Mesures per la guerra de l'Iran

El Govern aprofita el decret anticrisi per llançar un altre salvavides a centenars de plantes renovables

Concedeix una pròrroga de dos anys més perquè projectes verds compleixin l'obligació d'estar en marxa i allarga el procés ja fins a finals de 2030

L'Executiu tracta de frenar el rebuig social contra alguns projectes fixant l'obligació legal de traslladar part dels seus beneficis a les comunitats locals

El Govern aprofita el decret anticrisi per llançar un altre salvavides a centenars de plantes renovables

EFE

3
Es llegeix en minuts
David Page
David Page

Periodista

ver +

El Govern ha inclòs en el ‘macrodecret’ de mesures contra la crisi provocada per la guerra a l'Orient Mitjà una bateria d'actuacions per impulsar la sobirania energètica i reduir la dependència dels combustibles fòssils. L'objectiu és estar encara més preparats per a les pròximes crisis energètiques i per això, entre altres matèries, s'habiliten multitud de reformes per aplanar el desplegament de noves renovables.

Com a part d'aquest impuls a les energies verdes, l'Executiu torna a llançar un ‘salvavides’ a centenars de plantes renovables en construcció o en projecte i els dona més temps per complir l'obligació de començar a funcionar i no perdre el cobejat dret de connexió a la xarxa després d'anys de tramitacions. En els últims anys el Govern ja ha anat donant diverses pròrrogues i ha anat suavitzant exigències per evitar la caiguda de centenars de projectes fotovoltaics i eòlics i salvar inversions milionàries ja realitzades. Ara surt de nou al rescat.

El Ministeri per a la Transició Ecològica, comandat per la vicepresidenta Sara Aagesen, aprofita el decret ‘anticrisi’ aprovat divendres passat per tornar a ampliar el termini en què aquests projectes han de disposar de l'autorització definitiva d'explotació i l'allarga dos anys més, fins a finals de 2030. Després de les múltiples pròrrogues dels últims anys, els promotors d'aquestes plantes disposaran de fins a 10 anys per completar tota la tramitació dels projectes des que van iniciar el tràmit burocràtic.

Triar de nou quan funcionar

Les companyies impulsores d'aquests projectes verds han d'escollir prèviament el semestre en què es comprometen a completar la tramitació i tenir en marxa les instal·lacions. I amb el nou retoc normatiu, disposaran d'una altra oportunitat per canviar el semestre de posada en funcionament de la planta, des d'ara fins a la segona meitat de 2030. Es dona de nou l'oportunitat de retardar el semestre en què el parc eòlic o solar estarà funcionant. Però davant la temptació que puguin tenir els promotors d'acumular tots els projectes el 2030 per garantir-se el compliment, el Govern no permetrà que les plantes puguin funcionar amb anterioritat al semestre seleccionat.

“Una vegada atorgada l'extensió de termini, no serà possible l'atorgament de l'autorització administrativa d'explotació provisional o definitiva, ni la inscripció prèvia o definitiva en el registre administratiu d'instal·lacions de producció d'energia elèctrica per part de l'òrgan competent amb anterioritat a l'inici del semestre compromès en la sol·licitud i que serà indicat en la mateixa resolució d'extensió de termini”, s'estableix en el reial decret llei.

El Govern ja va intentar aprofitar l'any passat el ‘macrodecret’ amb mesures després del gran apagada per llançar una pilota d'oxigen al sector de les renovables. L'Executiu va incloure aleshores en la norma una reforma legal per salvar ‘in extremis’ desenes de plantes solars i eòliques que estaven en risc imminent de decaure per no arribar a temps per complir els terminis obligatoris per estar funcionant. El Congrés va acabar tombant aquest reial decret, però moltes plantes renovables van aconseguir beneficiar-se de la pròrroga de fins a tres anys i de la flexibilitat dels terminis amb una maniobra exprés, sol·licitant acollir-se als canvis durant el mes en què la normativa va estar vigent abans de decaure.

Obligació de ‘compartir’ part dels beneficis

Notícies relacionades

El Govern busca combatre el rebuig social que està generant el desplegament de noves renovables en algunes zones d'Espanya. El reial decret llei ‘anticrisi’ inclou una reforma legal que estableix l'“obligació” de les instal·lacions renovables de gran mida (amb una connexió a la xarxa amb una tensió de més de 132 quilovolts) de compartir part dels seus beneficis amb el territori en què estan assentades.

Transició Ecològica estableix que aquestes plantes renovables “hauran de traslladar, directament o indirectament, una part dels beneficis dels projectes als ciutadans i comunitats locals a les proximitats d'aquest projecte”. A l'espera d'una ordre ministerial en què es desenvoluparan les condicions i criteris per valorar que s'està complint aquesta obligació, sí que se sentencia que compartir beneficis no pot ser només pagar els impostos. “En cap cas es podrà entendre com a benefici el mer compliment de les obligacions fiscals o de cotització”. A més, la norma marca que els mecanismes i projectes per traslladar aquests beneficis hauran de comptar amb processos de participació ciutadana i estar oberts a la participació dels ajuntaments dels municipis afectats.