Conseqüències de la guerra de l’Iran
Brussel·les deixa en mans dels governs la resposta a la crisi energètica
La Comissió evita imposar mesures com l’impost a empreses del sector que proposava Espanya o el teletreball
Sánchez planteja excloure les elèctriques del gravamen i esmenta només petroleres i gasistes
La Comissió Europea va presentar ahir un paquet de mesures que inclou millorar la coordinació en la compra de combustible, donar flexibilitat als governs per recolzar els col·lectius més vulnerables i les empreses més afectades, i avançar cap a l’electrificació, però deixa en mans dels Estats membres la resposta a la crisi energètica causada per la guerra a l’Orient Mitjà.
"El paper de la UE és donar suport a les nostres accions i coordinar-les i accelerar-les perquè tinguin l’impacte més gran possible", va assenyalar el comissari europeu d’Energia, Dan Jorgensen, durant una roda de premsa. "Respecte a la protecció dels consumidors davant les pujades de preus, els Estats membres disposen de les eines necessàries".
El comissari va assegurar que la UE està preparada per "protegir els ciutadans més vulnerables", "salvaguardar els sectors més exposats" i emparar-se de futures crisis. La recepta de Brussel·les consisteix a donar marge als governs perquè alleugin la càrrega de les famílies, donin suport financer a la indústria i es coordinin per rebaixar la factura al comprar combustible i evitar talls de subministrament. La Comissió demana enfortir la coordinació entre els governs, tant a l’hora d’omplir els dipòsits de gas com en possibles allibereracions de reserves de petroli. En el sector aeri, la Comissió és conscient de la gravetat de la situació, però, de moment, no es planteja el racionament.
Del que no hi ha rastre és de les mesures per reduir la demanda, com el teletreball, el tancament d’edificis públics o l’accés lliure al transport públic. "Encara animem els Estats membres a fer el que puguin per reduir la demanda", va dir el comissari d’Energia. "Els tipus de mesures que optin per utilitzar creiem que els han de decidir els mateixos Estats membres".
Plans socials
Per donar suport als col·lectius més vulnerables, la Comissió proposa que els governs optin per plans de recolzament en funció dels ingressos, vals d’energia i plans socials que previnguin la desconnexió, i obre la porta a fer que els Estats redueixin impostos especials sobre l’electricitat per a llars vulnerables.
No és dins del paquet de la Comissió l’impost als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques per l’alça dels preus del gas, que demanaven Espanya i quatre països més. La vicepresidenta primera de la Comissió Europea, Teresa Ribera, va apuntar que un gravamen a escala comunitària requereix unanimitat, cosa que sembla poc probable.
Tot i que no va transcendir la fórmula plantejada sobre aquest impost, el Govern espanyol va suggerir excloure’n les elèctriques, segons va revelar el president, Pedro Sánchez, dimarts en l’obertura de la cimera anual de la patronal eòlica europea WindEurope, que se celebra a Madrid. "Tal com vam fer després de la invasió il·legal d’Ucraïna, aquest esforç de solidaritat ens concerneix a tots: als Estats, sí, però també a les empreses. Per això hem demanat a la Comissió Europea que creï un impost especial sobre els beneficis extraordinaris de les empreses petroleres i gasístiques", va afirmar el president del Govern davant del comissari Jorgensen.
La patronal eòlica espanyola, l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), que presideix Rocío Sicre, responsable d’EDP Espanya, després de conèixer la iniciativa impulsada pel vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, i pels seus homòlegs d’Alemanya, Itàlia, Àustria i Portugal, va advertir que establir nous impostos sobre el sector elèctric "crea inseguretat jurídica i foragita els inversors, just en el moment en què fa més falta apostar per tecnologies com l’eòlica".
En una missiva publicada per Cuerpo a la xarxa social X, els cinc països plantejaven recuperar un "instrument semblant" al que va introduir el 2022 l’Executiu comunitari i que gravava els beneficis caiguts del cel de les energètiques, sense aclarir els afectats, més enllà d’esmentar explícitament les petroleres.Espanya, que llavors no va esperar a tenir una proposta de conjunt i es va avançar a Brussel·les creant la seva pròpia tribut, va idear una "prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària" que gravava amb un 1,2% els ingressos de totes les energètiques que tinguessin una facturació superior als 1.000 milions d’euros, cosa que incloïa totes les empreses del sector: petroleres, gasistes i també elèctriques..
