Un pacte històric
Patronals i sindicats catalans veuen una oportunitat en el Mercosur
Els agents socials reclamen «que es respecti la lletra petita»
Les indústries que es veuran més beneficiades són les del motor, la química i la farmacèutica
L’acord obre «un accés privilegiat al Brasil, l’Argentina, el Paraguai i l’Uruguai», destaca Foment
A la llista d’avantatges per a les empreses s’afegeix una major seguretat a l’hora d’invertir
Rara és la unanimitat en assumptes tan complexos com l’acord comercial entre la Unió Europea (UE) i el Mercat Comú del Sud (Mercosur), però, a Catalunya, el sentir és generalitzat. A jutjar per l’opinió de patronals i sindicats consultats per EL PERIÓDICO, aquest nou escenari pot ser una gran oportunitat per a les empreses catalanes (grans i petites), sempre que de veritat funcioni el flotador dissenyat perquè no perillin certs sectors sensibles a l’entrada massiva de producte estranger.
"Vist des de l’òptica macroeconòmica, és l’acord comercial més ambiciós que s’ha firmat fins al moment, perquè uneix els dos blocs comercials més importants del món", introdueix Kilian García, director del departament internacional de Foment del Treball. A la cara A de la cinta identifica "un accés privilegiat al Brasil, l’Argentina, el Paraguai o l’Uruguai, que són mercats en expansió", també una obertura de portes alternatives davant els aranzels que han sigut imposats pels Estats Units, i més facilitats perquè les petites i mitjanes empreses participin de tot això. "Com més facilitats per accedir a un mercat i menys aranzels, més fàcil serà", s’explica.
Per a Catalunya en particular –prossegueix– els beneficis es faran previsiblement visibles en l’exportació, amb l’objecte de l’expansió internacional de la innovació autòctona i en sectors com la indústria (especialment la del motor), la química, farmacèutica, productes d’alt valor afegit, el tèxtil... "Fins i tot alguns productes agroalimentaris", suma Carles Mas, director d’Economia i empresa dins de Pimec i líder de la seva sectorial agroalimentària.
Hi ha 1.500 empreses catalanes que actualment ja exporten regularment a Mercosur, precisa aquest portaveu, i 750 que tenen filials allà. "Els aranzels impedien que s’expandís tot el que volien", exemplifica, afegint a la llista d’avantatges, la seguretat més important a l’hora d’invertir.
A la cara B hi ha l’agricultura, que és el sector que més ha alçat la veu contra aquest acord. "No és un problema econòmic que no pugui suportar la macroeconomia catalana, és un problema de possible desequilibri territorial", aprofundeix Mas. Es refereix al fet que aquest sector "no és eteri", està arrelat a províncies molt concretes, que es poden quedar sense alternativa si una de les seves explotacions de referència no sobreviu a aquest auge de la competència. Aquest responsable de Pimec també posa el focus sobre el sector de l’automoció. "A curt termini no hi ha [a Mercosur] productes que elaborin que siguin competitius i puguin portar aquí, però, a mitjà termini, pot passar que s’activi la producció i acabin fent competència amb productes que abans veníem nosaltres", assenyala
En aquest sentit, la seva reclamació és pressionar perquè les salvaguardes previstes es compleixin, que siguin d’aplicació àgil i que tinguem uns mecanismes preparats, a Catalunya, per si tot l’anterior finalment no passa.
Els temors del camp
Una cosa semblant sosté Alícia Bull, secretària del sector agro d’UGT-Fica Catalunya. Malgrat reconèixer que és aviat per fer judicis i valoracions, la posició és més aviat contrària a l’acord, tot i que "amb matisos". "Hi estem d’acord sempre que es respecti la lletra petita", explica. "S’han posat condicions de volum, de matèries primeres que venen cap aquí i d’ajudes a sectors afectats, però si això es va perdent i cada vegada es fa més laxa la normativa, l’acord ja està firmat; per això estem preocupats", exposa.
Una mica més enllà va Carles Vicente, responsable de la cadena alimentària d’Unió de Pagesos, que critica que l’acord que es firmarà no arriba amb les salvaguardes plasmades tal com es promet en públic. A més, que les mesures econòmiques previstes, diu, "són irrisòries" en alguns casos, i no seran suficients. "No poso en dubte que sigui un acord beneficiós per a la tecnologia o el comerç, però que no ens facin creure que hi ha unes salvaguardes que ens salvaran, o que l’oli i el vi se’n beneficiaran: això serà potser d’aquí a 5 anys o més".
Bull nega, en aquest sentit, que es prevegi alguna afectació en el mercat laboral català. El seu temor són les garanties ("¿Què passa amb la protecció del nostre sistema alimentari? ¿On és la sobirania d’Europa?") i que s’estigui posant atenció a unes coses i deixant-ne d’altres de banda, com les males condicions de molts treballadors del camp aquí mateix, a Catalunya: "Mercosur és una oportunitat de negoci per a totes les indústries o grans explotacions de fruita de pinyol, d’acord, però ¿algú es para a pensar potser en els treballadors que recullen fruita a Lleida?".
