Sis claus de l’acord entre la UE i Mercosur que entra avui en vigor

¿Per què s’ha arribat a aquest acord?

La UE considera Mercosur com un mercat clau per a les seves exportacions. Les companyies europees van exportar a aquests països béns per valor de 55.000 milions d’euros el 2024, i serveis per valor de 29.000 milions el 2023 (últimes dades oficials conegudes). Per contra, les principals importacions de Mercosur a la UE el 2025 van correspondre al cafè, te, cacau i espècies, per valor de 6.660 milions d’euros, o el boví, amb 1.940 milions.

«Les empreses europees s’han enfrontat a nombroses barreres comercials a l’hora d’exportar a aquest mercat, cosa que els dificulta competir en condicions equitatives», explica la Comissió. No obstant, encara comptant amb les esmentades barreres, la Unió Europea va acaparar el 16,9% del comerç total de Mercosur el 2023.

¿Quin mercat crearà Mercosur?

El tractat de Mercosur crearà una de les zones de lliure comerç més grans del món. L’associació inclourà un mercat d’uns 700 milions de persones i una economia conjunta estimada en prop de 19 bilions d’euros.

En termes comercials, a més, Mercosur preveu la liberalització de la gran majoria d’intercanvis entre les dues regions. Una de les conseqüències directes d’aquesta exempció serà que més del 90% de les exportacions del bloc sud-americà ingressaran al mercat europeu sense pagar aranzels.

¿Quant ens estalviarem en aranzels?

La Comissió ha detallat una llista de productes que Europa exporta cap a Llatinoamèrica i, a partir de l’1 de maig, iniciaran una rebaixa gradual d’aranzels, amb calendaris diferents segons el producte. És el cas dels automòbils, que arriben a pagar fins a un 35% d’aranzels; la maquinària, que s’ubica en un rang del 14% al 20%; o els productes farmacèutics, fins a un 14%.

Amb l’eliminació progressiva d’aquestes barreres, Brussel·les estima que els exportadors europeus estalviaran, cada any, 4.000 milions d’euros en aranzels que havien d’assumir per introduir els seus productes en aquests mercats.

¿Quins sectors guanyen?

La creació de la zona de lliure comerç UE-Mercosur suposa una oportunitat històrica per a un gran nombre de productes europeus,i més concretament espanyols. Els sectors que ja exportaven cap a aquests països són els que més es beneficiaran, per la reducció de barreres comercials: l’oli d’oliva, el vi, les begudes escumoses, el safrà, i el sector porcí brillaran en alimentació. En sectors més industrials, la maquinària, l’automoció i les indústries químiques i farmacèutiques veuran florir les seves xifres ostensiblement.

Com a resultat d’aquest acord, la Comissió preveu que les exportacions al sector agroalimentari cap a Mercosur augmentin en un 50%.

¿Hi ha límits a la importació des de Mercosur?

Sí. La UE ha establert una sèrie de quotes per limitar la quantitat de certs productes que es beneficiaran de l’aranzel reduït. És el cas del boví, limitada a 99.000 tones per acollir-se a l’aranzel reduït del 7,5%. Aquesta quantitat equival a l’1,5% de la producció europea. O els ocells de corral, limitades a 180.000 tones, un 1,3% de la producció al continent. Aquests límits apliquen també en el cas de l’etanol, l’arròs o la mel.

¿Per què protesten els agricultors?

Notícies relacionades

La guerra econòmica que els EUA guanyen a l’Iran

Espanya preveu duplicar l’exportació de pistatxo a la UE

Malgrat que les institucions han destacat sempre el caràcter positiu d’aquest acord per al comerç, els agricultors tenen una altra opinió, exemplificada amb les cèlebres tractorades que han anat convocant. Consideren que el tractat entre la UE i Mercosur serà perjudicial per al sector i els consumidors. El principal motiu que esgrimeixen és que els productes alimentaris originaris d’aquests països que entraran al mercat europeu no han superat una sèrie de controls sanitaris, o han sigut elaborats amb pesticides perillosos o hormones de creixement prohibides a Europa.

Així, els treballadors del camp pretenen alertar els consumidors que els estàndards de qualitat als dos costats del bassal són molt diferents, però la UE s’entossudeix a desmentir-ho. Una de les preguntes plantejades per la Comissió diu: «¿Permetrà l’acord importar carn produïda amb substàncies prohibides a la UE, com hormones o certs antibiòtics?». La resposta és clara: «No. Tots els aliments importats de tercers països han de complir els mateixos requisits sanitaris que els aliments produïts a la UE. Si no és així, es rebutgen a la frontera de la UE».