Els defensors d'un nou horari escolar demanen les escoles obertes fins a les sis de la tarda

Han passat ja dos anys i mig des que el Govern català, llavors liderat per Carles Puigdemont, s’afegia al pacte per la reforma horària, amb la promesa que el canvi d’hàbits comencés a cristal·litzar el 2025. La realitat és que ha canviat poc o res, tot i que en l’educació sí que es veuen certs esclats de llum, per exemple amb l’obertura de menjadors en instituts (un centenar) de manera que els alumnes de secundària puguin dinar a una hora decent, i no passades les tres de la tarda. Aquest dimarts, els defensors d’un horari escolar més saludable han presentat les seves credencials al Parlament i han fet un parell de peticions en ple ocàs de la legislatura: desenvolupar una normativa perquè aquestes demandes de canvi responguin a criteris d’equitat i qualitat educativa, i que el Departament d’Educació lideri aquesta transformació amb mesures concretes. 

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Jaume Aguilar, membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, i Elena Sintes, doctora en Sociologia i integrant de la Fundació Jaume Bofill, s’han encarregat de desgranar el temari davant de la comissió d’Educació del Parlament. Sota el títol Educació a l’hora, han vinculat la modificació de les rutines formatives amb la salut, l’aprenentatge i el benestar dels estudiants, des de l’etapa infantil fins a la secundària. Han defensat la necessitat de compactar la jornada, avançant el dinar dels més grans a les 13 hores, de manera que tant a primària com a secundària les activitats no lectives comencin a les quatre de la tarda. Per això, i sota el prisma de l’equitat, han sol·licitat que totes les escoles tinguin les portes obertes fins a les 18 hores, flexibilitzar-hi les entrades i sortides per adaptar-les a les situacions personals de les famílies, oferir extraescolars com a part del projecte educatiu i incloure l’acompanyament, al centre, en la realització de deures, reforç escolar i estudi assistit. 

Tot això, segons els impulsors, que també han reclamat un pressupost per dur a terme totes aquestes mesures, portarà avantatges «a tota la comunitat educativa, és a dir, als nens i adolescents, a les famílies i als docents i altres tipologies d’educadors.