La justícia espanyola imputa Cloudflare i el seu CEO per la denúncia de LaLiga i Telefónica contra la pirateria en el futbol

El Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid ha citat el grup digital nord-americà i el seu màxim executiu a declarar el pròxim 7 d’abril com a investigats per presumptes delictes contra la propietat intel·lectual, amenaces i obstrucció a la justícia. Es tracta de la primera citació judicial a Espanya d’una companyia tecnològica dels Estats Units per presumptes delictes contra la propietat intel·lectual i arriba en un moment clau en què els clubs de LaLiga i el principal adjudicatari dels drets audiovisuals del futbol, Telefónica, han llançat una estratègia per acabar amb la pirateria i l’emissió il·legal dels partits.

Les estimacions de LaLiga i Movistar, recollides en la querella, apunten que aproximadament un 38% dels servidors, webs, reproductors i plataformes il·legals que difonen continguts de competicions de manera il·lícita a Espanya ha utilitzat serveis de Cloudflare. Els querellants afirmen que Cloudflare actua com un mitjancer tècnic amb una xarxa de distribució de continguts (CDN) i un sistema de ‘reverse proxy’ que oculten la IP real dels servidors pirates al darrere de direccions IP de Cloudflare visibles a internet. Se li atribueix la prestació d’allotjament temporal, transport i emmagatzemament en memòria cau de fluxos d’estríming amb continguts il·lícits de LaLiga, cosa que situaria la companyia com un «actor imprescindible» en tota la cadena de la pirateria audiovisual.

Més de 1.000 emissions il·legals per partit

Els danys econòmics causats per l’activitat que Cloudflare presumptament permet o facilita pujarien a 859 milions d’euros anuals. La querella afirma que la companyia obtindria beneficis milionaris derivats dels serveis prestats a plataformes de pirateria, mentre contribueix a la difusió massiva de retransmissions il·legals de partits de LaLiga.

LaLiga estima que en cada partit de la competició hi ha entre 1.000 i 1.500 emissions il·lícites camuflades sota el paraigua de Cloudflare. Davant la falta de col·laboració de l’empresa ara imputada, la patronal i els proveïdors d’accés a internet han reaccionat mitjançant bloquejos d’IP de Cloudflare, provocant com a efecte col·lateral la caiguda de webs legals d’altres àmbits que estan a la cartera de clients de l’empresa nord-americana. Cloudflare va mirar de frenar judicialment el que considera bloquejos indiscriminats, però fa uns mesos un jutjat de Barcelona va avalar les actuacions que està portant a terme LaLiga.

Fonts de l’organisme que presideix Javier Tebas es feliciten per la imputació de Cloudflare i del seu CEO i consideren que és «un pas endavant en la lluita contra la pirateria». LaLiga no només ha acusat el proveïdor de serveis de CDN de tolerar la difusió de futbol pirata, sinó que en el seu treball de detecció d’IP fraudulentes també ha detectat altres activitats il·lícites més greus, com pornografia infantil, que s’emeten sota l’escut digital de la companyia i que també ha denunciat davant la Justícia.

Pirateria, amenaces i obstrucció

La querella de LaLiga i Telefónica apunta a la presumpta comissió de tres delictes d’especial gravetat: delictes contra la propietat intel·lectual, amenaces o coaccions i obstrucció a l’administració de justícia. La imputació es fonamenta en el fet que Cloudflare Inc. i el seu president haurien desplegat diferents actuacions destinades a impedir la correcta execució d’una sentència del Jutjat Mercantil número 6 de Barcelona, dictada el 18 de desembre del 2024.

Una sentència que autoritzava LaLiga i Movistar Plus+ a notificar als proveïdors d’accés a internet a Espanya, en cada jornada de LaLiga, les adreces IP que facilitessin l’accés il·lícit a continguts audiovisuals protegits, incloses nombroses IP associades a Cloudflare. Els querellants afirmen que Cloudflare hauria rebut més de 114 requeriments formals, aproximadament cada dia amb jornada de competició, amb informació detallada sobre plataformes il·lícites la recepció de les quals consta acreditada. Malgrat això, els denunciants afirmen que l’empresa no hauria adoptat mesures eficaces per cessar l’activitat il·lícita ni per bloquejar immediatament l’accés a les plataformes pirates que protegeix en la seva xarxa, malgrat tenir capacitat tècnica per fer-ho.

Les declaracions que apunten al CEO

Com a elements agreujants, la querella incorpora manifestacions públiques del CEO de Cloudflare sobre el compliment de resolucions judicials europees. Es destaca que Prince ha afirmat que les decisions judicials d’altres països diferents als Estats Units no obliguen Cloudflare i que, en cas d’exigir-se el compliment, la companyia podria executar mesures que afectarien fins i tot serveis de seguretat i emergència a Europa.

Notícies relacionades

Nou cop a la pirateria en el futbol: LaLiga aconsegueix bloquejar dues webs amb 400.000 usuaris mensuals

L’Ibex 35 cau un 0,6% a l’obertura i perd els 17.000 punts després de les amenaces comercials de Trump

El gener del 2026, després d’una sanció d’una administració italiana per no complir ordres de bloqueig de pirateria, Prince va publicar a la xarxa social X que un «quasi-judicial body» a Itàlia havia multat Cloudflare amb 17 milions de dòlars (14,6 milions d’euros) i que l’empresa es plantejava, entre altres mesures, retirar servidors del país i discontinuar serveis de ciberseguretat, fins i tot gratuïts.

Així mateix, en una conferència el 2025 al ‘Council on Foreign Relations’, va criticar una resolució d’un tribunal francès que obligava a bloquejar continguts il·lícits de futbol i va relatar que havia proposat a altres grans tecnològiques coordinar una resposta conjunta, incloent la possibilitat de tallar serveis a França si no s’arribava a una solució. Aquestes declaracions es consideren, en la querella, indicatives d’una voluntat conscient de dificultar el compliment i l’execució de resolucions judicials en territori europeu, cosa que podria enquadrar-se en el delicte d’obstrucció a la justícia.