El professor 'youtuber'

Els tutorials educatius per internet es popularitzen com a complement a l'ensenyament reglat

Els experts alerten de la necessitat d'aplicar sentit crític davant el 'boom' de l'educació a distància

icoy35430307 youtuber160909192934

icoy35430307 youtuber160909192934 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
MARIA IGLESIAS / MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

L'explosió de l'educació a distància, de les acadèmies i universitats en línia i dels professors que pengen classes tutorials a Youtube -i que arriben a tenir fama gràcies a les milers de visualitzacions que reben- és un fenomen imparable. L'èxit de la fórmula és fruit de la ‘feliç coincidència’ que s'ha produït entre un mercat laboral que exigeix cada vegada més coneixements i una millor preparació i la popularització de les noves tecnologies, que han posat aquests coneixements a l'abast de tothom.

“De fet, els entorns presencials, les aules tradicionals, ja són cada vegada més virtuals, cada vegada hi ha més tecnologia i s'utilitzen més materials en línia per fer classes que anys enrere eren classes magistrals”, observa Alejandra Bosco, professora de Pedagogia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La línia que separa l'ensenyament que s'imparteix dins d'una aula -la formació formal- dels aprenentatges que s'adquireixen al carrer, a casa, a internet o mirant la televisió -la formació informal- és molt difusa, “cada vegada es va desdibuixant més”, assegura Bosco. “Per a la gent, sobretot per als joves, aquests vídeos que es pugen ara a internet o una classe d'un curs universitari obert a tots els públics, els anomenats MOOC, són productes més pròxims, més assequibles”, indica la professora de la UAB.

CONTINGUTS MÉS ACCESSIBLES

El gallec Daniel Rosende, de 32 anys, llicenciat en Filosofia, amb un màster en Formació del Professorat i diversos estudis d'informàtica és un exemple d'això. Rosende va combinar les seves tres passions per crear el canal ‘Unboxing Philosophy’, que ronda els dos milions de visites en poc més d'un any. El ‘youtuber’ és conscient de les dificultats que la Filosofia pot suposar per a molts joves. “Les obres de Hume, Foucault o Simone de Beauvoir produeixen autèntica por però parlen sobre temes molt importants com el poder, els límits del coneixement o el gènere”, admet, i per això, “és important acostar-los als joves perquè puguin ser més crítics”, considera.

Per això, els seus vídeos tenen una clara orientació acadèmica, però al mateix temps aconsegueixen connectar aquesta matèria a vegades farragosa amb la quotidianitat. “Intento que els meus vídeos siguin sempre amens però sense renunciar al rigor acadèmic”, explica.

Els professors ‘youtubers’ expliquen que els seus principals usuaris solen ser estudiants de batxillerat, seguits pels universitaris, i, en tercera posició, per pares d'alumnes de primària o d'ESO, que connecten amb ells per poder després ajudar amb els deures els seus fills. “La meitat de les meves visites arriben des d'Amèrica Llatina”, explica David Calle, un altre popular mestre ‘on line’, en el seu cas especialitzat en matèries de Matemàtiques, Física i Química. “El 70% són universitaris que l'usen per repassar conceptes del batxillerat”, precisa Calle.

DISCERNIR ENTRE EL QUE ÉS BO I EL QUE ÉS DOLENT

Els vídeos monogràfics o tutorials, de tot just uns minuts de durada en la majoria dels casos, cada vegada són més abundants a internet. “Però compte –avisa Albert Sangrà, professor de Psicologia i Ciències de l'Educació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)-, perquè que un senyor agafi una càmera i es gravi mentre diu tot el que li sembla, no significa que estigui educant o formant”. Aprendre, prossegueix el docent (especialista en ensenyament a distància), “és un procés complex, organitzat, un procés amb acreditacions de qualitat i amb verificacions d'agències externes”, subratlla. Que un ‘youtuber’ tingui moltes visualitzacions o molts ‘likes’, potser només vol dir que es tracta d'un “personatge amè o agut, que té un bon màrqueting al darrere, però no necessàriament ha de ser un bon professor”, indica.

En tot cas, coincideixen tant Alejandra Bosco com Albert Sangrà, aquests productes “són recursos que són a la web i que es poden utilitzar com un complement, un suport o una forma d'aprenentatge informal”. “Igual que abans, un alumne o els pares que ajudaven els seus fills consultaven els dubtes en una enciclopèdia, ara tenim a la nostra disposició internet i tot l'ampli espectre d'informacions que ens ofereix”, assenyala el professor de la UOC.

Notícies relacionades

“La missió dels docents que fem classes formals és, en definitiva, capacitar els estudiants perquè desenvolupin habilitats que els permetin ser crítics i capaços de valorar el que els és útil i el que no”, indica, per la seva part, la professora de la UAB, que adverteix, no obstant, del "nivell de deserció en aquests continguts és també altíssim". Entre altres raons, argumenta, "perquè moltes vegades és necessari que l'usuari ja tingui uns coneixements previs per poder-los seguir".

Que l'educació virtual o a distància és un fenomen en alça ho evidencia també el fet que, només a Espanya, les universitats en línia s'han convertit en una seriosa competència per als campus tradicionals i han duplicat en els últims cinc anys la seva oferta de titulacions.