La indústria catalana de la defensa aspira al 25% de les grans adjudicacions
El nou clúster AeroS fomenta els consorcis entre empreses i elabora un mapa de projectes per aconseguir emportar-se 7.000 dels 35.000 milions que el Govern preveu mobilitzar cada any
"És molt dur", afirma Joan Martorell, president de Gutmar, que, generant Catalunya gairebé el 20% del producte interior brut (PIB) d’Espanya, la seva aportació a la indústria de la defensa sigui zero. No és un zero literal, perquè precisament la gran reivindicació d’aquest directiu és que s’ha de visibilitzar tot el que les pimes catalanes estan aportant a escala tècnica en aquest sector, però sí que és zero el que van aconseguir aquestes companyies en les grans adjudicacions de projectes públics. "L’any passat, el 80% dels contractes es van quedar a Madrid, l’11% a Castella-la Manxa, i Catalunya en va veure el 0%", detalla Martorell.
El marc d’aquesta declaració va ser la presentació oficial d’AeroS, un clúster d’empreses i institucions públiques que es mouen en la indústria aeronàutica, espacial i de la defensa, de la qual Martorell és un dels vicepresidents. Fa un temps que l’entitat està en marxa, però va decidir fer públic formalment el seu projecte ahir. Són un total de 70 empreses sòcies, que sumen 14.000 milions d’euros de facturació i 77.000 empleats.
Posar en valor
L’ambició queda clara: "Posar en valor el sector de l’espai i la defensa a Catalunya", va resumir la seva directora i secretària tècnica, Neus Olea. I "ajudar les empreses a unir esforços i presentar projectes col·laboratius" perquè entre un 20% i un 25% dels fons estatals de defensa "tornin" a Catalunya en forma de contractes industrials i tecnològics. Això, tenint en compte que el Govern pretén mobilitzar cada any 35.000 milions d’euros en defensa, són uns 7.000 milions d’euros, segons càlculs de Martorell.
L’estratègia per aconseguir-ho té diverses potes. La primera ha sigut crear el que han anomenat Task Force, un paquet de mesures pensat específicament per a les empreses que treballin en el camp concret de la defensa. Catalunya no compta amb grans campions com Indra, però sí que té –emfatitzen– moltes empreses petites que són proveïdores de parts clau de la cadena de subministrament. Components electrònics, ciberseguretat, electrònica de potència, peces per a helicòpters, suspensions hidràuliques per a vehicles blindats…
"Catalunya no està tan buida com sembla", va reivindicar Olea. "Tenim pocs proveïdors de primer nivell –va reconèixer a continuació–, però estem molt presents en el segon i tercer nivell".
Plans d’actuació
D’altra banda, han elaborat un mapa de projectes estratègics a què poden optar aquestes empreses catalanes. Són iniciatives que tenen a veure amb el manteniment i la reparació d’infraestructura, la conversió d’aeronaus per a ús militar, la seguretat i el ciberespai, els vehicles Lanza-Puentes o la cobertura i connectivitat en moments de crisi. "A Catalunya som molt potents en espai i ciberseguretat, i el recorregut en la indústria de l’automoció i el metall ens fa idonis per liderar aquests projectes", va afirmar Olea.
Al mateix temps, estan desenvolupant fórmules per fomentar la col·laboració entre organitzacions i que es presentin en consorci a aquests projectes, així com preparant línies d’actuació orientades a exercir pressió al Ministeri de Defensa per assegurar que el finançament acabi arribant a aquestes proveïdores (que no tot acabi a les grans), o que les pimes s’inscriguin en un registre del ministeri perquè les tingui localitzades.
De fet, si grans companyies com Airbus, Indra o Vueling formen part d’aquest clúster és perquè també elles estan interessades en aquesta col·laboració. "Costa trobar proveïdors i que aquests proveïdors donin l’estàndard de qualitat que es demana, amb la qual cosa [aquestes companyies] necessiten unes cadenes de subministrament molt sòlides", van remarcar. "És un tema fonamental", van concloure.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
