Una preuada carn de caça

La idea d’obrir una granja cinegètica el perseguia des de la universitat. Fill de carnissers, Juan Zandio va dedicar el seu treball final de la carrera de veterinària al projecte de muntar una d’aquestes instal·lacions que crien, reprodueixen i comercialitzen espècies d’animals silvestres permeses per a la caça com el senglar, el conill o el cérvol. La va muntar amb el seu germà, una explotació de carn de cérvol que va acabar tancant amb la crisi del 2008. Per sortir d’aquell sot, van decidir apostar per la intermediació entre caçadors i majorista, un negoci que fa 15 anys que té, que factura 1 milió d’euros a l’any aproximadament i pel qual temen, ara, donat el brot de pesta porcina africana.

Lantxaga, aquesta empresa de Fornells de la Selva (Gironès) propietat de Juan i Iñaki Zandio, es dedica a comprar producte a les colles de caçadors, esviscerar, escorxar i gestionar les anàlisis veterinàries necessàries per després comercialitzar-lo.

Després de la crisi financera, rememora Juan Zandio, que exerceix de director, "algunes colles van començar a tenir molta caça i no sabien què fer amb la carn". Era un producte que, fins aleshores, es quedaven per a ells o familiars i veïns. L’empresa dels germans Zandio donava una sortida als senglars que abatien. Al principi es van centrar en la caça major, però han acabat ocupant-se també de conills, llebres, perdius o ànecs, entre d’altres.

Lantxaga exporta el 90% del que obté dels caçadors, especialment a França, Alemanya i Itàlia, i un 10% el venen aquí, majoritàriament a restaurants. "Tot és caça feta a Catalunya: més natural i quilòmetre zero que això, no es pot", sosté, en relació amb el recent interès per consumir producte de proximitat i l’obertura gastronòmica que viu Catalunya i Espanya en general, un revulsiu de vendes per a ells.

Notícies relacionades

BBVA, reconeguda com a Millor Banca Privada d’Espanya per la revista ‘Global Finance’

El BCE manté els tipus en el 2% pel control de la inflació

No viuen, en tot cas, exempts d’amenaces. La primera, denuncia Zandio, que a Catalunya hi hagi poca cultura de consum de caça, una cosa que atribueix a les polítiques portades a terme. "A Europa saben que la caça és una manera de gestió del medi", postil·la. La segona, que les llicències de caça hagin baixat a la meitat des de la covid (de 60.000 a unes 35.000), per la falta de relleu generacional.

L’última amenaça és la que més immediatament els afecta: que Espanya ha d’estar 12 mesos sense nous casos de pesta porcina africana perquè es consideri oficialment lliure d’ella. No és que s’hagi impedit la seva comercialització, però, per exemple, un majorista belga amb el qual tenia emparaulat un camió amb 21.000 quilograms de carn (cosa que equival a uns 100.000 euros d’ingressos) s’ha fet enrere a última hora. Calcula que les vendes cauran a la meitat al desembre i al gener, i no és gaire més optimista respecte al futur. És taxatiu al respondre l’última pregunta. "¿Tem pel seu negoci?". "És clar que sí", conclou.