Anar al contingut

CLATELLADA EDUCATIVA

L'ONU renya Espanya per haver "segregat" els alumnes amb discapacitat

Un comitè adverteix de les "greus violacions" del dret l'educació d'aquest col·lectiu

L'informe exigeix el tancament dels centres especials i la reforma urgent de la llei

Europa Press

L'ONU renya Espanya per haver "segregat" els alumnes amb discapacitat

Cesar Cid

El Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides afirma que Espanya "segrega" i "exclou" els alumnes amb discapacitat, principalment intel·lectual, en el sistema educatiu general i adverteix de les "greus violacions sistemàtiques" del dret l’educació d’aquest col·lectiu.

Aquesta és la conclusió de l’informe de l’ONU, després d’examinar in situ el cas d’Espanya, en una investigació confidencial realitzada el 2017. Si bé indica que les xifres oficials reflecteixen un alt percentatge d’alumnes amb discapacitat matriculats en el sistema ordinari, també remarca que dins d’aquest es produeix l’exclusió.

Per a aquest organisme, l’Estat espanyol vulnera l’article 24 de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat sobre el dret a l’educació en mantenir estructures i dispositius "discriminatoris i segregadors", incompatibles amb el tractat internacional, firmat i ratificat per Espanya fa més d’una dècada.

En concret, el comitè observa que "no existeix una noció clara del que és l’interès superior del nen" en matèria d’educació inclusiva i apunta que la justificació mèdica de la discapacitat és la més comuna, de manera que les administracions educatives continuen considerant que aquest interès superior del menor amb discapacitat és accedir a una "educació especialitzada en centres especials".

Nens que van a dues escoles diferents alhora

L’informe apunta que no es té en compte el nen com a subjecte de dret ni es té en consideració la seva opinió. Adverteix que hi ha casos en què s’obliga els pares a canviar al nen de centre educatiu cada any, mentre d’altres divideixen la seva setmana anant a dues escoles diferents lluny del seu domicili, de vegades en costats oposats de la ciutat.

En aquests supòsits, el comitè alerta de la "poca consideració" que es presta a l’impacte que té per al nen l’absència d’un prestador de suport, d’un grup, o d’un centre educatiu de referència. També adverteix de la falta de suports financers, materials i emocionals a les famílies de nens i nenes amb discapacitat.

"Els pares que han decidit lluitar per l’accés d’un alumne amb discapacitat a una educació inclusiva arriben a alts nivells de pressió, esgotament i fins i tot desesperació", afirma el comitè de l’ONU, que afegeix que l’únic suport que reben aquests progenitors procedeix d’organitzacions i xarxes especialitzades.

"Abolició" dels centres especials

Així mateix, observa que en el sistema educatiu espanyol no hi ha un "reconeixement generalitzat" del model de drets humans de la discapacitat i que existeix "falta d’accés" a l’educació inclusiva i de qualitat per a les persones amb discapacitat, ja que, segons el seu parer, la inclusió s’entén entre el professorat "com un mètode pedagògic i no com un dret".

Si bé el document afirma que hi ha decisions judicials "esperançadores" i models d’èxit implantats, no obstant, lamenta que es tractin d’iniciatives aïllades, que depenen generalment de la "sensibilitat" de persones determinades.

D’acord amb la jurisprudència, el comitè recorda que un sistema inclusiu basat en el dret a la no discriminació i igualtat d’oportunitats, requereix l’abolició del sistema separat d’educació per a estudiants amb discapacitat en centres especials i planteja que els recursos que s’hi destinen es transfereixin al sistema ordinari per possibilitar als alumnes amb dificultats d’aprenentatge els suports necessaris.

Reacció de les persones amb discapacitat

Per al Comitè Espanyol de Representants de les Persones amb Discapacitat (CERMI) aquesta "condemna" internacional ha de portar l’Estat espanyol a reaccionar "amb immediatesa" i adequar i compassar la seva legislació i les seves polítiques educatives amb els mandats de la Convenció, "sense més dilacions ni excuses".

Per això exigeix a les forces polítiques, la reforma "urgent" de la legislació educativa, per implantar un sistema educatiu "veritablement inclusiu", amb suports efectius, en què no existeixi discriminació ni segregació per raons associades a cap discapacitat.