Investigat un notari de Barcelona per estafar avis i persones amb discapacitat

La policia sosté, segons la informació a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, que hi podria haver un «elevat nombre de víctimes». Els Mossos destaquen que els implicats formen un «entramat de persones físiques i jurídiques» que, en convivència amb la figura del notari, «actuen conjuntament per fer creure a les víctimes que estan formalitzant un préstec personal, quan realment estan firmant la venda del seu immoble a un preu irrisori».

El Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona, segons les fonts consultades, ha citat a declarar el notari per a finals d’octubre. Ja ho va fer en una ocasió anterior, arran de la denúncia d’una sola persona. A partir de la investigació dels Mossos, el nombre d’afectats s’ha incrementat. Ara per ara, a més de la Fiscalia de Barcelona i alguns perjudicats, exerceix l’acusació el Col·legi Notarial de Catalunya, «amb respecte a la presumpció d’innocència», segons han precisat fonts d’aquesta institució. La policia atribueix a la trama els presumptes delictes d’estafa, apropiació indeguda, falsedat, blanqueig de capitals i organització criminal. Per la seva banda, segons la defensa del notari,no hi ha elements objectius en les diligències practicades que acreditin cap dels tipus penals que se li imputen.

Defensa

Sergio González rebutja les acusacions davant EL PERIÓDICO. «Sempre he fet la meva funció de notari en totes les escriptures, i les he llegit als compareixents. Els Mossos no han contrastat res, ni han estat al meu despatx. A més, tinc la sort que tinc gravada, amb autorització, el moment de la firma de les escriptures», afirma el notari. «Jo els explicava que era un contracte immobiliari, no un préstec», precisa. Els Mossos, no obstant, afirmen que González «no llegeix ni dona explicacions de cap de les escriptures a les víctimes, que només escolten» que es tracta d’un préstec.

Les víctimes eren captades a través d’internet per una empresa financera que oferia préstecs per imports reduïts, de 10.000 a 50.000 euros. Els afectats no podien acudir a un banc per demanar un crèdit perquè eren deutors o no tenien solvència, segons les fonts consultades. Però eren propietaris d’un habitatge i el podien oferir com a garantia per aconseguir els diners que necessitaven.

Mètode

Després de sol·licitar el préstec a la financera, la víctima rebia una trucada de telèfon en què l’informaven que s’havia aprovat i i que existia un inversor que els entregaria els diners. En una primera reunió amb els mitjancers, els perjudicats aportaven les escriptures. Se’ls informaven que el préstec, que tenia com a garantia l’habitatge, havia de ser retornat en un any, detalla la policia. Els Mossos remarquen que en aquesta reunió mai es parlava de l’operació de venda dels immobles.

Notícies relacionades

Carlos González, pediatre, sobre els problemes de son: «el teu fill no dormirà mai d’una tirada»

Sabadell, Lleida i Girona, les úniques ciutats catalanes no metropolitanes que estan llestes per multar els cotxes contaminants

Després d’aquests tràmits, les víctimes eren citades en la notaria, on intervenien el notari («imprescindible figura i peça clau», segons els investigadors) i els prestamistes. Si algun dels afectats tenia algun dubte, el fet de firmar els documents davant un notari «els transmetia la seguretat i percepció de la legalitat necessària» per firmar totes les escriptures, segons els Mossos. La policia argumenta que el notari no els informa adequadament del contingut dels documents.

La víctima, al final, no només rubricava una escriptura d’opció de compra i una carta de pagament de la quantitat entregada en xecs (una part anava als intermediaris), sinó un poder «irrevocable» que avala el prestador a poder decidir la compra de l’immoble sense permís de la víctima. Entre aquests prestamistes o inversors figuren alguns empresaris del sector immobiliari. La policia assenyala que les escriptures i documents firmats pels afectats «són impossibles d’entendre per la seva complexitat» i que ho feien amb l’«absoluta certesa» que es trobaven davant d’un préstec