Santacreu: "Un país digne no pot tenir milers de persones als llimbs"

"Un país digne no pot tenir milers de persones als llimbs quan fa anys que treballen i que estan arrelades aquí. Humanament és una barbaritat. I econòmicament tampoc té cap sentit". Amb aquesta claredat, i amb la vocació conciliadora que el caracteritza, es va pronunciar el 14 d’abril el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, sobre la regularització de més de 500.000 immigrants que acaba d’aprovar el Govern espanyol.

L’habitatge, la competitivitat empresarial i el lideratge del Mediterrani i de Barcelona, entre altres temes, van completar una conversa tan directa com inusual facilitada per les Trobades Editorials d’Actualitat. Aquest fòrum de debat, organitzat pel Comitè Editorial d’EL PERIÓDICO amb la col·laboració de BSM, se celebra una vegada al mes als restaurants del Port Olímpic de Barcelona. L’objectiu és, en paraules del director d’aquest diari, Albert Sáez, "crear diàleg i comunitat, en un espai tan agradable com aquest port, on es demostra que tot és possible".

Santacreu, veí del Poblenou i que va admetre visitar la renovada zona de Barcelona cada dia, va anunciar que la Cambra ha creat un Observatori d’Immigració i Empresa com un dels vuit observatoris permanents que reforçaran el gabinet d’estudis de la institució, juntament amb un altre específic d’habitatge "L’economia no podria funcionar sense l’aportació que han fet els immigrants en les últimes dècades. És un tema molt important per al país i hem de donar la perspectiva empresarial amb propostes que puguin acabar en accions de govern", va argumentar. "Arribarà un moment –va continuar– que competirem per captar la millor immigració, per això les polítiques intel·ligents en aquest àmbit seran un avantatge respecte a d’altres".

Sobre la crisi de l’habitatge, el president de la Cambra va assegurar que és "un problema de dimensió tan important que requereix repensar-ho tot": densificar, simplificar la burocràcia, revisar l’ús dels baixos comercials per convertir-los en habitatges, rehabilitar, construir... "Si no, no en sortirem", va concloure. Santacreu considera que el "pecat original" té l’origen després de l’esclat de la bombolla immobiliària, quan es va trencar el model de construcció d‘habitatge protegit: "Fa anys que no construïm pràcticament res, mentre la població ha passat de 6,2 a gairebé 8 milions d’habitants". S’hi suma, al seu entendre, una inseguretat jurídica que desincentiva la inversió privada, i en va posar un exemple: "La limitació dels preus del lloguer i els problemes entorn dels desnonaments fan que el capital privat fugi d’aquest mercat, i la solució és impossible exclusivament amb inversió pública".

A més, va assenyalar la mobilitat com un element inseparable del problema habitacional: "Si la gent pot viure bé a 30 minuts amb tren, el llindar del que considerem àrea metropolitana s’amplia enormement. La mobilitat i l’habitatge són un binomi".

El futur de les cambres

A la taula del restaurant Casa Carmen, Santacreu va parlar del futur institucional i financer de les cambres de comerç catalanes. Joan Tapia, president del Comitè Editorial d’EL PERIÓDICO i que va obrir el debat, va situar el context: la supressió de la quota obligatòria en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero va desposseir les cambres dels seus ingressos garantits, abocant-les a una situació de dificultats econòmiques i d’identitat.

Santacreu va oferir xifres concretes. Les 13 cambres catalanes, presents en 550 organismes diferents, van arribar a rebre gairebé 60 milions d’euros abans del canvi legislatiu; en els últims anys del govern de la Generalitat, la xifra es va reduir a tot just un milió i mig d’euros en total. La futura llei de cambres –que el president de la Cambra confia que s’aprovi al Parlament abans de l’estiu després de rebre el suport del PSC, ERC, Junts i el PP– preveu un increment progressiu en tres anys fins a arribar als set milions d’euros, "que és el 12% del pressupost destinat a la funció consultiva i institucional".

"La nova llei consolida el paper de les cambres, les torna a la legalitat bàsica espanyola del 2014 i les dota econòmicament", va explicar Santacreu. I, malgrat algunes friccions amb actors patronals, el president es va mostrar confiat en un desenllaç favorable: "El que importa és com acaba, i creiem que acabarà bé".

En aquest context, va defensar el paper de l’entitat que presideix com a "eix vertebrador de l’ecosistema empresarial català". La Cambra "existeix per llei, representa el 100% de les empreses del país, no pot tenir un color polític marcat i ha de donar servei fins i tot a qui li caigui malament", va remarcar.

Santacreu va ser elegit recentment president de l’Ascame (Associació de Cambres de Comerç del Mediterrani), que agrupa 300 cambres de 23 països. En el seu diàleg va traçar un quadro d’oportunitats en aquest marc que, segons el seu parer, Catalunya i Espanya no aprofiten del tot. "Històricament, hem tingut un paper al Mediterrani; en les últimes dècades, aquest paper de capitalitat s’ha perdut però continuem tenint una finestra d’oportunitat", va dir. El Marroc va servir d’exemple. El port de Tànger Med, que el 2004 era tot just una idea, mou avui 11,5 milions de contenidors a l’any, davant els prop de tres milions del port de Barcelona. Al seu voltant s’han instal·lat 1.500 empreses. "Hi ha una gran oportunitat i no són només inversions; Espanya i Catalunya haurien de ser més presents".

Santacreu va recordar que la Cambra va presentar un decàleg de 10 eixos estratègics que condicionen la competitivitat del teixit empresarial català. El diagnòstic parteix d’una paradoxa: les dades macroeconòmiques (PIB, ocupació, exportacions) van bé, però la percepció de molts empresaris és que "aquesta macro no arriba a totes les empreses i tampoc a tota la societat".

El primer bloc, dedicat a les persones, agrupa tres preocupacions. La principal queixa dels empresaris és la captació i retenció de talent, "la gran dificultat per trobar treballadors adequats". La segona és l’absentisme i la productivitat. "En 10 anys gairebé hem doblat l’absentisme, i això no té cap lògica i no ho podem donar per bo", va afirmar. I el tercer és el mercat laboral i la immigració.

Notícies relacionades

El dret a la "jornada adaptada": un permís de teletreball per tenir cura de fills de fins a 12 anys i familiars dependents

Més infraestructures, menys emissions i resiliència davant la inestabilitat global: aquests són els plans del Port de Barcelona fins al 2030

Quant a recursos, en matèria d’infraestructures i mobilitat, la Cambra calcula un dèficit d’inversió de 52.000 milions d’euros perquè Catalunya arribi al nivell que li correspondria pel PIB i per càpita de cara al 2040. El decàleg esmenta l’aeroport i Rodalies com infraestructures crítiques que s’han de revisar. També aborda l’eix de la sostenibilitat, l’habitatge i la insuficiència de finançament autonòmic. I, finalment, la reforma i la simplificació administrativa, l’educació i la sanitat.

La trobada es va tancar amb una reflexió sobre el model de ciutat, i aquí Santacreu es va mostrar categòric: "Barcelona és un cas d’èxit. Si analitzes altres ciutats del món, que no siguin capitals d’Estat, cap té l’èxit de Barcelona en termes d’economia diversificada, turisme, esdeveniments, congressos, biomedicina i tecnologia". Però aquest èxit, va advertir, no pot donar-se per garantit: "Fa 30 anys, es van prendre decisions molt valentes –amb l’excusa dels Jocs Olímpics, es va obrir el front marítim, es va ampliar l’aeroport, es van construir les rondes– i per això som on som. Si ara ens quedem quiets, d’aquí 20 anys no diran que va ser tot un èxit".