del monument més visitat de la ciutat, la Sagrada Família, rar és que entre la clientela habitual hi hagi algun turista, ni que sigui per comprar fruita fresca. L’únic impacte d’aquesta proximitat és que l’aparcament del mercat l’utilitzen els que van amb cotxe per visitar el temple.

Notícies relacionades

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

Una altra queixa, afegeix Lucas, és que l’herència arquitectònica de la reforma de 1993 encara penalitza. Aquest no és un mercat que des del carrer cridi l’atenció. Encaixat entre la biblioteca municipal i el centre cívic, és gairebé invisible en un entorn en què, com recorda el president dels paradistes, hi ha fins a 25 supermercats molt a prop, a distància de carretó de comprar. Amb tot, la seva oferta val molt la pena. Ho diu ell, també Sirvent i és una cosa que salta a la vista. A favor seu té que és en un barri, tret del forat negre del temple de Gaudí, densament poblat.

El Mercat de la Sagrada Família s’alça en el que durant set anys va ser la fàbrica de General Motors a Barcelona. Entre 1932 i 1939 es van fabricar allà mítics vehicles, com el Chevrolet 3,4, que, arribada la Guerra Civil, va ser el mitjà de transport preferent per arribar fins al front d’Aragó. Acabada la contesa, a les noves autoritats els va semblar inadequat que una firma nord-americana, o sigui, l’enemic, tingués un peu a la ciutat. Va tancar la fàbrica i va ser en aquell moment en què, primer de manera improvisada i sense ordre, aquell solar va ser fet servir com a mercat de producte fresc. Va ser condicionat realment com a tal el 1973 i reformat amb gran ambició i nul sentit comú el 1993.