Catalunya es reafirma com a capital alimentària internacional
Produir més amb menys recursos no és només una consigna, és una obligació. La societat reclama un model alimentari segur, saludable, suficient, sostenible, de qualitat i innovador.
La Fira Alimentaria va complir en l’edició del mes passat cinquanta anys amb unes dades que la consoliden com una de les referents en l’àmbit global. Les xifres ho expressen clarament: 3.300 empreses de 70 països i més de 110.000 visitants. En aquest escenari s’ha de destacar la presència catalana amb més de 220 empreses, 94 d’elles sota el paraigua de Prodeca –empresa pública adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació–, que reflecteixen un teixit empresarial que ha entès que competir avui no és produir més, sinó produir millor amb menys. Mig segle gràcies a la professionalitat, el rigor i la resiliència del teixit empresarial de Catalunya, com també fruit de la col·laboració publicoprivada. Després de la darrera edició, la voluntat és situar la fira com la primera del món.
Alimentaria ha deixat de ser una mostra sectorial per convertir-se en un instrument estratègic. En un context global marcat per la inestabilitat, guerres, tensions geopolítiques i canvi climàtic, la prioritat de la societat i dels governs és aconseguir la sobirania alimentària en l’àmbit de Catalunya, d’Espanya i també d’Europa. El món ha canviat i no tornarà a ser el d’abans. El sector agroalimentari ha de transformar-se i això implica prendre decisions. Implica apostar pel valor afegit, per la innovació real i per una internacionalització amb criteri, no només en volum. L’excel·lència, la qualitat i la tecnologia són en aquests moments factors obligats per existir als mercats globals i donar resposta a un món amb recursos limitats i una demanda creixent de producció d’una població que augmenta.
La cimera agroalimentària ha posat damunt la taula un consens que ja no admet dilacions: cal cooperació real entre sector i administració, i fa falta una visió a llarg termini. Produir més amb menys recursos no és només una consigna; és una obligació. La societat reclama un model alimentari segur, saludable, suficient, sostenible, de qualitat i innovador. Un sistema que sigui a més un motor econòmic i que faciliti el desenvolupament rural.
La reivindicació de la dieta mediterrània, impulsada per la Fundació Dieta Mediterrània, va més enllà de la salut. És també una aposta per un model que connecta territori, cultura i economia. Defensar-la és afavorir tota una manera de produir i de viure que, si no es protegeix, pot quedar diluïda en la globalització malgrat ser reconeguda com una de les més saludables i sostenibles del planeta.
Una mirada a les xifres de l’any passat permet fer una lectura positiva malgrat el context difícil. El sector va assolir un nou màxim històric amb 16.903 milions d’euros exportats, un increment del 7,48% en valor i del 7,95% en volum respecte al 2024. Unes dades que fan que Catalunya hagi recuperat la primera posició com a comunitat autònoma exportadora agroalimentària. Les exportacions catalanes representen el 21,88% del total estatal i creixen per sobre del conjunt d’Espanya (4%) i de la Unió Europea (1%). I en la darrera dècada acumulen un creixement per sobre del 85% en valor i del 17% en volum. Tot gràcies a la bona feina de les més de 3.200 empreses exportadores catalanes. Des del 2017, les exportacions agroalimentàries catalanes han crescut per sobre la mitjana espanyola i europea.
En el fons, parlar d’alimentació és parlar de país. El món ha canviat i no tornarà a ser el mateix. De sobte hem hagut de fer front a múltiples crisis i un escenari bèl·lic que ens afecta directament. No és un moment fàcil. Cal projecte, actitud i ambició de futur per continuar creixent.
