El TSJC defensa el dret a l’enterrament pel ritu islàmic d’un veí de Mollet

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment el recurs d’un veí de Mollet del Vallès, de confessió musulmana i nacionalitat espanyola, que reclamava poder ser enterrat segons el ritu islàmic al cementiri municipal. La resolució, datada del mes de febrer passat, conclou que una negativa prèvia de l’Ajuntament de Mollet "no s’ajusta a dret" i no va estar "prou motivada", per la qual cosa l’anul·la i ordena al consistori revisar el cas, incorporant tots els informes tècnics i valorant el dret fonamental a la llibertat religiosa.

El conflicte es va iniciar el 2021, quan el demandant va sol·licitar informació sobre l’existència d’una parcel·la per a sepultures musulmanes –que requereixen enterrament a terra i sense fèretre– i, en cas de no existir, habilitar-la. Després del silenci administratiu i la negativa posterior apel·lant a qüestions tècniques i de salubritat, el cas va arribar als tribunals, on en primera instància es va avalar la posició municipal.

El TSJC corregeix ara aquest criteri d’instància i situa el focus en els drets fonamentals. La sala recorda que la legislació vigent reconeix "el dret a rebre sepultura digna, sense discriminació per motius religiosos" i remarca que els poders públics han de garantir-ne l’efectivitat.

Notícies relacionades

La fiscalia denuncia un grup per llogar pisos turístics sense permís dels propietaris

BCN gastarà 1,2 milions a reparar les esquerdes de la rambla de Guipúscoa

En aquest sentit, invoca l’article 16 de la Constitució, que consagra la llibertat ideològica, religiosa i de culte, així com el deure dels poders públics de tenir en compte les creences religioses de la societat, al costat de l’article 14, que prohibeix qualsevol discriminació per raó de religió.

L’Ajuntament havia rebutjat la petició al·legant impossibilitat tècnica i raons de salubritat, assenyalant que el cementiri està configurat amb nínxols i que una ampliació prevista s’ubica sobre un antic abocador. No obstant, el TSJC qüestiona aquests arguments i va acordar estimar parcialment el recurs, revocar la sentència anterior i anul·lar la resolució de l’Ajuntament. La sala va ordenar la retroacció de les actuacions, cosa que obliga el consistori a reiniciar el procediment amb més garanties.