Feijóo es proposa desallotjar Sánchez del Govern "amb ajuda o sense"

El dirigent popular va anar directe al quid de la qüestió –"sempre hi ha un elefant a l’habitació, però els reconec que no n’havia vist un de tan gran en anys", va fer broma tot just començar– i va deixar clar el mateix missatge que el seu partit alimenta: està disposat a promoure una moció de censura amb l’únic objectiu de convocar eleccions automàticament, si Junts aporta els vots necessaris, junt amb els de Vox. No vol, va insistir, "dreceres" per arribar a la Moncloa.

La cúpula del PP català, amb el president del PPC, Alejandro Fernández; el líder del partit a Barcelona, Daniel Sirera, i el portaveu del grup parlamentari popular, Juan Fernández, en primera fila escoltava amb atenció les paraules de Feijóo. "Hi ha 184 diputats que han exigit en els últims dies eleccions immediates [en al·lusió al PP, Vox, el PNB, Junts, UPN i Coalició Canària]; la teoria cal portar-la a la pràctica, no té valor si no s’acompanya de fets coherents", va dir el president popular durant el seu discurs al Cercle d’Economia, davant un públic empresarial al qual més d’una vegada ha demanat ajuda per convèncer el líder de Junts, Carles Puigdemont, i entre el qual hi havia Albert Batet, president adjunt d’aquesta formació.

Segons el parer del líder del PP, no hi ha una "dificultat sideral" en la decisió de donar suport a una moció de censura. "Els que coincidim que aquesta situació és insostenible hauríem de fer tot el possible", va declarar.

En el PP continuen intentant per totes les vies que Junts afluixi la corda, però els postconvergents tornen a posar sobre la taula quina és la condició per, almenys, plantejar-s’ho: que Feijóo viatgi a Waterloo, on resideix Puigdemont, pendent que se li apliqui l’amnistia pel seu paper en el referèndum de l’1-O, per negociar cara a cara amb ell. Només llavors, sostenen, hauria de presentar una "proposta seriosa" sobre el contingut, la forma i el calendari d’aquesta moció de censura, que implicaria sumar els seus vots als de Vox. El PP ja ha assegurat que el govern provisional seria en solitari. "Parlem de coses serioses", va respondre Feijóo sobre la proposta de Junts d’acudir a Bèlgica, que en altres ocasions havia rebutjat de ple.

Elogis a l’extinta CiU

En el seu parlament, de fet, va elogiar la ja extinta Convergència i Unió (CiU): "T’entenies [amb CiU] perquè parlaven seriosament de les coses complexes", va assegurar el líder del PP, per després dir que el seu projecte per a Catalunya és que "no sigui sempre una peça supeditada als interessos temporals de l’inquilí de la Moncloa" i que aconsegueixi els seus objectius "ni per col·lisió ni per coacció, sinó per convicció".

"Entre la responsabilitat democràtica i la conveniència política –que és discutible–, jo ho tinc clar", va afegir el líder de l’oposició, en un missatge velat a Junts. De fet, Feijóo va remarcar que el seu partit i el de Puigdemont comparteixen posicions similars en àmbits com la política fiscal, el model d’habitatge o la gestió de la immigració.

Iniciatives al Senat

Notícies relacionades

Areas alenteix el seu creixement pel dòlar i les obres en estacions

Francisco Javier Sánchez Segura, president d’Airbus Espanya: "Espanya necessita més empreses tractores en defensa"

Per il·lustrar aquests punts en comú, que el president del PP sap que també sedueixen l’empresariat català present a la sala, va mostrar orgull per diverses iniciatives aprovades al Senat, on els populars tenen majoria, i que també han rebut l’aval de Junts. Des de la continuïtat de les nuclears fins al pla d’habitatge o la llei antiocupació, són diversos els àmbits en els quals els populars i els postconvergents poden acostar posicions. Però també persisteixen distàncies que, de moment, per a Junts són insalvables.

A aquestes distàncies es va referir la presidenta del Cercle d’Economia, Teresa Garcia-Milà, en la seva intervenció prèvia, en la qual va demanar al PP, i especialment al seu líder actual, "consolidar la relació de Catalunya amb la resta de l’Estat" després d’anys de confrontació pel procés i en el que va definir com un moment de "normalització política, estabilitat institucional i centralitat del debat polític i social". "Com a gallec, estic segura que té una sensibilitat especial cap a la realitat territorial", li va dir Garcia-Milà a Feijóo.