«Sempre recomano passejar per l'Eixample alçant la vista»

El primer lloc que un jove de fora de Barcelona ubica quan descobreix la ciutat és l'estació de tren o autobús que el connecta amb la seva població d'origen. Per a David Selvas, aquesta referència va ser, durant molt temps, la parada del Sagalés del passeig de Sant Joan. Aquest punt a la Dreta de l'Eixample era el seu quilòmetre zero a la ciutat, el lloc d'arribada i sortida cap a la seva localitat natal, Santa Perpètua de Mogoda, des de Barcelona, on fa mitja vida -20 anys- que resideix. L'atzar ha fet que el seu pis estigui situat al davant de la parada del bus que el portava a casa.«La meva mare ve de visita des de Santa Perpètua i l'autobús la deixa just al davant de casa», explica Selvas, l'Ernest a la sèrie La Riera, de TV-3.

«He passat molts anys buscant pis a Barcelona»,explica. Interessar-se per les vivendes en venda ja s'ha convertit en tota una afició per a ell.«Me'n recordo perfectament d'alguns pisos que vaig visitar, com un de 240 metres quadrats al carrer de Parlament que valia, en aquell moment, 33 milions de les antigues pessetes. Ara m'estiraria els cabells per no haver-lo comprat, però llavors no podia pagar-lo», explica l'actor, sempre disposat a donar un cop de mà als seus amics en la recerca de pis.

Finca de segle i mig

A la Dreta de l'Eixample, David Selvas ha trobat el que buscava: un pis antic, en una finca de fa aproximadament un segle i mig, i generós en metres quadrats. Al seu interior ha pogut i ha volgut preservar detalls com els sostres originals, amb bigues separades per revoltons, terra hidràulic i, fins i tot,«restes de les primeres pintures de l'immoble»,puntualitza.«Per als nostres pares, les coses noves són les bones, potser perquè ells no van poder estrenar una casa, però en la nostra generació som molts els que valorem més les coses antigues»,considera l'actor.

L'edifici on viu David Selvas és, com n'hi ha tants a l'Eixample, «d'una època en què hi havia diners i temps per fer les coses ben fetes».La reflexió de l'actor connecta amb un dels seus consells:«Jo sempre recomano passejar per l'Eixample alçant la vista, per contemplar els detalls artístics de les seves façanes, totes diferents. És meravellós. Ho suggereixo als meus col·legues».«Perquè sempre acostumem a anar mirant a terra i caminant ràpid -afegeix-.Jo ara disfruto del recorregut fins al Lliure de Gràcia. És un passeig superxulo», explica. David Selvas dirigeix allà l'adaptació de la Hedda Gabler , de Henrik Ibsen, en què també interpreta el personatge de Brack. L'obra es representarà al Teatre Lliure fins al 19 de febrer, abans de sortir de gira per Catalunya, Bilbao i Madrid. Des del maig fins al 10 de juny, Selvas estarà al Romea dirigint i actuant a L'habitació blava, l'adaptació de David Hare de La ronda, d'Arthur Schnitzler

Avantatges i inconvenients

Notícies relacionades

Barcelona suma 7.597 inspeccions a pisos turístics en cinc anys a l’Eixample i 991 sancions

La Sagrada Família supera ja per 138 centímetres el Dit de Déu d’Ulm, el campanar més alt del món des del 1890

Selvas fa molts trajectes a peu per Barcelona.«Un dels avantatges de viure a l'Eixample és que pots anar a peu a molts llocs», explica.«Bé, per anar a Montjuïc, hi vaig en bici o en moto»,aclareix. I, encara que hi deu haver qui ho consideri un inconvenient, el veí de la Dreta de l'Eixample sap fer una lectura positiva d'algunes carències del seu barri. «L'Eixample Esquerra és més glamurós, allà hi ha molts més restaurants. La Dreta és més un barri d'horaris familiars, més tranquil per viure-hi, aquí et sents a prop del centre, però no et carrega tant com viure alrovell de l'ou, aquesta densitat de població és molt bona i els caps de setmana és un barri supertranquil. Però, precisament per això, com que no t'enganxa tant i no hi ha gaires restaurants per sortir a sopar, busques bastant, et mous cap a altres barris, com l'altre Eixample o, per exemple, Ciutat Vella»,opina. Selvas també va viure durant alguns anys en aquest últim districte.«Vaig viure en un Born que no és el superturístic que hi ha ara. M'encanta tornar a fer una volta per allà, però ara ja no és barri»,lamenta. Ell tenia clar que si deixava Santa Perpètua, d'on es continua sentint part, per instal·lar-se a Barcelona, havia de ser per viure en una zona cèntrica.

Admirador de ciutats com París o Amsterdam, de les quals l'actor aprecia detalls com«plantes al davant dels portals, o pèrgoles de cafeteries singulars», es mostra crític amb la gestió de l'espai públic a Barcelona:«Per una relació molt purista amb el carrer, ens hem carregat moltes coses, com la personalitat de la Rambla».