El Periódico de l'Eixample

Eixample

EIXAMPLE

Copes, tarot i misteri

Les Gens que J'Aime, en una antiga carbonera del carrer de València, compleix 40 anys

2
Es llegeix en minuts
ANNA ROCASALVA
BARCELONA

«És com un pub dels anys 20», diu l'encarregat, Diego Morales. «Recorda un fumador d'opi francès del segle XIX», descriu Georgina A., tarotista. «Us equivoqueu, Les Gens és absolutament modernista», afirma Montse Cura, una altra tarotista. «Doncs a mi em segueix semblant el vagó restaurant de l'Orient Express», exclama Javi Falgueras, un dels parroquians més assidus. Tots ells tenen raó perquè el bar Les Gens que J'Aime (València, 286) és tot això i molt més.

Traspassant la diminuta porta i baixant les estretes escales, el mundanal soroll exterior del carrer de València sembla que es dilueix entre els sofàs de vellut vermell i les parets negres d'aquest soterrani tan peculiar. «Aquest lloc té alguna cosa que se't fica molt endins», comenta l'encarregat. «De vegades hi ha gent que se senya i en surt corrent», diu fent broma. Perquè si hi ha alguna cosa en què tothom coincideix és que Le Gens té alguna cosa de màgic, de místic. I no només perquè el primer cartell amb el qual topa el client digui: «Aquí hi ha follets».

Eduardo Ríos, l'actual propietari, va comprar el bar tal com el tenia l'antic amo i així es va quedar. En els orígens, el 1967, Les Gens era la icona de la Barcelona més bohèmia, un lloc on es reunia la Gauche Divine. «El primer propietari tirava avall la persiana i aquí podia passar de tot», evoca Diego, mentre il·lumina amb la seva llanterna un pòster del sostre en el qual apareix una dona, oberta de cames, amb una esvàstica a les parts íntimes.

Notícies relacionades

El novembre d'aquest any, l'establiment celebrarà el 40è aniversari però l'espai que ocupa té més d'un segle d'història. Fins i tot el romàntic mobiliari i els enigmàtics quadros que n'omplen les parets són originals dels anys 20. «Això era el magatzem que proporcionava carbó a tot l'edifici al segle XIX -explica el Javi-. De vegades s'hi pot notar la presència espectral de l'antic carboner». Sigui cert o no, un halo de misteri envolta aquest bar, que també compta amb un espai per a les arts endevinatòries.

Felicitat i fills

A la petita i íntima volta, Georgina A. i Montse Cura tiren les cartes a qui busqui respostes. «Jo prefereixo considerar-me com una facilitadora d'eines per a la millora personal -explica Georgina A., mentre descriu un gran cercle amb el joc de cartes-.Últimament el que més em consulten els clients és si podran tenir fills»«Però la pregunta estrella és si podran ser feliços», afegeix la Montse. Així que si algú vol saber quina és la clau de la felicitat i degustar els còctels del Diego només s'ha de deixar caure en aquest màgic soterrani a partir de les 20.30 hores. Si s'hi atreveixen.

Temes:

Bars