Avenç del tercer sector per reconèixer els proveïdors d’habitatge social

Fa anys que demanen a les administracions públiques de mantenir converses amb el sector privat perquè se’ls reconegui com a proveïdors d’habitatge social. És a dir, que es doni un marc jurídic clar a agents sense ànim de lucre que promouen i gestionen habitatge assequible. "Avui estem més a prop que mai d’aconseguir-ho", va afirmar Carme Trilla, presidenta de la coordinadora Cohabitac, que reuneix 18 promotores i gestores d’habitatge social sense ànim de lucre a Catalunya.Fa anys que demanen a les administracions públiques i mantenint converses amb el sector privat perquè se’ls reconegui com a proveïdors de vivenda social. És a dir, que es doni un marc jurídic clar a agents sense ànim de lucre, o, almenys, amb un de molt limitat, que promouen i gestionen vivenda assequible. "Avui estem més a prop que mai d’aconseguir-ho", ha afirmat Carme Trilla, presidenta de la coordinadora Cohabitac, que reuneix 18 promotores i gestores de vivenda social sense ànim de lucre a Catalunya.

Ho va fer ahir des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on l’Aliança per l’Habitatge Assequible i Social (Alivas) –que integra Cohabitac, Prohabitatge i la Fundació Eguzkilore– va presentar la seva proposta legislativa per regular els proveïdors socials d’habitatge. El text, remès al Ministeri d’Habitatge el febrer del 2026, està a l’espera de validació per part d’Hisenda i Economia.Ho ha fet aquest dimecres des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on l’Aliança per la Vivenda Assequible i Social (ALIVES) –que integra, a més de Cohabitac, Prohabitatge i la Fundació Eguzkilore— ha presentat la seva proposta legislativa per regular els proveïdors socials de vivenda. El text, remès al Ministeri de Vivenda el febrer del 2026, es troba ara a l’espera de validació per part d’Hisenda i Economia.

Aquest últim tràmit és essencial, ja que la proposta incorpora canvis fiscals com la reducció de l’IVA al 4%, un tipus del 0% en l’impost sobre societats i l’extensió de la reducció del 70% en l’IRPF per a propietaris que cedeixin els habitatges a aquests operadors. De tota manera, fonts coneixedores del procés assenyalen que ja fa unes quantes setmanes que els dos ministeris es dediquen a revisar el document.Aquest últim tràmit és, en realitat, essencial ja que la proposta incorpora canvis fiscals de gran calat com la reducció de l’IVA al 4%, un tipus del 0% en l’impost sobre societats o l’extensió de la reducció del 70% en l’IRPF per a propietaris que cedeixin les seves vivendes a aquests operadors. No obstant, fonts coneixedores del procés assenyalen que fa setmanes que els dos ministeris porten setmanes revisant el document.

Un dèficit estructural

El punt de partida és el conegut dèficit històric espanyol d’habitatge social. "Mentre que la mitjana europea voreja el 8%, Catalunya no arriba al 3,4%", va recordar el secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Terrades Santacreu, que va insistir en la idea que l’habitatge ha "de servir per viure i no per especular".El punt de partida és el conegut dèficit històric espanyol de vivenda social. "Mentre que la mitjana europea ronda el 8%, Catalunya no arriba al 3,4%", ha recordat el secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Terrades i Santacreu, que ha insistit que la vivenda ha "de servir per viure, no per especular".

En la mateixa línia, el secretari d’Estat d’Habitatge, David Lucas, va remarcar que el problema és "polièdric" i exigeix una coordinació estreta entre administracions, així com noves fórmules de col·laboració publicoprivada, allunyades dels esquemes tradicionals i més pròximes al no lucre.En la mateixa línia, el secretari d’Estat de Vivenda, David Lucas, ha remarcat que el problema és "polièdric" i exigeix una coordinació estreta entre administracions, així com noves fórmules de col·laboració publicoprivada, allunyades dels esquemes tradicionals i més pròximes al no lucre.

En aquest context emergeix la figura del proveïdor social d’habitatge que marca la proposta. Segons van explicar Carme Trilla, Artur Fornés, Eduardo Gutiérrez (Alivas), Manel Rodríguez (ALAS Habitatge Assequible) i Núria Lambea (URV) en una taula de debat moderada per Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, es tracta d’una categoria molt àmplia que engloba tant promotors com gestors d’habitatge.En aquest context emergeix la figura del proveïdor social de vivenda que travessa la proposta. Però, ¿qui són exactament aquests actors? Segons han explicat Carme Trilla, Artur Fornés –redactor de la proposta–, Eduardo Gutiérrez (ALIVES), Manel Rodríguez (ALAS Vivenda Assequible) i Núria Lambea (URV) en una taula de debat moderada per Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, es tracta d’una categoria àmplia que engloba tant promotors com gestors de vivenda.

"El concepte s’inspira directament en les housing associations de països com Àustria, els Països Baixos i el Regne Unit, on aquestes entitats gestionen fins a un 30% del parc residencial", va dir Lambea. La clau no està tant en la forma jurídica com en les regles amb les quals operen."El concepte s’inspira directament en les ‘Housing Associations’ de països com Àustria, els Països Baixos o el Regne Unit, on aquestes entitats gestionen fins a un 30% del parc residencial", ha dit Lambea. La clau, no obstant, no està tant en la forma jurídica com en les regles sota les quals operen.

Es preveu la integració de fundacions, "l’actor més obvi per la seva naturalesa", va indicar Fornés, però també de cooperatives, d’associacions (com Cohabitac i Eguzkilore), d’empreses públiques com Casa 47, de societats de benefici i interès comú (SBIC) i de societats anònimes de lucre limitat. "Aquesta última categoria és essencial si volem atraure inversió privada i escalar el model", va apuntar Rodríguez.En concret, es preveu la integració de fundacions, "l’actor més obvi per la seva naturalesa" ha traslladat Fornés, però no només. També de cooperatives, associacions (com Cohabitac o Eguzkilore), empreses públiques –com Casa 47–, societats de benefici i interès comú (SBIC) i societats anònimes de lucre limitat. "Aquesta última categoria és essencial si volem atraure inversió privada i escalar el model", ha apuntat Rodríguez.

Lucre limitat i reinversió

L’altre punt clau d’aquest model és la definició de lucre limitat, que estableix que almenys el 80% de la facturació de l’entitat ha de provenir de programes d’habitatge social i que almenys el 70% dels beneficis es reinverteixin a crear o rehabilitar més habitatge social. "Hem d’assegurar-nos que part d’aquestes plusvàlues que es generen amb aquest model, que rebrà molta ajuda pública, es reinverteixin permanentment", va defensar Rodríguez.L’altre punt clau d’aquest model és, precisament, la definició de lucre limitat, que estableix que almenys el 80% de la facturació de l’entitat ha de provenir de programes de vivenda social i que almenys el 70% dels seus beneficis es reinverteixen, obligatòriament, a crear o rehabilitar més vivenda social. "Hem d’assegurar-nos que part d’aquestes plusvàlues que es generen amb aquest model, que rebrà molta ajuda pública, es reinverteixin permanentment" ha defensat Rodríguez.

Notícies relacionades

Els oficinistes catalans que s’oblidin de fitxar podran ser sancionats

Els funcionaris locals queden fora de la reducció general de jornada

En el cas de societats mercantils, el repartiment de dividends quedaria limitat a un màxim del 30%. Si una entitat decideix deixar de ser proveïdor social, el seu patrimoni s’haurà de transferir a un altre proveïdor homologat o bé a l’AdministracióEn el cas de societats mercantils, el repartiment de dividends quedaria limitat a un màxim del 30%. ¿I què passa si una entitat decideix deixar de ser proveïdor social? El seu patrimoni s’haurà de transferir a un altre proveïdor homologat o a l’Administració..

Perquè el model "sigui viable" i aconsegueixi atraure el denominat capital pacient, la proposta inclou un paquet d’incentius econòmics. Fornés destaca com a mesura "hiperurgent" l’aplicació de l’IVA superreduït del 4% perquè el model de lloguer deixi de ser penalitzat en relació amb l’habitatge.També es preveu que aquests proveïdors tributin al 0% l’impost sobre societats, "per assimilar el seu règim al de les SOCIMI" i la reducció del 70% en l’IRPF per a aquells propietaris privats que cedeixin o arrenden les seves vivendes a proveïdors socials. Al seu torn, es proposa l’exempció de l’impost sobre béns immobles (IBI) i dels recàrrecs per vivenda desocupada.