Comença la campanya de la renda dels ertos

Molts dels beneficiaris amb ingressos bruts anuals d’entre 14.000 i 22.000 euros, que a la campanya anterior no van haver de fer la declaració, pot ser que l’hagin de fer en aquesta ocasió. És una de les novetats de la renda 2020, juntament amb la de 460.000 perceptors de l’ingrés mínim vital, que hauran de presentar la declaració tot i que, en general, resulti amb quota zero perquè es tracta d’una renda exempta, tot i que si reben altres prestacions que superin els 11.279,39 euros, hauran de tributar per l’excés. Les següents dates clau d’aquesta campanya de la renda 2020 són el 6 de maig, quan començarà l’elaboració de declaracions per telèfon, i el 2 de juny, el període a partir de la que es podrà presentar a oficines d’Hisenda i altres entitats col·laboradores amb cita prèvia. La campanya finalitza el 30 de juny.

La generalització dels ertos al llarg de l’any ha forçat Hisenda a improvisar facilitats per als afectats. En aquest sentit aprovarà «ben aviat» una ordre ministerial perquè els qui hagin de declarar i pagar per haver estat en erto puguin abonar la quantitat en sis mesos, entre el juliol i el desembre, sense interessos. La fórmula habitual per a les declaracions amb resultats a pagar consisteix a fraccionar en dues vegades (el 60% al presentar l’autoliquidació i el 40% restant al novembre). L’ordre, de la qual l’Agència Tributària informa als afectats a través d’una carta, ampliarà aquells terminis per als sotmesos a erto.

Segons les dades d’Hisenda, uns 327.000 contribuents afectats per erto, d’un total de 3,5 milions, hauran de presentar declaració, quan a la campanya anterior no ho van haver de fer. Aquest canvi es produeix per haver tingut dos o més pagadors, l’empresa on treballen i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). La normativa de l’impost de la renda (IRPF) rebaixa el llindar a partir del qual s’està obligat a declarar a 14.000 euros, en lloc del general de 22.000 euros bruts, per als qui tenen més d’un pagador d’ingressos considerats rendiments del treball, per exemple els ertos; i quan la quantitat percebuda dels segons i següents pagadors és superior als 1.500 euros.

A Catalunya, el Govern va aprovar una deducció especial al seu càrrec amb un cost que va estimar en uns 16 milions d’euros, per evitar discriminacions per als qui haguessin percebut un erto i tinguessin ingressos bruts anuals entre 14.000 i 22.000 euros. I és que el tipus mínim de l’IRPF a Catalunya, el 21,5%, fruit de la suma entre la tarifa estatal i l’autonòmica, és el més alt de tota la majoria dels territoris (19%). De fet, la tributació per a les rendes fins a 30.000 euros anuals és la més elevada de tot Espanya. A més, la taula de retencions no inclou les especificitats autonòmiques, cosa que fa que la quota de l’impost estigui menys ajustada.

Deducció especial a Catalunya

En aquests casos, a Catalunya s’estableix una deducció equivalent a la diferència entre la quota íntegra estatal i l’autonòmica quan aquesta resulti positiva. Per exemple, un contribuent amb uns ingressos de 20.000 euros anuals procedents d’un sol pagador i sense fills ni ascendents a càrrec registra una retenció de 2.340 euros i no ha de presentar declaració de la renda, ja que amb això salda la seva tributació. Un altre amb les mateixes característiques però amb dos pagadors que sumen 20.000 euros, un d’ells el SEPE perquè va estar subjecte a un erto, registra una retenció de 2.513 euros. D’aquesta quantitat, 1.343 euros (perquè el tipus a Catalunya és més elevat) corresponen a la quota autonòmica i 1.170 euros, a l’estatal. Sense aquesta nova deducció hauria de pagar 173 euros, la diferència entre la deducció autonòmica i l’estatal. Amb la mesura, podrà restar els 173 euros dels 2.513 que resultin de la declaració i la seva tributació es limitarà al que li han retingut.

En general, quan hi ha un sol pagador, la retenció i la quota final solen estar molt ajustades i no se sol haver de pagar si no hi ha altres tipus de rendes o ingressos. En canvi, a l’haver-hi un segon pagador, s’aplica la tarifa de l’impost, ja que el SEPE no reté quan la quantitat pagada no supera els 14.000 euros anuals, i el resultat pot ser haver de pagar. Un treballador que hagi ingressat 21.000 euros i no tingui altres rendes ni deduccions no hauria de presentar declaració i amb la retenció de 2.578 euros hauria saldat els seus comptes amb el fisc. Un altre que hagi percebut el mateix, però 16.000 de salari i 5.000 del SEPE, registra una retenció salarial de 859,2 euros i haurà de pagar Hisenda, després de presentar la declaració, 1.645,22 euros, segons un exemple que facilita l’Agència Tributària. Això només es podria haver resolt si hagués demanat a la seva empresa que li retingués més.

Ingressos indeguts

Una altra de les casuístiques dels ertos es produeix quan s’ha percebut una quantitat indeguda. Pot passar que el SEPE hagi iniciat o completat ja l’expedient de reintegrament d’aquest excés en el moment en què el contribuent presenti la seva declaració perquè es va produir l’any passat i no hi ha problema perquè les dades estan actualitzades. Si no és així, si el contribuent pot conèixer la quantitat que ha de tornar al SEPE, podrà presentar la declaració amb un resultat, en termes d’impost final, igual al que realment li correspon.

Hisenda recomana que si desconeix la quantitat que ha de tornar, consulti al SEPE la quantia exacta o aproximada d’aquesta devolució que ha de fer. Si ho prefereix, pot esperar que avanci la campanya de renda de manera que augmentin les possibilitats de rebre la notificació del SEPE. A més, el servei Renda Web, amb el qual es pot elaborar la declaració en temps real, es va actualitzant. Si no, sempre pot presentar la declaració i, quan conegui el que ha de tornar al SEPE, pot demanar a Hisenda una rectificació per recuperar el que ha tributat de més.

Notícies relacionades

Estafa Hisenda: ull a un correu electrònic que suplanta l’Agència Tributària per la renda

¿Què és l’IRPF i quins són els trams de la renda el 2021?

Quant als 460.000 perceptors de l’ingrés mínim vital (IMV), l’Agència Tributària els recorda que han de presentar declaració per IRPF, amb independència de la quantia dels seus ingressos. Tot i que aquest ingrés és una renda exempta i la gran majoria dels beneficiaris no hauran d’incloure-la en la seva declaració, sí que han de presentar declaració. El que sí que hauran de declarar, com a rendiments del treball, són les quanties que superin els 11.279,39 euros (1,5 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, Iprem) en el cas que, juntament amb l’IMV, es percebin altres ajudes a col·lectius amb risc d’exclusió social, com la renda mínima d’inserció, rendes garantides i ajudes similars de comunitats autònomes i ajuntaments. 

Només s’ha de declarar, i tributar, per aquest excés, precisa Hisenda. Segons l’Agència Tributària, en la gran majoria de supòsits, la declaració serà «molt senzilla», sense ingressos a incorporar i amb quota zero (ni a ingressar, ni a tornar). A efectes de la campanya de renda, en tot cas, la problemàtica pot produir-se a quan hagi de presentar la declaració un col·lectiu que en molts casos seran nous declarants. Per això, l’Agència Tributària ha dissenyat Renda Web, de tal manera que el contribuent podrà, en la gran majoria de supòsits d’IMV, confirmar fàcilment l’esborrany que li ofereix l’Agència.