Pla estratègic 2030

El comitè de rutes aèries de l’aeroport de Barcelona-El Prat detecta una demanda de 5,3 milions de passatgers de vols intercontinentals sense servir

L’òrgan, format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, AENA i la Cambra de Comerç de Barcelona, aspira a convertir la infraestructura en un «hub intercontinental d’alt valor afegit»

El comitè de rutes aèries de l’aeroport de Barcelona-El Prat detecta una demanda de 5,3 milions de passatgers de vols intercontinentals sense  servir

Ferran Nadeu / EPC

2
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

L’aeroport de Barcelona encara té camí per recórrer en rutes intercontinentals. De fet, l’ampliació de la infraestructura, acordada l’any passat i ara en tramitació, pretén facilitar l’arribada de noves companyies i destinacions per cobrir. El Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA), format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, AENA i la Cambra de Comerç de Barcelona, calcula que ara mateix hi ha una demanda de 5,3 milions de passatgers de vols intercontinentals sense servir i es fixa en mercats com Àsia-Pacífic, la Xina, el Japó, l’Índia, l’Amèrica del Nord i Llatinoamèrica per augmentar les connexions. Es tracta de públic que obligatòriament ha de fer escales perquè no existeixen trajectes directes.

El Pla estratègic 2030 del CDRA, presentat aquest dilluns a l’ajuntament de la capital catalana, dissenya el full de ruta del pròxim quinquenni. El comitè aspira a convertir la infraestructura en un «hub intercontinental d’alt valor afegit» amb l’impuls de connexions aèries amb impacte econòmic, empresarial, científic, tecnològic i cultural, «alineades amb les necessitats estratègiques del territori i orientades a generar una demanda més diversificada i estable durant tot l’any», han explicat en un comunicat.

Tòquio, Delhi i Bangkok

Entre les connexions considerades prioritàries i que actualment no compten amb vols directes des de Barcelona destaquen Tòquio, Delhi i Bangkok. El pla també identifica oportunitats de desenvolupament en altres destinacions com Houston, Orlando, Manila, Lima o Lahore, tenint en compte factors com la demanda existent, l’interès estratègic per al territori i el potencial de creixement de cada mercat.

Més enllà d’aquestes rutes prioritàries, el CDRA ha detectat més de 70 connexions estratègiques actualment no servides que presenten potencial de demanda i podrien contribuir a reforçar la connectivitat internacional de Barcelona en els pròxims anys.

D’un a vuit milions

Notícies relacionades

Des de la seva creació el 2005, el CDRA ha treballat en la transformació de l’aeroport de Barcelona en una porta d’entrada internacional, relacionant-se amb les aerolínies i negociant el seu aterratge comercial a El Prat. En aquestes dues dècades, la infraestructura ha passat de registrar un milió de passatgers intercontinentals i 17 destinacions de llarg radi a fregar els vuit milions de viatgers intercontinentals i assolir les 59 rutes directes.

El creixement també s’ha reflectit en el trànsit total de passatgers. L’aeroport ha passat de gestionar 27,2 milions d’usuaris anuals a 57,5 milions, en paral·lel a l’enfortiment de l’ecosistema econòmic, tecnològic, firal i turístic de Barcelona i Catalunya. Segons el CDRA, aquesta evolució ha anat acompanyada d’un canvi de model. La connectivitat aèria ha deixat de dependre principalment dels grans hubs europeus i d’un nombre reduït d’aerolínies tradicionals per donar pas a una xarxa més diversificada, internacional i orientada a segments d’alt valor afegit.