Mentides, veritats i reptes

L’explicació dels mals resultats de l’alumnat català a l’últim informe PISA basant-se en la divisió entre nosaltres i ells ha posat en el centre del debat com s’acull l’alumnat migrant a les aules. ¿És realment Catalunya una terra d’acollida?

Segons dades d’EsadeEcPol a partir de l’Idescat, els naixements de nens i nenes amb mare d’origen estranger a Catalunya el 2002, generació que va fer les proves de PISA el 2018, suposaven el 13,9% del total. Aquesta xifra el 2006 (alumnat de PISA 2022) puja al 22,7%. Els resultats de PISA quant a segregació són demolidors. La diferència de competències entre l’alumnat migrant i el no migrant a Catalunya és de dos cursos –43 punts en matemàtiques i lectura i 46 en ciències–. No obstant, també és cert que aquesta desigualtat és molt més gran en altres territoris de l’Estat. Aquesta mateixa edició de l’informe PISA mostra com al País Basc aquesta diferència en matemàtiques és de 70 punts; de 59 en ciències a Galícia, o també de 59 en matemàtiques a Astúries. Malgrat això, la bretxa entre migrants i no migrants al conjunt de l’Estat és 10 punts més baixa que la catalana. És a dir, els alumnes d’origen estranger a Espanya obtenen uns resultats de 33 (matemàtiques), 32 (llengua) i 36 (ciències) punts menys que els no migrants.

Segons va assenyalar el Govern en la compareixença de la polèmica, la seva resposta a aquesta situació ha sigut, d’una banda, invertir més recursos en els centres en els quals es concentra un nombre més alt d’alumnat amb dificultats socioeconòmiques, en part important pagats amb fons europeus. De l’altra, segueix en marxa el desplegament del decret d’admissions per reduir la segregació escolar, consistent en una redistribució més equilibrada de l’alumnat vulnerable. La consellera d’Educació Anna Simó va admetre dimarts que la dècada de les retallades havia suposat un cicle molt negatiu i que des de fa dos anys s’està lluitant per revertir la situació.

La complexitat a les aules

PISA reflecteix també les diferències entre el sistema d’educació públic i privat. En matemàtiques, la diferència entre els centres públics (458) i privats (495) és de 37 punts (gairebé dos cursos). Així, mentre que els privats catalans es troben a la mitjana dels privats de l’OCDE (495), els públics estan per sota de la mitjana de públics OCDE (468).

Notícies relacionades

L’FP es posa en marxa amb un rècord de places i una oferta renovada

Un punt d’inflexió per rellançar el sistema educatiu català

"És molt greu responsabilitzar dels resultats l’alumnat d’origen migrant quan no s’estan oferint els recursos necessaris per atendre bé aquesta mainada –resumeix Marc Hortal, director de l’Institut Picasso de Barcelona–. Si som una de les comunitats que atén més alumnat vulnerable, necessitem més recursos per aconseguir que els seus resultats siguin tan bons com els de la resta. Són els nostres alumnes, tots per igual, i volem que siguin ciutadans de ple dret". "Han estat vuit anys invertint menys del 4% del PIB en Educació i, tot i que ara hagi millorat, evidentment això s’ha notat en els resultats educatius", prossegueix el docent, que reitera que han d’atendre un alumnat cada vegada més complex en un sistema "infrafinançat i molt tensionat".

Més enllà que sigui qüestionable assenyalar la població immigrant com a responsable de la baixada generalitzada dels resultats a PISA, cal destacar que, fins i tot separant els alumnes d’origen estranger de l’estadística, les notes dels estudiants catalans sense origen migrant també són més baixes que la mitjana espanyola, de manera que la polèmica generada aquests dies eclipsa un altre tema important: alguna cosa està fallant en el sistema.