El temple de la vida

A la cruïlla de l'avinguda de la Diagonal i el carrer d'Enric Granados hi ha un dels últims reductes del modernisme català. És la Casa Sayrach, una gran finca privada (de quatre pisos i una planta baixa) construïda entre 1917 i 1918 per l'arquitecte i escriptor Manuel Sayrach  Carreras (1886-1937), admirador d'Antoni Gaudí.

«En un moment en què els seus companys van girar cap al noucentisme, cap a l'estil mediterrani, el meu pare va optar per idear un edifici modernista destinat a convertir-se en la casa de la família», explica el fill de l'arquitecte que porta el seu mateix nom. L'any que ve la Casa Sayrach, on viu Manuel Sayrach fill, complirà el seu primer segle.

«El meu pare no només era un arquitecte, sinó un pensador, un humanista -destaca-. Va idear la Casa Sayrach com un homenatge a Catalunya a través de la seva naturalesa: muntanya, pedra i mar». Així, la façana de l'edifici evoca els penyals de Montserrat. Està coronada per una teulada blanca, que evoca la neu, símbol de la fragilitat i que contrasta amb la duresa de la pedra.

«L'entrada de la casa és com un temple submergit dins de l'aigua. No hi ha cap angle, tot són línies corbes», continua explicant el propietari, que assegura que la pretensió del seu pare era simbolitzar la vida a través no només de l'aigua, sinó també de l'aire.

D'aquesta manera, al portal es poden veure xarxes de pescar (símbol, alhora, de vida i mort), arcs que simulen esquelets de balena, meduses, motius florals i ous, que representen el principi de la vida. Els timbres de les portes, a més a més, reprodueixen l'efecte d'una gota d'aigua al caure al mar. Aquesta majestuosa entrada està dividida en tres naus que culminen en una gran porta del darrere, d'estil noucentista i de vidre, a través de la qual entra la llum a l'interior.

El mateix passa amb les vuit vivendes de l'edifici, de 300 metres quadrats cada una. En totes s'aprecia la pretensió de l'arquitecte per buscar la llum. La porta principal de l'edifici és de ferro i d'estil modernista.

La Casa Sayrach va ser l'edifici més visitat l'octubre passat en el festival 48h Open House, que dona a conèixer diferents espais arquitectònics de Barcelona.

Vida i amor

Notícies relacionades

Els usuaris de les Glòries testegen noves funcions per a la font d’aigua tancada

Mig arbre de grans dimensions cau sobre la calçada del carrer Entença

Just al costat d'aquest gran edifici modernista, al 153 d'Enric Granados, l'arquitecte n'hi va construir un altre el 1926, la Casa Montserrat, que simbolitza l'amor. Ho va fer en honor a la seva dona, Montserrat Fatjó del Xiprés. Per això a la reixa de la porta es pot veure una gran lletra ema i una llavor de xiprer, en al·lusió al nom i al cognom de la seva enamorada.

La Casa Sayrach també va tenir una construcció predecessora en què l'arquitecte va experimentar amb el modernisme: la Torre Nova, coneguda com a Torre dels Dimonis, a Sant Feliu de Llobregat. «Era una espècie de parc Güell, un cant als set dies de la creació. El franquisme la va expropiar», diu finalment Sayrach.