Luca Bosisio: "Volem duplicar la nostra dimensió a Espanya"

Un 10% en actius, per tant, en patrimoni i estalvi de clients. El total d’actius gestionats de Banc Mediolanum al tancament del primer trimestre del 2026 va arribar als 154.370 milions d’euros, un increment del 10% interanual. En creixement, Espanya representa un 25% del total i en family bankers (assessors financers) som 1.670, quasi el 30% dels 6.964 del grup.

¿I fins on vol créixer?

A Itàlia, en els últims 14 o 15 anys, hem triplicat el que érem. I ho hem aconseguit una vegada que la xarxa va arribar a una maduresa real amb projectes consolidats, posicionament logístic, banca privada… tot això junt ens va permetre triplicar en 15 anys el que teníem abans. Aquest és el model que coneixem molt bé, perquè jo mateix vaig estar com a director general a Itàlia. Fa dos anys i mig que apliquem aquest mateix model a Espanya. Exactament igual. En aquest temps hem passat de 10.000 a 16.000 milions d’euros en patrimoni gestionat. Un 60% més en dos anys i mig. Això és exactament l’efecte que vam veure a Itàlia en els primers dos o tres anys.

¿L’objectiu és que Espanya tingui el mateix pes que Itàlia?

L’objectiu en cinc anys és duplicar el negoci actual en recursos de clients, incorporar al voltant de 2.000 nous agents o family bankers a la nostra xarxa i créixer un 70% en nombre de clients. Durant els dos últims anys, l’entitat ja ha registrat un creixement de més del 60% del seu patrimoni respecte als primers 23 exercicis.

Parlen de creixement orgànic com a senya d’identitat, però la seva presència a Espanya arrenca precisament d’una adquisició, la de Fibanc. Amb objectius tan ambiciosos en l’horitzó, ¿està sobre la taula comprar alguna entitat per escurçar els terminis?

No. Està descartat. Fibanc va ser una operació amb un propòsit molt concret: comprar una fitxa bancària per poder operar a Espanya. Jo mateix vaig fer la due diligence, així que conec bé d’on ve tot allò. Va ser una entrada, no una estratègia de creixement. Després vam trobar similituds que vam aprofitar. Han passat 25 anys des que Carlos Tusquets va vendre i continua vinculat a Mediolanum i apostant per nosaltres, una cosa que no és habitual al sector. Això diu molt de les analogies que vam trobar llavors i dels valors que compartim. Però comprar per guanyar dimensió no respon al model de l’entitat. La filosofia és una altra. En banca privada, quan compres una entitat, compres empleats. I això no encaixa amb el nostre concepte de family bankers. Prefereixo que un professional de banca privada, acostumat a cobrar nòmina en una entitat tradicional, prengui la decisió de passar a ser autònom i venir amb nosaltres realment convençut del que està fent. Si compro una entitat i intento convèncer la seva gent, al final no ho aconseguiré.

Notícies relacionades

El ‘boom’ de l’habitatge mostra els seus primers signes de frenada

Banc Mediolanum celebra 30 anys a la borsa amb el focus posat en Espanya

Van traslladar la seu social a València. ¿Es plantegen retornar-la a Barcelona?

Fem les coses on té un interès operatiu fer-les. Al País Valencià és on tenim més clients i més xarxa de vendes i, per tant, ens sembla correcte ser-hi. Mai es pot dir d’aquesta aigua no en beuré, però no està en els nostres plans.