Espanya encara la recta final dels fons de la UE amb 27.000 milions per adjudicar

El document remarca que l’avenç és "substancial", però avisa que concedir no equival a executar pressupostàriament. És a dir, tot i que una ajuda o una licitació ja s’hagin resolt, això no implica que els diners s’hagin desemborsat ni que el projecte estigui plenament executat. Per això, els autors Manuel Hidalgo, professor de la Universitat Pablo de Olavide (UPO) i senior fellow d’EsadeEcPol, Jorge Galindo i Javier Martínez assenyalen que la pressió operativa sobre l’Administració serà màxima en els pròxims mesos.

L’anàlisi arriba, a més, després que el Govern hagués decidit el desembre passat renunciar a uns 60.300 milions d’euros en préstecs europeus, el 73% del tram creditici inicialment assignat a Espanya. Amb aquest moviment, el volum total del programa es redueix dels 163.000 milions d’euros previstos a uns 103.000 milions d’euros, concentrant l’esforç en les transferències a fons perdut.

Repartiment per autonomies

En el repartiment territorial, Catalunya encapçala la classificació en termes absoluts, amb 3.722 milions d’euros, seguida d’Andalusia, amb 3.090 milions, i de la Comunitat de Madrid, amb 2.475 milions. No obstant, la foto canvia a l’ajustar per població: el País Basc i Aragó lideren el rànquing per càpita, amb 732 i 729 euros per habitant, respectivament, per davant de les Balears i Castella i Lleó. L’informe interpreta aquest contrast com un senyal que l’efecte escala de les grans autonomies oculta una distribució més complexa dels fons.

L’estudi també detecta una especialització sectorial molt marcada. La construcció concentra més de 13.000 milions d’euros, molt per sobre del comerç, amb 3.897 milions, i de la informació i les comunicacions, amb 3.532 milions. A més distància apareixen recollida i tractament d’aigües, activitats professionals, transport i manufactura. En canvi, educació i salut sumen conjuntament menys de 1.300 milions, un repartiment que, segons EsadeEcPol, obre dubtes sobre si el programa està prioritzant més el capital físic que l’humà.

A escala autonòmica, Catalunya sobresurt pel seu lideratge en comerç, manufactura i, especialment, en infraestructures d’aigües i residus, amb 626 milions, gairebé quatre vegades més que la comunitat següent. Andalusia, per la seva banda, agafa avantatge en construcció, amb 970 milions enfront dels 961 de Catalunya, i també en informació i comunicacions, en què arriba als 311 milions. Galícia emergeix com un dels casos més sorprenents al superar Madrid en activitats professionals i científiques i situar-se entre les comunitats amb millor comportament en transport i inversió digital.

Un altre dels avisos afecta la concentració dels recursos. L’1% dels beneficiaris que més fons reben acaparen el 71,4% del valor total adjudicat, mentre que l’empresa mitjana amb prou feines representa una fracció mínima dels diners repartits. Els autors descriuen una execució "a dues velocitats": d’una banda, grans projectes estratègics i d’infraestructures capaços d’absorbir enormes volums d’inversió; de l’altra, una capil·laritat de microajudes que arriba a molts receptors, però mou una part reduïda del total.

Recomanacions

Notícies relacionades

Avenç del tercer sector per reconèixer els proveïdors d’habitatge social

Els oficinistes catalans que s’oblidin de fitxar podran ser sancionats

Davant aquest escenari, EsadeEcPol planteja diverses recomanacions per evitar que part dels fons europeus quedin sense executar o perdin capacitat transformadora. Entre aquestes figuren la simplificació urgent de procediments, el desplegament d’unitats de suport tècnic per a municipis i entitats amb menys capacitat de gestió, més activació de la via autonòmica i una auditoria centrada no només en quants diners s’han mobilitzat, sinó en quins canvis reals estan provocant sobre l’economia.

El diagnòstic final és clar: Espanya ha mobilitzat un volum inèdit de recursos, però afronta ara la part més complexa del procés. Amb el calendari europeu a punt d’esgotar-se, l’èxit del pla dependrà menys de l’anunci de noves convocatòries i més de la capacitat administrativa per tancar expedients, desemborsar fons i convertir aquesta inversió en transformació productiva real.