L'escola catalana, endarrerida en idiomes estrangers

Si hi ha una assignatura escolar que és fidel indicador de la bretxa que hi ha entre els alumnes fills de famílies pobres i els de famílies acomodades, aquesta és la de Llengua Estrangera, normalment l'anglesa. N'hi ha prou amb una dada per confirmar-ho: en les proves de competències bàsiques de quart d'ESO de l'any passat, realitzades a tots els alumnes catalans de 15 anys, els nois d'escoles situades en zones riques van obtenir una nota mitjana de 8 en Anglès. Els de barris pobres es van quedar, de mitjana, en un 5,7. ¿I això per què? Doncs, senzillament, perquè els primers poden pagar-se classes extraescolars (o anar a cursos d'estiu a Anglaterra, arribat el cas) i els segons no. Tot el que aquests últims saben de l'idioma és el que aprenen a l'escola.

A l'espera que el pròxim 11 d'abril es coneguin els resultats de les proves fetes el febrer passat, el cert és que l'anglès segueix sent el cigró negre del sistema educatiu català. L'any passat, la nota mitjana del conjunt d'alumnes de quart d'ESO (que acaben l'educació obligatòria) va seguir per sota del mínim requerit de 70 punts (va ser de 69,3), malgrat la millora substancial que hi va haver respecte als seus companys del curs anterior. Als centres d'alta complexitat socioeconòmica, un 38,2% dels alumnes de la promoció del 2015 no tenen el domini bàsic d'aquesta llengua estrangera, quan l'objectiu fixat per la Unió Europea per al 2020 és que la taxa sigui només del 15%.

ASSIGNATURES EN ANGLÈS

Queda molt per fer, encara que un de cada tres estudiants de primària a Espanya ja estan rebent classes de Matemàtiques, de Ciències o de qualsevol altra assignatura no lingüística en anglès. A secundària, en canvi, la presència de l'idioma com a llengua en què s'imparteix una matèria baixa a poc més del 17%, segons les últimes dades de què disposa el Ministeri d'Educació, corresponents al curs 2013-2014. Aquest mateix any, la llengua anglesa es va utilitzar com a idioma vehicular en 3.400 col·legis de primària i en 1.770 instituts de secundària, indica el mateix informe ministerial. Això suposa que més de 840.000 alumnes espanyols van participar en programes per millorar i aprofundir el seu nivell d'anglès, conclou l'estudi.

A Catalunya, les dades facilitades per la Conselleria d'Ensenyament són una mica més recents, del curs 2014-2015, i lleugerament més optimistes. L'anglès, segons la informació facilitada a aquest diari, s'utilitza en un 52,66% dels centres educatius catalans com a llengua per impartir classes. Les diferències entre primària i secundària són, aquí, més ajustades que en la mitjana espanyola, amb un 52,27% d'estudiants de primària i un 51,39% en secundària, indica la conselleria.

Amb tot, i tornant a l'informe del ministeri sobre l'ensenyament de llengües estrangeres a Espanya, l'escola catalana es troba en una posició més que discreta quan el que s'analitza és l'assignatura d'Anglès pròpiament dita. Mentre hi ha comunitats on la totalitat dels nens comencen a estudiar aquesta llengua forana des dels 3 anys (Extremadura, Galícia, Navarra i la Rioja), a les escoles catalanes només el 65,2% dels estudiants aprenen anglès tan aviat, només davant de les Balears.

COMUNITATS AMB LLENGUA COOFICIAL

Notícies relacionades

La universitat i la crisi desfermen una febre per l'anglès

L'escola espanyola, ancorada a la cua d'Europa en domini de l'anglès

A primària, on diverses autonomies s'atreveixen ja a introduir una segona llengua estrangera, el percentatge d'alumnes que cursen classes d'un segon idioma (normalment francès o alemany) només supera el 10% a les Canàries, Múrcia, Aragó, Cantàbria i Castella i Lleó. A Catalunya, els alumnes que estudien una altra llengua estrangera a més de l'anglès representen només un 3,5% del total d'escolars matriculats en escoles de primària, davant el 5,8% de mitjana espanyola. Cal remarcar, no obstant, que la posició catalana no és relativament tan dolenta si es compara amb altres comunitats amb llengua cooficial (Comunitat Valenciana, País Basc, Balears i Galícia), on no hi ha cap estudiant que rebi classes d'una segona llengua estrangera a la seva escola. Si ho fan, sol ser com a activitat extraescolar, fora de l'horari lectiu oficial.

A l'arribar a l'ESO, no obstant, Catalunya perd la davantera que havia pres en primària a bascos, valencians, gallecs i balears, per tornar a caure a l'últim lloc a la taula sobre el percentatge d'alumnes que cursen una segona llengua estrangera com a optativa. Galícia passa a encapçalar la llista amb gairebé un 70% dels alumnes, mentre que Catalunya es queda en poc més del 15%.