El Sant Jordi numantí de les petites editorials

En els últims anys, les xifres canten, cada Sant Jordi ha sigut una mica millor que l’anterior. Més gran, més forta i, sobretot, amb més nombre de llibres venuts. 1,87 milions d’exemplars el 2023, 1,98 el 2024 i xifra rodona de 2 milions el 2025. També la facturació s’ha disparat, passant dels 24 milions d’euros del 2023 als 26 del 2025. El llibre, imbatible, es fa cada vegada més fort i, esquivant la inesperada polèmica desencadenada per Eduardo Mendoza, té en Sant Jordi el seu dia gran, enorme. Llibreters i editors ja es freguen les mans davant una altra jornada que es presenta novament pletòrica, amb més parades i metres de llibres que mai. "Estem on fire", com va resumir el responsable de Cultura de l’Ajuntament, Xavier Marcé, durant la presentació dels fastos de la diada.

L’alegria, no obstant, va per barris: no és el mateix un gegant amb distribuïdora i magatzem futurista o un gran grup amb cadena de llibreries pròpia –com Abacus Futur, Planeta i La Casa del Libro i, en menys mesura, Anagrama-Feltrinelli i La Central– que una petita editorial a la qual no li queda més remei que irrompre a la jungla de Sant Jordi amb el matxet entre les dents i grans dosis de resignació i paciència.

Lluny dels més venuts

"Sents que formes poca part del joc. De sobte apareixen els grans, amb els seus llibres mediàtics i les seves coses, i tu et quedes una mica estupefacte", il·lustra Miquel Adam, editor de La Segona Perifèria i una de les veus consultades per EL PERIÓDICO per entendre com es viu Sant Jordi entre bambolines, lluny dels focus mediàtics i generalment a anys llum de les llistes dels més venuts. ¿Conclusió? El dia és una meravella, la campanya no tant. "En una ofensiva militar com aquesta no podem lluitar. Es tracta de buscar altres sortides i tornar a les trinxeres. Durant molts anys tot era més amable i ara el context és més hostil", sentencia Eugènia Broggi, fundadora i editora de L’Altra.

A falta de dades específiques, l’últim informe de Comerç Interior del Llibre a Espanya dibuixa un panorama bastant aclaridor en el qual les editorials molt grans o grans, les que facturen més de 45 milions a l’any, representen el 65% del mercat, mentre que mitjanes i petites, totes per sota dels 6 milions d’euros, es reparteixen el 35% restant. Significatiu és que, entre les 860 empreses llistades, 23 facturen més de 18 milions a l’any i 482 amb prou feines arriben als 300.000 euros. Un escenari desigual que, en una mesura o una altra, té la seva rèplica als carrers de Catalunya el 23 d’abril.

"Els grans grups estan agafant quotes de mercat de llibre en català que abans no tenien i cada vegada costa més, però som petits i espavilats, així que no defallirem", constata Antònia Carré-Pons, ànima de l’editorial artesanal Cal Carré i guanyadora de l’últim Premi Òmnium Novel·la de l’any amb La gran família. ¿Les seves apostes per a la diada? Gairebé res: La meva Àntonia, de Willa Cather; Un nen prodigi, d’Irène Némirovsky, i La Cora, de George Sand. "Només publiquem clàssics i estan tots morts, així que no els podem portar a signar. En realitat és un descans, perquè bastant ens costa ja obrir-nos pas", ironitza.

Sense sortir de l’edició artesanal, el got mig ple. "És una injecció de moral i energia que ens va molt bé. Jo el dia de Sant Jordi me’l passo atenent gent a l’estand del passeig de Gràcia, així que no voldria fer un discurs derrotista", matisa Ignasi Moreta, fundador, director literari i editor de Fragmenta. "Som una editorial d’assaig que es dirigeix a un públic d’un determinat nivell cultural, és evident i no ho amaguem, però aquest públic existeix", assegura. Com a mostra, La roca i l’aire, assaig artisticoreligiós amb què Raül Garrigasait acaba de guanyar el premi Crítica Serra d’Or d’assaig, o una edició de L’amor de la magdalena comentada per David Caraben, Teresa Forcadas, Jordi Graupera i Anna Punsoda. En alguna cosa s’han de notar els més de 74.000 títols diferents que es van vendre la diada passada.

Sant Jordi, sosté Adam, "està molt bé", tot i que "no deixa de ser un dia en què es convida la gent que no llegeix a comprar llibres". "Suposo que va molt bé per als qui publiquen amb afany recaptatori i aprofiten que durant un dia el llibre és necessari, gairebé de compra obligada", sosté l’impulsor de La Segona Perifèria, que trobaran avui a la seva paradeta del carrer de Mallorca entre exemplars d’Amada, la monumental novel·la de la Nobel Toni Morrison acabada de publicar per primera vegada en català, i trets de l’escola Jim Thompson amb La fugida. Llibres que, concedeix l’editor, no encaixen gaire amb les presses i els cops de colze a peu de paradeta al centre de Barcelona. "Moltes editorials fem llibres que necessiten que la gent es pari i pregunti. Això al passeig de Gràcia és impossible", assegura.

Un altre Nobel, l’hongarès Laszlo Krasznahorkai, debuta com a tal en català a Sant Jordi gràcies a Edicions del Cràter, segell creat el 2021 per Mariona Bosch i Oriol Ràfols. "Espero que es vengui molt, sí", reconeix Bosch, que confia en el reclam de Tango satànic, obra mestra de l’apocalipsi a càmera lenta i el riure sardònic, per coronar una jornada de plaers lleugers. "Està tenint una venda molt bona des de l’octubre. Va tenir un pic quan va guanyar el Nobel i un altre quan va venir al febrer", detalla l’editora. Res a veure, en qualsevol cas, amb la part alta del rànquing que, amb comptades excepcions, monopolitzen Planeta, Random House i, des de l’any passat, els segells d’Abacus Futur.

El 2025, sense anar més lluny, només dos dels 40 llibres més venuts en ficció i no-ficció en castellà i català van ser d’editorials independents: La passió dels estranys, de Marina Garcés (Galaxia Gutenberg), i La península de las casas vacías, de David Uclés (Siruela). "Des del punt de vista de les vendes no és la teva guerra, perquè saps que no guanyaràs, però Sant Jordi és un dia tan especial que és impossible que t’expulsin d’aquest sentiment", valora Bosch.

"Prostituir un dia"

Ricard Planas, editor de Males Herbes, va una mica més enllà i rebutja la dinàmica del top ten perquè, assegura, seria com "prostituir un dia en què s’hauria de parlar de literatura". "El llibre es torna un producte i, parlant en plata, nosaltres no fem productes", defensa. De fons, un panorama marcat per "la concentració, la sobreproducció i les campanyes cada vegada més agressives". "Les editorials independents hem viscut uns anys molt bons i ara sembla que s’està acabant", diagnostica. Per escapar d’aquest corró, l’editorial barcelonina arriba a Sant Jordi amb els deures fets i títols com Series boja si no ho fessis, de Mara Faye Lethem, i Sumer és aquí, d’Anna Pantinat, ja rodats. També amb una arma secreta en forma de cèlebre criatura telequinètica amb set de venjança. "Stephen King ens flipa i Carrie sobreviurà a Sant Jordi", relativitza per presentar el seu últim llançament, una nova traducció de la primera novel·la del mag del terror cortesia de Míriam Cano.

Estratègies al marge, la pregunta del milió continua sent fins a quin punt els segells petits s’emporten un pessic considerable del pastís de Sant Jordi. "Sempre acabes venent més, però l’esperit de la festa s’ha pervertit una mica –admet Adam–. A l’abril tothom es torna boig i les llibreries, en comptes de demanar-te cinc o deu exemplars, te’n demanen 50. És l’efecte pila de llibres. Això implica que hem de fer un esforç per reeditar llibres que es col·locaran durant aquell mes, però que saps que tornaran tots. És una hiperinflació de la demanda que et veus obligat a cobrir".

Per Daniel Osca, editor de Sajalín, treure al carrer exemplars de Jörg Fauser, Chris Offutt i Gene Kerrigan, entre d’altres, marca la diferència, però no tant com podria pensar-se. "No és un dia més, perquè tenim parada al barri, a Gràcia, i es ven, però tampoc és exagerat: no salva el trimestre o l’any, com potser sí que passa amb d’altres", assegura. Una tesi semblant defensa Broggi, que abans de fundar L’Altra va estar al capdavant de segells de Grup 62 com Empúries, Labutxaca i El Aleph. "És un dia important, però mai tant com ho era per a 62 quan treballava allí", aclareix mentre suggereix cert canvi de dinàmiques per a la diada. "El dia és una meravella, però el que s’ha perdut és la campanya. L’any passat, Sant Jordi va anar bé, però la campanya no. I aquest sembla que serà encara pitjor, malgrat Hamnet", explica.

Notícies relacionades

El MNAC s’obre que sigui l’Aragó qui extregui i restitueixi les pintures murals de Sixena

Teràpia de Shock, vitalitat al Secret Show

La novel·la de Maggie O’Farrell, renascuda gràcies al cine, és un dels reclams d’una editorial que aposta per "no jugar" a Sant Jordi. O, el que és el mateix: intentar eludir el "sistema d’allau de llibres" amb "coses molt òbvies" i que funcionen soles. "Soc una gran defensora de Sant Jordi: es ven molt llibre de fons i ens ho passem bomba, però a l’hora de treballar un autor i fer-lo créixer és molt difícil. Si publiquem un 18 de març, és molt difícil que tinguem visibilitat: els llibreters ja van saturats amb tot el que els arriba", reflexiona.

La ressaca, a més, és d’impressió. "El que ve després de Sant Jordi és una devolució salvatge", adverteixen des de Males Herbes. "És un embut gegant unit a un tub molt petit: passa aquell dia i s’ha acabat. Et torna. Amb aquesta estratègia de saturació, cada vegada costa més allargar la vida d’un llibre", remata Broggi.