Laura Lucas: "La sintaxi llatina pot ser tan relaxant com un sudoku"

En una hora, 18 minuts i 12 segons, els alumnes Álex Caparrós, Marta Esteve i Ariadna Boladeras, de l'institut Gallecs de Mollet del Vallès, van trobar la resposta guanyadora del concurs de cultura clàssica Odissea 2016. Lisístrata, la que desfà guerres, els va donar la victòria el dia 2 de març després de quatre dies de competició en què van participar instituts de 10 comunitats autònomes. Darrere dels joves guanyadors hi ha una professora excepcional de llatí i grec que ha aconseguit el miracle que els adolescents disfrutin amb la sintaxi llatina.

-Les estadístiques indiquen que els estudiants d'Humanitats no tindran feina. Quan jo vaig començar a estudiar llengües clàssiques ja era una carrera condemnada a morir i, miri, sóc absolutament feliç.

-Diuen que no són estudis útils. Potser no tenen una utilitat pràctica directa i econòmicament visible, però tenen una utilitat invisible molt més rica, que és tot el sistema de valors i de reflexió sobre un mateix, sobre la persona i el que configura la persona. Les Humanitats són com un manual de vida. Una alumna de llatí i grec que ara estudia medicina em va dir que pensava «com una humanista». Aquesta frase val un imperi.

-En alguns centres de secundària el Grec ha desaparegut, però a l'institut Gallecs hi ha molts alumnes de clàssiques. La direcció i molts dels meus companys valoren les Humanitats i les introdueixen sempre que poden en les seves assignatures. Als alumnes bons se'ls sol enfocar cap a Ciències perquè fer lletres sembla una pèrdua, però això al Gallecs no passa.

-La seva fama de profe hi deu tenir alguna cosa a veure, ¿no? Suposo que alguna cosa dec fer... Els alumnes diuen que ho faig fàcil, i això que no els regalo res, perquè tenim uns resultats de llatí i grec a la selectivitat boníssims. Crec que el secret és que tant ells com jo ens ho passem bé.

-¿S'ho passen bé? ¡¿Amb la sintaxi llatina?! Per a mi la sintaxi llatina com a concepte és la cosa més relaxant del món. Però per arribar a passar-t'ho bé abans has de dominar-la i aquest és el punt on intento que arribin els meus alumnes. Analitzar frases, trobar-hi la lògica interna i traduir-les pot ser tan relaxant com fer un sudoku.

-¿Els alumnes firmarien aquesta frase? Jo sóc molt epicúria, allò que faig m'agrada perquè és allò que faig i punt. Als meus alumnes els dic que en comptes de pensar «uf, quin pal haver de posar-me a estudiar», s'ho plantegin des d'una altra òptica: «Vaig a estudiar, a veure què tal va avui». ¿Que toca fer això? Doncs fem-ho amb alegria i segur que surt millor.

-Ja, però una cosa és dir i l'altra és fer... [riu] Alguns s'ho creuen i durant una estona els va bé. Jo m'ho crec bastant. Com més sé i més llegeixo, més m'adono que la clau és que allò que fas t'agradi, i no pas fer allò que t'agrada.

Notícies relacionades

Formació Professional: la via directa cap a una cursa amb futur

Lídia Roig, estudiant d’Audiologia: “és una professió en auge i cada vegada hi haurà més demanda”

-Els professors es queixen del volum de feina, però vostè encara se'n posa més: es presenta a concursos, obre blogs, organitza les activitats de l'institut i viatges a França, Anglaterra, Itàlia, Grècia… Tinc una addicció a la feina. Però és que estar tancat sis hores al dia en una aula és avorrit i jo tinc aversió a l'avorriment, per això invento coses noves.

-¿Quina cita clàssica té penjada a la porta de la nevera? Carpe diem, en el seu sentit original de treure-li tot el suc a cada instant: si estàs aprenent, aprèn; si t'ho estàs passant bé, disfruta, i si estàs patint, pateix, però fes-ho tot amb substància. No és la meva cita favorita, però l'imant és molt xulo. Abans triaria «coneix-te a tu mateix» (gnothi seauton en la transcripció del grec) i «res en excés» (meden agan).