La universitat i la crisi desfermen una febre per l'anglès

La crisi, més concretament la necessitat de moltes persones en atur de millorar els seus currículums, i les noves exigències acadèmiques, que obliguen a acreditar el domini d'una llengua estrangera per obtenir un títol de grau universitari, han despertat en els últims anys una febre generalitzada per l'anglès. O pel certificat d'anglès. La demanda per estudiar cursos d'idiomes en centres privats s'ha disparat des del 2010 en un 150% en el conjunt d'Espanya, mentre que a Catalunya les escoles oficials d'idiomes, de titularitat pública, han incrementat el nombre d'alumnes en més del 65% en l'última dècada.

L'aspecte negatiu és que el fenomen, en què participen persones de totes les edats i condicions socials, ha donat peu en alguns llocs «a una mena de bombolla lingüística, amb una proliferació d'acadèmies i de professors particulars, que, en ocasions, no tenen ni la formació ni el reconeixement oficial per a l'ensenyament d'un idioma», adverteix Rachel Keogh, directiva de Cambridge English, la companyia filial de la Universitat de Cambridge que organitza els coneguts exàmens d'anglès per a estrangers. Aquesta companyia, per exemple, té acords amb 20.000 entitats d'arreu delmón a les quals reconeix com a organitzadores de les seves proves.

INTRUSISME PROFESSIONAL / «No tothom qui sap anglès, encara que sigui natiu anglòfon, està capacitat per donar classes d'anglès», afegeix Xavier Ballesteros, director de Màrqueting de Cambridge English a Espanya. «En alguns fòrums s'està parlant fins i tot de l'aparició d'una certa bombolla lingüística i encara que aquesta no seria una bombolla comparable a la immobiliària, perquè els seus efectes no són els mateixos, sí que està causant frustració i pèrdua de diners a molts ciutadans», avisa.

«Sense cap mena de dubte, en els últims temps ha crescut la competència deslleial», confirma Aidan O'Toole, president de la federació espanyola de centres d'ensenyament d'idiomes (FECEI). «El pitjor és que per a molts estudiants els cursos barats acaben sortint cars, així que hem de conscienciar el públic perquè sàpiga diferenciar entre els centres d'idiomes de confiança i els centres low cost que han obert fa poc», clama O'Toole, evidentment preocupat pels interessos del col·lectiu al qual representa.

En un centre privat, el preu mitjà d'una classe d'anglès és d'uns 10 euros per hora. Per això, per prevenir la fuga i possibles enganys a alumnes, la FECEI ha posat en marxa una campanya de conscienciació dirigida als que estiguin interessats a aprendre idiomes. «Se'ls aconsella que, abans de formalitzar una matrícula, comprovin a quines associacions professionals pertany el centre, el número d'anys que fa que està obert i la seva trajectòria professional, el perfil dels seus responsables i dels professors i el nombre de candidats que certifiquen a l'any en els nivells del marc de referència europeu», indica.

Tampoc està de més, afegeix, «tenir en compte quantes aules digitalitzades té l'acadèmia i quins recursos pedagògics ofereix als estudiants fora de l'aula, ja siguin videoteques, plataformes digitals o tutories».

Notícies relacionades

La concertada triplica la matrícula de nens d’origen migrant en una dècada

Imputades 12 persones més en la trama del notari

MÉS GRANS DE 45 EN ATUR / Una de les franges d'edat que més s'ha llançat a estudiar anglès és la de més grans de 45 anys, «en molts casos per millorar les seves possibilitats de trobar feina o millorar la que ja té», explicava recentment una responsable de l'empresa de treball temporal Manpower. «Les empreses valoren els idiomes per un tema de globalització: com que el mercat interior està tan aturat, aposten per l'exportació i això requereix de professionals que parlin anglès», afegia. Més del 60% de les ofertes de treball que ha tramitat Manpower aquests últims anys per ocupar llocs de treball indefinits demanaven saber anglès.

Entre els joves, les motivacions són diferents. Els estudiants que han començat la carrera aquest curs 2014-2015 s'han trobat amb l'anunci de la Generalitat que, quan l'acabin, hauran de certificar un nivell d'anglès d'un B-2 com a mínim (equivalent al First Certificate) per poder aconseguir el grau universitari.