Catalunya inicia la revisió de les ajudes a les escoles concertades de primària

El decret de concerts educatius de Catalunya és la norma que regula com la Generalitat finança centres educatius privats perquè ofereixin ensenyaments obligatoris (infantil, primària i secundària) en condicions “similars” a les dels centres públics.

És a dir, els centres concertats són centres privats, però reben diners públics a canvi de complir determinades condicions —aquí rau el quid de la qüestió— amb l’objectiu de garantir que l’alumnat hi pugui estudiar, en principi “assegurant la gratuïtat de l’educació obligatòria” (quelcom que a la pràctica no succeeix, ja que l’escola concertada continua cobrant quotes a les famílies).

Es tracta d’un decret de 1993 que, de moment, com dèiem, cap Govern s’ha atrevit a modificar. El que es farà el proper curs és renovar els concerts, és a dir, les ajudes que es concedeixen als centres concertats, no pas el decret —una assignatura encara pendent.

Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més proporció de centres concertats dins del sector educatiu. Aquest tipus d’escola representa el 32% dels centres del Servei Educatiu de Catalunya. En són 677 col·legis que escolaritzen 344.808 alumnes, mentre que els centres públics escolaritzen prop de 893.709 estudiants.

La revisió dels concerts, un tràmit administratiu, es va fer per última vegada fa quatre anys en el cas de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i fa sis anys en el cas de primària.

La consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, s’ha compromès a no renovar els concerts en primària a les escoles que segreguen per sexe, seguint el camí iniciat pel Govern d’ERC, que ja els va retirar a les de secundària en la darrera revisió d’aquella etapa educativa.

Segons la Fundació Bofill, la renovació de concerts ha de ser una ocasió per “reafirmar les prioritats del sistema educatiu català” i “assegurar la coherència entre el finançament públic i els principis normatius que el sustenten”.

“Perpetuar un esquema de concertació que deixa la corresponsabilitat en mans de cada titular penalitza paradoxalment els centres concertats que sí assumeixen la seva funció pública”, assenyalen (el 70%, segons han explicat aquest dijous).

L’entitat veu la revisió com una “oportunitat estratègica per revisar amb responsabilitat i exigència el paper dels centres concertats dins del sistema”. Fins ara, lamenten, la renovació s’ha executat de manera “pràcticament automàtica”.

Les escoles concertades adverteixen que, davant un possible nou decret de concerts —que ara mateix no està sobre la taula—, aquest no hauria de regular l’oferta, com demana la Fundació Bofill per evitar que la sobreoferta incrementi la segregació, perquè “això ja es fa a través del decret de programació de l’oferta educativa i d’admissió”, assenyalen.

Des de la Federació d’Escoles Cristianes de Catalunya (FECC), recorden que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) estableix que les places dels centres del Servei Educatiu de Catalunya han de ser gratuïtes i consideren que el que “realment segrega” és “que les famílies hagin de pagar per anar a l’escola concertada”.

Notícies relacionades

Catalunya arrenca el curs escolar amb el repte d’atendre un 30% de l’alumnat amb necessitats educatives especials

El Ministeri d’Educació reduirà les ràtios per llei: 22 alumnes a primària i 25 a secundària

Per això, reivindiquen una millor finançament per poder prescindir de les quotes i insisteixen que, “malgrat la manca de recursos [calculen que el dèficit del curs passat va ser de 65 milions], l’escola concertada està compromesa amb el Pacte contra la segregació escolar”.

“Amb el nou curs ja començat, els centres concertats encara no han rebut totes les ajudes del curs anterior per a l’alumnat NESE B: falta la segona resolució de la subvenció d’Igualtat d’Oportunitats, corresponent a l’alumnat incorporat durant el curs”, denuncien.