Les energètiques propietàries posen la central d’Almaraz en mode tancament

Davant aquesta situació, Iberdrola, Endesa i Naturgy no tenen intenció d’adoptar mesures crucials per al futur d’Almaraz ni per fer possible que continuï funcionant més enllà de la data prevista. La junta de socis de CNAT –la societat que formalment és la propietària de la central de Càceres– es va reunir la setmana passada, però els tres accionistes van abordar només els assumptes ordinaris de gestió de la planta i no es va abordar cap decisió sobre el futur de les instal·lacions, segons confirmen a aquest diari diverses fonts al cas de la situació. "Els socis a CNAT no han pres cap decisió per allargar vida, no es donen les condicions", apunten fonts del sector.

Desmantellament

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha informat a les companyies propietàries que li han de facilitar abans del novembre vinent la informació necessària per iniciar els treballs d’estudi del procés de desmantellament del primer dels reactors. Les propietàries confirmen la seva intenció d’avançar en aquest procés i que remetran tota la informació necessària per progressar cap al tancament. "CNAT preveu entregar a l’octubre la documentació que exigeix el CSN per abordar el tancament previst el novembre del 2027, dos anys abans com demana la seva normativa del CSN", confirmen fonts oficials de la societat propietària d’Almaraz, que anticipen que aquesta informació ja està gairebé preparada.

Iberdrola (accionista majoritari d’Almaraz amb un 52,7% del capital de la planta), Endesa (36%) i Naturgy (11,3%) no tenen al radar aprovar noves inversions necessàries per tenir les instal·lacions preparades per a una eventual prolongació dels seus anys de funcionament. "Els tres socis no poden prendre decisions d’inversions que no hagin de ser rendibles. I ara no ho són", apunten fonts del sector elèctric, que tanquen la porta a impulsar decididament a l’escenari actual un canvi en les dates de clausura. Tot i que Iberdrola té la majoria accionarial, les decisions estratègiques han d’adoptar-se per unanimitat. Davant l’escenari actual de bloqueig en el debat amb el Govern sobre el futur nuclear, els socis de moment aposten per continuar cremant etapes cap al tancament d’Almaraz com estava previst.

El càlcul que s’estudia és que serien necessàries inversions per valor de més de 20 milions d’euros simplement per tenir preparada la planta per si es retarda el tancament fins al 2030, tant per assegurar els subministraments (combustible nuclear, singularment) com per a l’homologació de tot el personal i per garantir la seguretat de les instal·lacions. L’eventual aprovació d’aquestes inversions podria entendre’s com un senyal clar al Govern de l’interès de les elèctriques per mantenir operativa la central d’Almaraz, abans de sol·licitar formalment una pròrroga de l’autorització de funcionament més endavant. Una possibilitat que ara mateix s’ha congelat.

Les línies vermelles que planteja el Govern per negociar una proposta en aquest sentit generen tal incertesa a les companyies que aparentment no pretenen fer cap pas. En principi, les grans elèctriques es plantegen (plantejaven) una proposta consensuada per demanar al Govern l’ampliació de la vida d’Almaraz, amb l’objectiu de retardar el tancament dels reactors programat per al 2027 i el 2028. Però l’intent de les tres energètiques d’explorar amb l’Executiu un canvi al calendari de tancament de les nuclears es troba en un punt mort.

Bloqueig pels impostos

Tant l’Executiu com les propietàries s’han enrocat i es mantenen ferms en les seves posicions maximalistes, amb condicions prèvies per les dues parts que xoquen frontalment i que fins i tot dificulten si més no que s’obri un procés de negociació sobre un eventual ajornament de les clausures previstes. La topada crucial entre les dues parts és sobre l’aplicació d’una rebaixa d’impostos a les nuclears, que les elèctriques exigeixen per sol·licitar ampliar la vida de les centrals i el Govern rebutja de ple.

El Govern i les grans elèctriques no s’han assegut a negociar cap canvi al calendari previst de tancaments. I l’Executiu no ho farà fins que les companyies energètiques facin una proposta formal. La primera condició que planteja el Govern a Iberdrola, Endesa i Naturgy és que es posin d’acord sobre què fer amb les nuclears i presentin una proposta. I el departament comandat per la vicepresidenta Sara Aagesen reclama també que aquesta proposta conjunta de les elèctriques garanteixi que ampliar la vida de les nuclears serà segur, que és necessari per a la seguretat de subministrament i que no suposi un sobrecost que hagin de pagar tots els consumidors.

Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP van firmar el 2019 entre elles i amb el Govern un protocol que contemplava un calendari de tancament progressiu de totes les centrals nuclears entre el 2027 i el 2035, i també un acord per aplicar de manera immediata una pujada del 20% de la taxa que paguen les centrals per finançar els costos de gestionar els seus residus radioactius. Les elèctriques entenen que l’Executiu ha incomplert aquest acord perquè l’any passat va aprovar la pujada d’un altre 30% de la taxa i que fa encara més inviable la rendibilitat de les centrals per l’"alta càrrega fiscal" que suporten.

Notícies relacionades

Demanar un viatge en VTC o taxi de manera senzilla per a persones grans: aquesta plataforma ha adaptat la seva aplicació per fer-ho possible

Enagás guanya 176 milions gràcies a les plusvàlues per vendes

"Les companyies van firmar el tancament de les centrals amb unes condicions fiscals i ara aquestes condicions són encara pitjors, així que com han de demanar ampliar la vida de les nuclears amb aquest escenari", apunten des del sector energètic. "La situació ha empitjorat. És pitjor que quan es va firmar el protocol el 2019. Hi ha poc a decidir amb aquestes condicions tributàries", assenyalen.

Entre impostos, taxes autonòmiques i altres prestacions abonades per fer-se càrrec de costos futurs de la seva activitat, l’electricitat produïda per les centrals nuclears actualment paga 28,2 euros per megawatt hora (MWh) després de les últimes pujades. En total, les grans elèctriques estimen que les centrals nuclears pagaran més de 1.500 milions per tributs. Des del sector s’alerta que amb aquest escenari fiscal és impossible assegurar la sostenibilitat i la rendibilitat futura de les centrals.