L'escola espanyola, ancorada a la cua d'Europa en domini de l'anglès

Tan important com l'edat a la qual un nen comença a estudiar anglès, com els viatges que  fa a l'estranger o com els professors natius que n'hi puguin ensenyar, en l'aprenentatge de l'idioma hi influeix el domini que els pares posseeixen d'aquesta llengua estrangera i les hores que el menor hi dedica cada setmana.

I si els espanyols són encara a la cua d'Europa en aquesta matèria és, en bona mesura, per culpa d'aquests dos factors: perquè els progenitors no saben prou anglès i perquè, a diferència del que passa per exemple a Portugal, aquí amb prou feines es veuen o s'escolten productes culturals en versió original, segons van constatar ahir experts en pedagogia i didàctica de les llengües, que van debatre sobre com millorar els mètodes d'ensenyament d'idiomes a les escoles espanyoles, a partir dels resultats de l'Estudi Europeu de Competència Lingüística.

Només els britànics, els francesos, els belgues i els polonesos -aquests últims per raons històriques, que ja s'estan corregint- tenen un domini més deficient de les llengües estrangeres que els espanyols, indica l'estudi, elaborat per encàrrec de la Unió Europea. En el cas del Regne Unit s'ha analitzat el seu domini del francès, com a primera llengua estrangera estudiada a les escoles.

«Abans d'anar a buscar causes i culpables s'ha de fer, però, una observació prèvia: Espanya, com el Regne Unit i com França, parla una llengua amb una forta presència internacional i això fa que siguin tots ells països preferentment monolingües», avisa Cristina Escobar, professora de Didàctica de la Llengua i la Literatura  a la facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

LA MALEDICCIÓ DELS GRANS / A partir d'aquesta premissa, prossegueix Escobar, «en qualsevol comparació amb Suècia o amb Dinamarca, Espanya en surt efectivament molt mal parada». Això no significa, subratlla la docent, que els països amb llengües més influents s'hagin de conformar. «Encara que només sigui per raons econòmiques, perquè s'ha de mantenir contactes comercials i perquè s'han de rebre els turistes, és obvi que cal millorar el nivell dels espanyols en anglès, que és ara com ara la lingua franca», afegeix. Una manera de fer-ho, diu, és «augmentant l'exposició a l'idioma».

El consum de música, pel·lícules, literatura i videojocs en anglès comença al si de la família, explica. «Per això és tan important que els pares tinguin un coneixement de l'idioma, ja que són ells els que inicien els fills en aquestes pràctiques culturals». Segons l'Estudi Europeu de Competència Lingüística, l'exposició a aquest idioma a través dels mitjans de comunicació explica «un 21% del rendiment en comprensió oral que tenen els alumnes, una influència més alta que la relació amb persones que saben anglès o els viatges que es puguin fer a països de parla anglosaxona».

Però la família i la seva influència no són l'únic element determinant, admet la professora de la UAB. «L'escola també té la responsabilitat de corregir les desigualtats que hi pugui haver en aquest sentit», recorda.

Notícies relacionades

La concertada triplica la matrícula de nens d’origen migrant en una dècada

Imputades 12 persones més en la trama del notari

TÍMIDS PROGRESSOS / Encara que en els últims temps les coses han canviat (més de la meitat dels col·legis catalans imparteixen aquest curs almenys una assignatura no lingüística en anglès, segons dades recents de la Conselleria d'Ensenyament), «s'hauria de millorar en la quantitat d'hores que es dediquen a aquesta llengua i en la qualitat de l'ensenyament i les activitats que es proposen als alumnes», insisteix. «Alguns professors s'han de posar encara més les piles, perquè hi ha molt marge de millora», diu Escobar.

Fins ara a Espanya, recull l'estudi europeu, en comptes d'apostar per un model d'aprenentatge exhaustiu, en el qual l'idioma estranger té una presència més transversal, de manera que l'alumne aprèn simultàniament a entendre'l, a parlar-hi, a llegir-lo i a escriure-hi, les escoles han aplicat el conegut com a aprenentatge orientador. En aquest mètode es dóna prioritat a alguna habilitat lingüística per damunt de les altres, de manera que els estudiants poden ser avaluats, per exemple, únicament en comprensió lectora i expressió escrita, sense que se'ls realitzin proves relacionades amb la millora de l'oralitat.