El soroll tensiona Enric Granados: 1.695 veïns, 1.324 cadires

Han sortit al carrer els veïns d’Enric Granados per recordar que el seu carrer, tot i que de mínim trànsit de vehicles, és insofriblement sorollós. Potser és, mà a mà amb el carrer de Blai, el carrer amb més terrasses per càpita de la ciutat, una cosa que es diu sovint però que no estaria de més traduir-ho en xifres. Són aquestes. A Enric Granados estaven empadronades a 1 de gener de 1.695 persones. No totes pateixen des de casa seva el rebombori dels sopars i les copes i, com a colofó, l’estridència de la recollida de les taules i les cadires. Només una part d’aquests 1.695 ‘granadins’ viuen en apartaments que donen a l’interior d’illa. No necessàriament són la meitat. En aquell carrer no són estranys els pisos amb finestres a les dues façanes. La qüestió és que els restauradors d’Enric Granados tenen llicència per col·locar 1.324 cadires en total (348 més durant el període de gràcia que es va obrir per pal·liar l’impacte econòmic de la covid).

Aquesta és la proporció. 1.695 veïns, la meitat més o menys amb vista al carrer, contra 1.324 cadires. La protesta podria haver consistit a baixar i ocupar les cadires, i, si els que no tenen finestra o balcó sobre el carrer s’haguessin quedat a casa, haurien descobert amb sorpresa que no aconseguien omplir-les totes. Que superin això en qualsevol altre punt de la ciutat. En lloc d’això, han optat per una cosa no menys simbòlica: una protesta silenciosa a la intersecció d’aquest carrer amb Provença, segons l’opinió dels afectats, la zona més crítica, allà on la mercantilització de l’espai públic assoleix el seu clímax, a la nit, quan és més evident, però també la resta del dia, perquè la càrrega i descàrrega de mercaderies és incessant.

Simplement, poder dormir

«No estem en contra que hi hagi negocis de restauració, la qüestió és la quantitat, massa, això és evident, el que demanem és una cosa molt simple i que, alhora, no ens permeten: dormir», explica un dels portaveus de la protesta. La privació del son pot ser molt més que una molèstia. L’avançament d’horaris de tancament de les terrasses que tramita actualment l’ajuntament els sembla insuficient. Reclamen, posats a fer, que a partir de les 10 ja no es pugui sopar al carrer, que sigui ja a dins dels locals. «Això, perquè sembla que s’ha oblidat, és un carrer residencial».

Divendres passat a la nit i amb un comptador d’hostessa a la mà va efectuar aquest diari un comptatge. Les cadires van ser 1.291, una xifra menor de la permesa, però tampoc menyspreable. Sobre aquest recompte, no obstant cal fer algunes puntualitzacions. En primer lloc, que les obres que s’estan portant a terme per pacificar el carrer de Consell de Cent han deixat provisionalment sense aquest espai de restauració a cel obert dos establiments. L’altra puntualització és que, malgrat la suspensió de llicències, queda encara un negoci per obrir, en el número 66 d’Enric Granados. És un projecte, restaurant i cocteleria, que ocuparà tres plantes d’un edifici. Al darrere hi ha el grup empresarial amo de l’històric Sutton. Els veïns temen que hi pugui haver fins i tot un abans i un després amb l’obertura d’aquest negoci, que ja és a dir.

Notícies relacionades

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

Hi ha una tercera puntualització: no tots els que hi són són. La frase semblarà bíblica i incomprensible, però és així. A mitjans de novembre del 2021, el regidor del districte, Pau Gonzàlez, va portar a terme una inspecció per comprovar en persona les queixes dels veïns. Va passar una cosa singular. Acompanyat d’un inspector, va topar amb un establiment que tenia sense permís quatre taules al carrer. Van ser retirades per una camioneta municipal. Per recuperar-les, com si fos un cotxe que s’ha emportat la grua, l’amo havia de pagar la multa. Sense que quedi clar si ho va fer o no, l’endemà, a la mateixa hora, tornava a tenir quatre taules i les seves corresponents cadires a la vorera.

El problema (estan convençuts d’això els responsables municipals) és que les sancions (750 euros en cas d’infracció lleu, 1.500 si és greu i 3.000 si ho és molt) sempre són menors que el benefici que comporta incomplir la llei. El 2021, per comprendre la profunditat d’aquest problema de desequilibri, es van incoar només a Enric Granados 162 expedients.