Les joies salven la indústria del luxe

Si tot ha passat segons es temia, el mercat global del luxe deu haver perdut 6.000 milions d’euros de valor el 2025. Així ho indicava aquesta tardor un informe elaborat per Bain & Company per a Altagamma, publicat per Círculo Fortuny a Espanya. L’estudi anticipava una caiguda pròxima al 2% entre un any i l’altre, retrocés que es palpa en gairebé tots els sectors. La despesa mitjana en productes de cuir i bosses de luxe va disminuir un 6% fins al setembre, el que s’ha invertit en moda d’alta gamma, un 1%, i la categoria que combina altres sectors més petits, un 11%. Hi ha, però, una excepció, la dels rellotges i les joies, un segment de producte en què el consumidor de luxe ha gastat un 6% més el 2025.

Dins del que la majoria de gent entén per luxe, hi ha, de fet, diverses categories i nivells diferents. Per exemple, marques que juguen a buscar un client amb poder adquisitiu, però no exclusivitat pura, i marques que fan negoci venent extraordinàriament cars els seus productes perquè siguin només accessibles per a uns quants.

Fa temps, però, que noms que antigament formaven part del club selecte han decidit posar a circular alguns dels seus productes en un mercat lleugerament més generalista per captar més públic. L’exemple més paradigmàtic és Louis Vuitton, que s’embutxaca enormes quantitats de diners venent la Neverfull, la bossa icònica de LV.

"Ara es veu que aquesta estratègia de centrar-se més en aquests mercats i fer el producte més comercial no té cap sentit, perquè desprestigia la marca", afirma el directiu tèxtil i consultor estratègic de moda Pau Almar. "El que han fet és passar de luxe, a luxe de masses, i això és un disbarat", afegeix. Especialment perquè, a aquesta fuga de públic d’alt poder adquisitiu s’hi ha afegit el canvi de conjuntura econòmica, que ha fet que consumidors amb menys possibilitats hagin renunciat al caprici per estalviar-se problemes econòmics.

Factor estructural

"És una combinació de factors econòmics, geopolítics i culturals", assegura la codirectora del programa Gestió de Màrqueting de Luxe d’ESADE, Egle Toia. "D’una banda, la inflació i la incertesa econòmica global han reduït la capacitat de despesa del consumidor aspiracional, que és molt rellevant en volum per a moltes marques", assenyala aquesta docent.

"De l’altra, l’alentiment de la Xina ha sigut clau. Durant anys, moltes cases de luxe van créixer recolzant-se d’una manera molt intensa en aquest mercat que avui no avança amb la mateixa força", apunta Toia.

Notícies relacionades

Madrid avança Catalunya i s’erigeix com el territori amb més ocupats a Espanya

El tortell de Reis es reinventa amb pistatxo i xocolata de Dubai

"Hi ha un factor estructural: el luxe s’enfronta a un desajust entre el que ofereix i el que el consumidor espera, que és propòsit, autenticitat i propostes més alineades amb el seu estil de vida, no solament uns símbols d’estatus", afegeix Toia. "El sector s’enfronta a un moment quo vadis: com que molts clients de luxe de masses ja no compren, el que es demana al món del luxe és: ¿cap a on vas?", assenyala Almar.

És aquest panorama el que explica, també, el cas dels rellotges i la joieria. "Una gran part de tots dos sectors han continuat atacant aquest client de més poder adquisitiu, no el de luxe de masses", aposta aquest expert en la indústria de la moda. "Han sucumbit una mica al fenomen, però no tan fort com la resta", apunta. La professora d’ESADE explica que aquests productes "ofereixen una cosa que avui el consumidor valora especialment: permanència i seguretat".