El ‘boom’ de l’habitatge mostra els seus primers signes de frenada

En els primers tres mesos de l’any es van registrar 178.473 compravendes, un 2,5% menys que en el mateix període del 2025, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Tot i que aquestes dades podrien marcar un abans i un després, la realitat és que es tracta d’un dels millors trimestres de la sèrie històrica. No obstant, malgrat l’anterior, en els últims mesos els augments interanuals en el nombre de cases venudes han anat a poc a poc esborrant-se: ja no es bat un nou rècord cada poques setmanes.

En els mesos del confinament de la covid es va produir una forta caiguda en el nombre de compravendes, que va arribar al 42% en el segon trimestre. Posteriorment, la recuperació va ser en ve baixa i es van firmar pujades superiors al 80%. El 2022 i el 2023, després de la pujada dels tipus d’interès després de l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna, van tornar els retrocessos interanuals, però ràpidament –amb les primeres baixades de l’euríbor– el mercat es va tornar a accelerar. Ara la tendència és similar a la de tres o quatre anys enrere, amb un clar esgotament. Almenys s’ha arribat a un punt d’inflexió.

De menys de 30 dies a més de 50

Des de la consultora Atlas Real Estate recorden que el temps mitjà necessari per vendre un habitatge s’ha anat progressivament dilatant a les grans ciutats, especialment durant els últims sis mesos. Per exemple, a Barcelona i Madrid el període mitjà ha passat de menys de 30 dies a acostar-se i superar, respectivament, els 50. Entre els motius que remarquen és que les taxes d’esforç elevades redueixen la mida efectiva de mercat, hi ha menys oferta disponible, més competència entre compradors i, com que el que es transacciona es fa a un preu molt alt, els compradors que s’ho pensen més.

En els últims dos mesos, arran dels esdeveniments internacionals, l’euríbor, l’índex al qual es referencien les hipoteques, s’ha disparat des de l’entorn del 2,25% fins a rondar el 2,85%: més de mig punt que es traduiria en un encariment de la quota d’uns 450 euros a l’any en un préstec mitjà. Això, clarament, té les seves repercussions en l’activitat del mercat. "Lògicament, refreda els compradors més dependents de finançament variable. Pot moderar el nombre d’operacions", comenta Héctor Tramullas, director general de Gilmar.

Encara això no s’ha traslladat al nombre d’hipoteques concedides. En el primer trimestre, segons l’INE, es van firmar 131.554 crèdits vinculats a l’habitatge, un 9,65% més que en el mateix període del 2025. Tot i que es tracta d’un creixement espectacular, és més baix que el registrat entre mitjans del 2024 i la meitat del 2025, quan es van arribar a augments interanuals d’entre el 15% i el 32%.

Malgrat l’anterior, hi ha una realitat indubtable: els signes de debilitat no s’han traslladat del tot als preus de venda encara, que segueixen a l’alça. És més, depenent de la font, els creixements interanuals de l’habitatge en venda superen el 10%. CaixaBank Research justifica que aquesta situació es deu al "persistent i creixent desequilibri entre oferta i demanda".

Notícies relacionades

Luca Bosisio: "Volem duplicar la nostra dimensió a Espanya"

Banc Mediolanum celebra 30 anys a la borsa amb el focus posat en Espanya

"Els visats d’obra nova van créixer un 9% interanual, i van arribar a les 141.135 unitats; mentrestant, pel costat de la demanda, es van crear 242.200 noves llars", desenvolupa en el seu últim article l’economista de la casa d’anàlisi de l’entitat, Pedro Álvarez Ondina.

Al contrari, on sí que es comença a detectar un lleuger canvi de tendència és en el lloguer, que sol anticipar les tendències dels preus de venda. En aquest mercat, els creixements interanuals estan en el 4%, lluny de les cotes de gairebé el 14% del 2024 i de l’11,5% el 2025, prenent com a base les dades d’Idealista, que són només d’oferta (anuncis), però que són de les poques disponibles en aquesta matèria. La relaxació en dades comparatives anticipa uns mesos per davant de certa relaxació, en part perquè l’esforç per lloguer està arribant ja a cotes importants. Segons dades de Fotocasa i Infojobs, l’espanyol mitjà va dedicar el 50% del seu sou brut al pagament del lloguer del seu habitatge el 2025, davant el 47% que s’hi va dedicar el 2024.