Les petrolieres adverteixen que un nou impost posaria en risc el subministrament

La iniciativa, impulsada pel vicepresident primer i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, i els seus homòlegs d’Alemanya, Itàlia, Àustria i Portugal a través d’una carta, planteja recuperar un "instrument similar" a l’introduït el 2022 per l’Executiu comunitari que gravava els beneficis caiguts del cel de les empreses energètiques. I, tot i que és ambigua sobre qui haurien de ser els subjectes afectats, cita especialment les empreses petrolieres al demanar a la Comissió explorar incloure en el gravamen els beneficis obtinguts a l’estranger per aquestes companyies.

Fonts de la patronal de Repsol, Cepsa, Galp, BP i Saras, i l’Associació de la Indústria del Combustible d’Espanya (AICE) alerten que plantejar un impost extraordinari a Europa "posaria en risc la seguretat de subministrament del continent, en un moment en què aquesta és la principal preocupació", i afegeixen que "en el cas d’Espanya, que té el sistema de refinament més flexible i competitiu de la UE", cosa que la fa menys dependent de les importacions de productes refinats, com el dièsel o la gasolina, "suposaria renunciar a un avantatge competitiu clau en aquests moments per assegurar el proveïment en aquest país".

A més, les principals empreses petrolieres espanyoles adverteixen, com ja van fer fa quatre anys, que un impost sobre el sector podria posar en perill inversions per valor de 16.000 milions d’euros previstes fins al 2030 per abordar la descarbonització d’aquesta indústria en el seu objectiu d’arribar a la neutralitat d’emissions el 2050.

D’altra banda, Aelec, patronal de les dues empreses elèctriques més grans d’Espanya, Iberdrola i Endesa, afirma que "la millor resposta a la crisi energètica passa per accelerar decididament l’electrificació basada en el desplegament d’energies renovables" i advoca per "alinear la fiscalitat energètica amb aquests objectius". "Actualment, l’electricitat suporta en molts casos una càrrega impositiva més elevada que altres combustibles fòssils, fet que desincentiva el seu ús [...]. Corregir aquests senyals és fonamental per fomentar l’electrificació i maximitzar l’aprofitament de les energies netes", defensen fonts d’aquesta associació.

Mentrestant, des de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE) destaquen que els preus de l’electricitat a Espanya s’han desacoblat dels de la resta del continent durant tot el conflicte de la guerra a l’Iran gràcies a les renovables i alerten que sol·licitar possibles impostos que impacten en el sector elèctric "crea inseguretat jurídica i foragita els inversors, just en el moment en què més necessari és apostar per tecnologies com l’eòlica, com a substitutiva de l’energia fòssil importada".

El precedent del 2022

Durant la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna, la Comissió Europea va impulsar el que va denominar com una "contribució solidària" que gravés els beneficis extraordinaris de les empreses del sector del petroli, gas, carbó i refinament, tot i que deixava la porta que cada país decidís la figura legal que utilitzaria per assolir aquest objectiu.

Notícies relacionades

Catalunya aporta el 15% de 211.510 nous empleats

Catalunya es reafirma com a capital alimentària internacional

Llavors Espanya va dissenyar una "prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària" que gravava amb un 1,2% els ingressos de totes les energètiques que tinguessin una facturació superior als 1.000 milions d’euros, cosa que incloïa totes les empreses del sector, també les companyies elèctriques.

En aquest sentit, Aelec defensa que "qualsevol mesura fiscal addicional s’hauria d’abordar, en la mesura possible, de manera coordinada a escala europea". "La falta d’harmonització pot generar distorsions i acabar afectant la competitivitat dels països que adoptin més càrregues impositives sobre el seu sector energètic, penalitzant així la seva capacitat d’inversió i el seu avenç en la transició energètica", afegeixen.